fa 6 h
Com molts sabeu, el Govern espanyol està elaborant el pla de conca de l'Ebre. Segons la Directiva Marc de l'Aigua, els plans de conca han de fixar un cabal mínim d'aigua que garanteixi el bon estat del riu. Tots els estudis científics indiquen que el cabal mínim és imprescindible pel medi. Però tot indica que l'Executiu espanyol vol establir el cabal mínim com el sobrant de les concessions d'aigua. És a dir, que en realitat no hi hauria un cabal mínim, perquè dependria de l'aigua que hi hagués cada any.
Llegir-ne més
fa 12 h
Aquesta setmana volia fer un article sobre trens i parlar concretament del 150è aniversari de la inauguració del ferrocarril de Barcelona a Lleida, per Terrassa i Manresa, una obra titànica per l’època, avui vergonyosament deixada de la mà de deu. Però deixaré per un altre dia aquesta efemèride tan important per les comarques de Lleida, per fer la crònica de les vicissituds viscudes a l’estació de Sants arran de la nevada d’aquest dilluns. Se sol dir que no és recomanable escriure en calent, però l’experiència viscuda a l’estació em ratifica en el fet que caldran molts anys i molta pedagogia, per canviar una determinada manera de fer.
Llegir-ne més
fa 12 h
Ha estat la primera gran nevada 2.0 a Catalunya. Viscuda i explicada pels ciutadans a través de les xarxes socials com cap altre fenomen meteorològic fins ara. Twitter ha triomfat perquè permet a la gent narrar i conversar en temps real des de qualsevol indret gràcies al mòbil. Des de primera hora del matí de dilluns, curiosament mentre Ernest Benach presentava el seu llibre de política 2.0 en una entrevista amb Jordi Basté a RAC1, els internautes anaven explicant les incidències de la neu.
Llegir-ne més
fa 14 h
Ara fa una setmana es celebrava a Nova York la 54ena sessió de la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona per revisar l’aplicació de la Declaració i la Plataforma d’Acció de Beijing, amb motiu de la celebració dels 15 anys de la Conferència Mundial sobre la Dona a Beijing el 1995. I què és la Plataforma d’Acció de Beijing aprovada ara fa 15 anys us preguntareu alguns (molts) i algunes (menys) de vosaltres? doncs continua essent el marc normatiu més complert a nivell internacional pel que fa a la promoció de l’equitat entre dones i homes, els drets de les dones i l’apoderament de les dones, juntament amb la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dones de 1979.
Llegir-ne més
fa 16 h
No, no és la crònica dels oscars. És el títol d'una pel·lícula d'en Tarantino. La darrera que he vist. Traduïda com a Malditos bastardos a Espanya o Bastardos sin gloria a llatinoamérica. Un relat irreal de la segona guerra mundial on Tarantino reescriu la història. No estic segur del tot si basterds vol dir exactament bastardos, doncs he llegit alguna crítica on es refereixen a basterds com a cabrons. Bastards o cabrons, tan se val. Es tracta d'un grup de soldats americans reclutats pel tinent Aldo el Apache (Brad Pitt) amb la missió de matar alemanys amb mètodes poc ortodoxes i amb accions brutals que siguin recordades pels seus enemics.
Llegir-ne més
fa 18 h
De tot s'aprèn, tot i que sigui per la via dura. Després de 5 hores al cotxe (amb alguns moments de nervis) per fer el trajecte El Prat-Sabadell, les meves lliçons: Si neva i estàs a casa, no vagis enlloc: estava a Sabadell cap a les 11:00 i havia d'anar al Prat. Nevava i semblava que anava a més. Tenia un parell de reunions de feina, importants però no s'enfonsava el món si no hi anava. Hi he anat... i no, m'havia d'haver quedat a casa Si neva i estàs a la feina, marxa pitant: nevava i pensava "no pateixis".
Llegir-ne més
ahir a les 9:15 h
Molts lectors m'heu demanat on podíeu trobar el vídeo de l'Acte d'Estat que vam celebrar dimecres passat a la nit a la Faràndula de Sabadell. Us passo l'enllaç. Espero que l'esperit d'unitat que vam viure vagi impregnant la societat a poc a poc. Tant de bo!
Llegir-ne més
ahir a les 6:33 h
Els meus amics i els seus estan bé: l’email i el Facebook són genials. De seguida em van dir que estaven bé i després d’un nou terratrèmol em tornen a confirmar que ells i els seus estan OK (viuen a Santiago) Les desgràcies llunyanes de vegades queden molt aprop. Xile, lluny, molt lluny i molt aprop. Vaig descobrir Xile l’any emprenedor (any sabàtic?) i hi vaig fer grans amics. En especial l’Alberto (el gran escriptor Alberto Fuguet), i també la Margarita, el Cristóbal, em vaig retrobar amb el Maucho.
Llegir-ne més
ahir a les 4:00 h
Fa uns dies, l’amic Hèctor López Bofill em va obsequiar amb la seva darrera novel·la, Dafne abans de l’alba que ha estat molt comentada com a novel·la sobre l’independentisme. El lliurament del llibre anava acompanyat d’un requeriment de crítica sincera, pública o privada. M’atreveixo a aprofitar aquesta seu per tal de fer algunes reflexions a partir de l’obra, des de la convicció que més que mai s’ha de prendre posició clara en el mapa del futur del nostre país, incloent temes com els que López Bofill toca frontalment.
Llegir-ne més
ahir a les 4:00 h
Mentre la mainada i d’altres de més ganàpies fan guerres amb la neu, sento que algú diu que aquest cap de setmana s’han acabat les rebaixes i m’entra una desolació profunda. Acoto el cap, ofuscat per aquesta derrota espiritual, i me’n vaig cap a casa a colgar-me sota les mantes i a oblidar el món. A mi, el que m’agrada és ser client. Si no sóc client, no sóc ningú. I l’època de rebaixes, és clar, és una orgia, per als que no sabem ser si no som clients. Afortunadament, però, en arribar a l’habitació trobo damunt de la tauleta de nit dues revistes que hi havia oblidat no feia gaires dies gentilesa dels nostres polítics, que no fan altra cosa, com tothom sap, que preocupar-se per la nostra felicitat.
Llegir-ne més
