El 21 de gener de 2006, un dissabte d’hivern (amb rebaixes no solament als grans magatzems) i data que dóna nom al nostre col·lectiu, Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero van arribar a un pacte sobre el títol de finançament de l’Estatut de Catalunya. Aquest pacte va suposar una retallada molt substancial del finançament que contemplava l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005. Malgrat això, des d’alguns partits polítics, especialment la coalició CiU, però també des del PSC i ICV-EUiA, es va dir que l’acord Mas-Rodríguez Zapatero implicava que Catalunya podria gaudir en el futur d’un millor sistema de finançament.
Prova de l’entusiasme convergent fou l’article que va publicar el diputat Francesc Homs i Molist (conegut popularment com a “Quico” Homs) a l’Avui, el 31 de gener de 2006, titulat “Tenim la gallina!” (pàg. 22) defensant el finançament pactat a la Moncloa per Mas i Rodríguez Zapatero. A continuació reproduïm el primer paràgraf d’aquest article:
“Per fer pedagogia sobre el model de finançament fa mesos que utilitzo una metàfora. Explico que fa prop de 300 anys ens van robar la gallina, una gallina que era ponedora i que feia ous rossos i grossos. Des d’aleshores ens la tenen, pobreta gallina, presa i en una gàbia, ben vigilada per cert. Nosaltres, que ens la sentim com la nostra filla, li enviem dia sí dia també blat de moro del més bo. I, a canvi, els vigilants de la gallina ens donen un cistell amb els ous que necessitem per passar el mes”
Més enllà d’aquesta curiosa i desafortunada dissertació sobre la gallina ponedora, el blat de moro i els ous rossos i grossos, en “Quico” Homs defensava que Catalunya podria arribar a guanyar amb el nou model de finançament que sorgia de l’Estatut fins a 5.128 milions d’euros.
Respecte a aquesta qüestió, a l’espai dedicat al nostre col·lectiu podeu trobar dos articles sota el títol “Els comptes clars, que no ens enganyin” (I: Els fets i II: ‘El negocio de Roberto y las cabras’), en els quals s’explica fil per randa com funciona l’actual model de finançament i com funcionarà el model que pot sorgir de l’Estatut. En la nostra opinió, el model de finançament que sorgirà del nou Estatut serà bàsicament el mateix que fins ara (en la terminologia del “Quico”, la gallina ponedora continuarà presa a la gàbia i ben vigilada) i, en el límit, l’augment de diners per a la Generalitat de Catalunya podria ser exactament igual a 0 euros (novament en la terminologia del diputat Homs, no ens donaran més ous i seguirem enviant blat de moro del més bo per alimentar a la pobreta gallina). Per tant, senyor diputat, on són la gallina ponedora, els ous grossos i rossos i, especialment, els 5.128 milions d’euros?
