fa 2 h
La fallida d’Spanair deixa tocades les aspiracions nacionals catalanes. Air Comet o Air Madrid van posar en evidència que la manera com s’estaven gestionant les aerolínies espanyoles tenia molt que desitjar, però la tercera en fer fallida, la catalana Spanair, no només és una víctima més de la sobresaturació del mercat, sinó que representa un projecte nacional fallit. Un projecte on la Generalitat i La Caixa, els dos grans poders de Catalunya (polític i econòmic, s’entén), hi tenien una gran quantitat d’interessos i al final no han aconseguit el seu objectiu.
Llegir-ne més
fa 3 h
Em permeto transcriure les reflexions de l'amic Joan que comparteixo: Afers empresarials com el de Spanair ens ensenyen molt sobre les relacions entre Catalunya i Espanya i com està el país. Són exemples didàctics. Personalment n'he tret les següents conclusions: - la burgesia (o l'alta burgesia) catalana ha continuat demostrant la seva decadència com a classe social capaç d'encapçalar el país; la seva màxima aspiració és ser un apèndix ben alimentat de la gran burgesia espanyola que té el seu centre a Madrid o a Nova York.
Llegir-ne més
fa 3 h
Em permeto transcriure les reflexions de l'amic Joan que comparteixo: Afers empresarials com el de Spanair ens ensenyen molt sobre les relacions entre Catalunya i Espanya i com està el país. Són exemples didàctics. Personalment n'he tret les següents conclusions: - la burgesia (o l'alta burgesia) catalana ha continuat demostrant la seva decadència com a classe social capaç d'encapçalar el país; la seva màxima aspiració és ser un apèndix ben alimentat de la gran burgesia espanyola que té el seu centre a Madrid o a Nova York.
Llegir-ne més
fa 4 h
Demà els diputats d’Esquerra a les 10 anirem a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona. Demanarem parlar amb la Delegada i ens hi quedarem fins que ens rebin. Hem fet extensible la convocatòria a la resta de diputats catalans al Congrés dels Diputats atenent al fet que allò que volem denunciar compet a l’administració espanyola. Efectivament, la responsabilitat de la guàrdia civil i de la policia nacional són competència del govern espanyol i, en conseqüència, són responsables de les vulneracions als drets de la ciutadania a manera d’agressió lingüística que, desgraciadament i de manera recurrent, són protagonitzats per membres d’aquests cossos.
Llegir-ne més
fa 6 h
La meva capacitat ni els meus coneixements, no em permeten poder discernir , sobre la creació d’Spanair, per part de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona , implicant a tots els catalans a l’hora de fer aportacions de diner públic , per poder tirar endavant el seu projecte, per moltes raons; no soc usuari d’aquest mitja de transport , ni conec els avantatges que incitessin als administradors a potenciar-lo en el seu moment, amb la construcció de cinc aeroports a Catalunya; crec que es un capítol de la historia del nostre país , per emmarcar en un quadre ben gros, i a abast de tothom , perquè ningú pugui al·legar ignorància del forat per on s’escapa el gat , anomenat “diner”.
Llegir-ne més
fa 7 h
A pocs dies del congrés del PSOE que ha de triar entre Rubalcaba i Chacón recuperem aquests articles que defineixen molt bé els dos perfils, i més després d'aquest article publicat avui pel diari El País: "Chacón & Compañia" Qui és en realitat Carmen Chacón? (publicat octubre 2010) Vaig compartir algunes hores i algunes reunions amb ella, i puc assegurar que no li donaria mai l'esquena. Amb els relat de tres breus experiències que teniu dessota, cadascú podrà valorar la manca o no de criteri de l'ambaixador americà.
Llegir-ne més
fa 18 h
Un bon amic alemany, amb un castellà correcte, un dia em va dir: Anna, “la cabra siempre tira al monte”, quina veritat!, avui per avui és el que s’està veient a casa nostra. El règim dictatorial que durant 40 anys va assolar el nostre país encara és vigent. La supervivència de certes figures hereves del poder absolutista espanyol, ja sigui per descendència consanguínia com ideològica, han sobreviscut a càrrec d’un sistema que en diuen democràtic, democràtic és el nom, es clar!.
Llegir-ne més
fa 21 h
El programa Sputnik del Canal 33 emetrà el diumente 29 de gener a partir de les 20:25 hores la primera part del documental Els Estats Units contra John Lennon. La reemissió d'aquest programa es podrà veure el proper dia 1 de febrer a partir de les 23:45 hores. La segona part s'emetrà el diumenge 5 de febrer. The US vs John Lennon explica la part més política i compromesa de la personalitat de Lennon i la lluita del govern nord-americà per a silenciar-lo, atesa la gran dimensió pública que tenia la seva figura.
Llegir-ne més
ahir a les 16:16 h
La fi de Spanair espero que sigui l´últim episodi d’una estratègia voluntarista de voler posicionar Barcelona i Catalunya al món sense abordar de cara el problema del poder polític. I per altra banda que serveixi per demostrar que les elits catalanes no actuen de classe dirigent a Catalunya, no aposten amb el seu capital per liderar projectes estratègics i quan ho fan són pocs (cas de Spanair) i massa pendents del suport públic. Després del famós acte d’ESADE reclamant les competències sobre l’aeroport del Prat, mogut per Esquerra des del Govern, FEMCAT i Pimec des de l’ombra empresarial, però que va acabar presidit pels representants de les institucions més prudents –diem-ho així-, semblava que –ara sí- la societat civil encarrilava la seva empenta cap un focus comprensible, d’ample consens i relativamewnt fàcil d’assolir si s’era perseverant i s’utilitzaven tots els mecanismes de pressió.
Llegir-ne més
ahir a les 16:16 h
La fi de Spanair espero que sigui l´últim episodi d’una estratègia voluntarista de voler posicionar Barcelona i Catalunya al món sense abordar de cara el problema del poder polític. I per altra banda que serveixi per demostrar que les elits catalanes no actuen de classe dirigent a Catalunya, no aposten amb el seu capital per liderar projectes estratègics i quan ho fan són pocs (cas de Spanair) i massa pendents del suport públic. Després del famós acte d’ESADE reclamant les competències sobre l’aeroport del Prat, mogut per Esquerra des del Govern, FEMCAT i Pimec des de l’ombra empresarial, però que va acabar presidit pels representants de les institucions més prudents –diem-ho així-, semblava que –ara sí- la societat civil encarrilava la seva empenta cap un focus comprensible, d’ample consens i relativamewnt fàcil d’assolir si s’era perseverant i s’utilitzaven tots els mecanismes de pressió.
Llegir-ne més
