El Periódico de Catalunya va publicar fa uns dies una carta d'un lector que carregava contra el paper dels sindicats en la crisi econòmica. Per argumentar la seva tesi, va fer servir una declaració meva en què, suposadament, jo havia dit que calia rebaixar les indemnitzacions per acomiadament, per afavorir les inversions. La veritat és que no sóc conscient d'haver-ho dit mai això. És cert que, al final del dia, acabo dient moltes coses, en mitjans de comunicació, en conferències, en reunions del Parlament.

+ Llegeix-ne més

El Villarato, com si d'una mena de Guadiana es tractés, reapareix periòdicament. Ja sigui per anar fent bullir l'olla (s'han de vendre diaris), o ja sigui per tocar generala davant del perill imminent. Perill imminent que no és altra que la constatació irrefutable de l'esclafant superioritat del Barça.

+ Llegeix-ne més

Agraeixo els moments difícils, perquè és aleshores quan es veu de veritat qui és cadascun. Per això en aquest sentit agraeixo la dimissió de fa uns dies de Joan Carretero. Ha permès destapar les misèries d'aquells que el defensaven a ultrança i ara li han girat de cop l'esquena. És lamentable, però alhora és una sort saber que ara, tot d'una, aquells que no perdien l'oportunitat dia rere dia durant mesos de cantar-me'n les excel·lències, de voler compartir el seu entusiasme fent-la petar sobre la lucidesa, l'honestedat i el caràcter del doctor, a la primera ventada l'acusen a ell de la pròpia decepció, i tot per no haver-se d'acusar a si mateixos pel seu infantilisme, per la seva immaduresa d'haver cregut que en l'oceànic viatge no hi hauria motins a bord ni tempestes.

+ Llegeix-ne més

Aviat, anar a la perruqueria no serà el mateix. Serà un pèl més car, per al client i per al propietari, que ja no podrà escoltar -i fer escoltar- música gratuïtament mentre treballa. Això de la SGAE és una presa de pèl. És una mesura que em fa estirar dels cabells, perquè la trobo tan ineficaç com poc democràtica, a banda que fomenta l'individualisme, perquè a partir d'ara tothom podrà portar a l'orella els seus propis -i minis- aparells reproductors.

S'acaba una època gloriosa.

+ Llegeix-ne més

      Qui s’hagi sorprès en llegir el títol d’aquest article, és indici que no s’ha mirat bé la pàgina del directe.cat. Jo fa temps que em miro el bàner de la fundació CatAiD i em pregunto com parlar d’aquest tema de Palestina i la manca d’aigua sense ser acusat de vés a saber que. Tal és així, que aquesta nit passada, no sé si perquè fa dies que porto l’article al cap, o perquè vaig veure el Polònia, he tingut un malson com feia anys no tenia.

+ Llegeix-ne més

Tenia aquella femelleta davant meu, a punt, com un pastís a punt de llevar. Galtes vermelles, pupil·les dilatades, pell suada i un mugrons que lluitaven per no esguinçar la samarreta. Avui sí, ja no en tinc dubte, avui suco –vaig pensar.

La situació no era nova: cada molts anys se'm presenta l'oportunitat de la meva vida, però, ara per un malentès, ara per una relliscada, totes les moces acaben marxant del jaç quan tot just m'estic treient els calçotets o rentant-me les dents, deixant-me sol amb la meva infinita virginitat.

+ Llegeix-ne més

BARÇA- GETAFE 2-1
Important, meritòria i merescuda victòria de Més Que un Club contra un Getafe en superioritat numèrica. No fa tants anys, contratemps com aquests haguessin provocat un daltabaix al Barça, i el públic hagués abandonat el camp jurant en arameu contra l'arbitratge mentre l'equip es deixava uns punts ben bons.

+ Llegeix-ne més

He tingut dies i setmanes millors. Vaig cansat, i suposo que això accentua el meu mal humor.

Em fa molta mandra escriure sobre aquest tema, però tot i no haver participat en aquesta moguda sento que dec una explicació als que m’han escrit, als que m’han trucat, i a tots aquells que en algun moment els he explicat i intentat convèncer del projecte de Reagrupament. Vaja, donar la cara, ara i sempre.

Abans que res que quedi clar que el que ha passat a Reagrupament no m’ha agradat, com suposo que no li ha agradat a ningú, però alhora no tinc cap dubte: per mi el projecte és i continua sent Reagrupament.

+ Llegeix-ne més

Zapatero s’enfonsa, la popularitat del president cau en picat, setmana negra de ZP, les alarmes es disparen a la Moncloa, els barons socialistes demanen una remodelació de govern… Portem set dies amb aquesta cantarella emprenyadora, aclaparats per una situació que fa un any i mig que perdura. Sembla que la fi del món que pregona el calendari Maya pel 2012, s’hagi avançat de cop i volta al 2010. Però, la veritat, no hi ha res de nou: Zapatero continua relliscant i dient més animalades guiat pel seu gran ego i Rajoy, al que ningú li fot ni cas, dispara quan i com pot.

+ Llegeix-ne més

És d'una arrogància molt intransigent argumentar que la obligatorietat d'etiquetar en llengua  catalana pot significar una pèrdua de competitivitat.  Amb aquest mateix argument  tothom hauria d'etiquetar exclusivament  amb llengua anglesa, cosa que no succeeix enlloc en què la  llengua de  Skaquespeare no és la  llengua pròpia  del país en qüestió .

A l'Estat francès, per exemple, si un producte no va etiquetat  en llengua francesa no es pot posar a la venda.

+ Llegeix-ne més