fa 5 h
Segons dades publicades per Eurostat (Oficina d'Estadística de la U.E.), l'index d'atur segueix a nivells de record al conjunt de la U.E., arribant ja al 10,4% -uns 23,8 milions de persones-. Al llarg del 2011 ha augmentat tant pels homes (del 9,5% al 9,8%) com per les dones (del 9,6% al 9,9%). Espanya, amb un 22,9% -quasi 5 milions de persones- lidera el rànquing de l'atur, seguida de Grècia (19,2%), Lituània (15,3%) o Portugal (13,6%), mentre que a l'altre costat de la llista figuren Austria (4,1%), Holanda (4,8%) o Luxemburg (5,2%).
Llegir-ne més
fa 17 h
Sembla que el Molt Honorable President Mas amenaça de posar la directa per assolir el pacte fiscal, sí o sí. Bé, el que ha dit darrerament és que els catalans ens recaptarem els nostres impostos, la qual cosa no té perquè donar com a resultat un concert com el basc. Recaptar-nos els impostos és un pas significatiu per dir que tenim la paella pel mànec, però dir-ho no implica actuar. Podríem tenir tota la recaptació en mans de la Generalitat (per cert un organisme que es va crear al segle XIV per recaptar els impostosdels catalans) i pactar unes transferències cap a Madrid similars al dèficit fiscal actual o en tot cas prou significatives com perquè el resultat final no fos determinant per salvar Catalunya de l’enfonsament econòmic i accelerat.
Llegir-ne més
fa 18 h
Se que per a molta gent , serà difícil entendre, que per anar endavant , en aquests moments es fa necessari tornar enrere; els bancs , com a empreses privades , han aconseguit els seus èxits i el seu poder, mitjançant els governs i especialment en aquest nostre país , dels governs nascuts de la democràcia , que per febles obligava als partits politics que varen eixir de la clandestinitat com bolets , però mancats de recursos econòmics, a contraure compromisos de solvència , per poder participar a congressos i eleccions per posicionar-se al Parlament de Catalunya i al Congres dels Diputats a Madrid ; poder que durant trenta anys, els bancs han exercit i potenciat fins aconseguir que el món trontolli sota els seus peus.
Llegir-ne més
fa 18 h
El govern espanyol continua ficant la pota Millor seria que el govern espanyol no fes absolutament res, no digués res, no respirés, bé, això si, que respirin, però que no moguin ni una cella, així potser aconseguiran no fer cap més cagada. Millor que no facin res i no diguin res o acabaran ficant-se ells i ficant-nos a nosaltres en un embolic dels grossos. Ja és greu que amb les mesures que estan prenent per sortir de la crisi tot continuï enfonsant-se més i més. L’última errada del govern espanyol no afecta la crisi però si que demostra que aquest govern és barroer i poc inspirat.
Llegir-ne més
fa 19 h
Sembla que he marxat llla primera de les grans setmanes. Pero no penso continuar explicant de moment , el com , el perque, i quina continuitat te tot plegat. Be en el que es una fallida de la metropoli , nomes hi ha una sortida ... marxar i deixar alli els que han sigut durant anys complices de la Catalunya que ens queda. Ep no sera senzill. Pero val la pena anar de viage per veure coses i detalls que en la batalla sen's escapen. El dia nou , vaig marxa, vaig arribar a Delhi el dia 10 a les 8 del mati.
Llegir-ne més
fa 20 h
La tendència a la política d’austeritat que s’ha imposat a Europa, en part a Espanya, però que s’ha aplicat i de forma acarnissada als Països Catalans, no és només fruit d’una tècnica del foment de la credibilitat davant els embats del deute i per fomentar una suposada solvència davant dels mercats – que avui Moody’s s’ha encarregat de confirmar -. Darrera de tota reforma, hi ha ideologia, doncs els canvis es poden fer en un sentit o altre, en benefici o perjudici dels interessos d’uns o altres.
Llegir-ne més
ahir a les 6:06 h
Una de les meves intencions, a part d'expressar i compartir la meva visió molt personal dels fets quotidians en el meu país, és la de fer arribar, per a qui ho vulgui saber, fets i dades que segurament passen de llarg per molta gent, que no hi tingui especial interès, es clar... que crec què és molta. En aquest sentit, ja he parlat molt -i en seguiré parlant- sobre la relació entre Catalunya i l'Estat i de Catalunya en relació a la resta de CCAA (ja que tots som Espanya, totes les comparacions són lícites, necessàries i obligatòries per saber on som i com hi som).
Llegir-ne més
ahir a les 6:00 h
Des de fa algunes setmanes arrossego un cert neguit quan sento parlar de la Marató per la pobresa de TV3 i Catalunya Ràdio. I després de donar-hi moltes voltes, he pensat que la millor manera de superar-lo era escriure algunes reflexions al bloc, conscient que obro un debat. Començo per confessar públicament que comparteixo els tres grans objectius que persegueix, al meu entendre, la Marató. En primer lloc, sumar recursos per lluitar contra la pobresa; en segon lloc, donar suport a les entitats del tercer sector social català quan més ho necessiten; i, en tercer lloc, augmentar la consciència social de la ciutadania a través d’una potent eina de sensibilització com són la televisió i la ràdio públiques de Catalunya.
Llegir-ne més
ahir a les 5:57 h
Una representació de la Plataforma Carles Pinazo, encapçalada per Rosa Tormos, ha entregat hui, a la Conselleria de Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, l’informe contrari a la declaració dels espectacles de taurins com a Be d’Interés Cultural Immaterial, ja que es tracta de pràctiques fonamentades en la tortura i mort dels animals, que suposen un greu risc per a la seguretat i la salut de les persones, que van contra la sensibilitat majoritària de la societat i que, per tant, no poden tindre aquesta consideració.
Llegir-ne més
ahir a les 5:24 h
Només un minut (#justoneminute) El viceministre de Relacions Exteriors d’Israel, Danny Ayalon, ha tramés al COI una carta demanant que els Jocs Olímpics de Londres comencin amb un minut de silenci en honor als atletes israelians assassinats als Jocs Olímpics de 1972 a Munic per un comando terrorista palestí, aquest any se’n commemoren els 40 anys. El COI ha refusat en el passat aquesta petició al·legant que aquest és un assumpte que només afecta Israel. Vull recordar que els onze atletes israelians ho van ser durant la celebració d’uns JJOO, els de Munic de 1972, no va ser una cosa que només afectés als israelians, la responsabilitat del comitè organitzador, de les autoritats alemanyes i del COI són totals per no haver estat capaços de salvar aquells onze atletes ni garantir la seva seguretat.
Llegir-ne més
