El procés de negociació del nou Estatut d’autonomia de Catalunya va fer pensar a una bona part de la societat civil que era el moment d’establir un finançament més just per a la Generalitat de Catalunya i, alhora, aconseguir un canvi significatiu en les relacions financeres entre Catalunya i l’Estat. En aquest sentit, el projecte d’Estatut aprovat pel Parlament Catalunya el passat 30 de setembre de 2005 contenia un títol dedicat al finançament de la Generalitat de Catalunya que, tot i no garantir un augment dels recursos, suposava un gir copernicà en les relacions financeres entre Catalunya i l’Estat. Es tractava, doncs, d’un veritable canvi en el finançament de la Generalitat de Catalunya que generava una il·lusió de canvi i millora en les relacions financeres de Catalunya amb l’Estat espanyol.
Posteriorment, el projecte d’Estatut fou debatut al Parlament espanyol i, després del pacte del mes de gener de 2006 entre CiU i PSOE, el títol de finançament aprovat pel Parlament de Catalunya fou totalment modificat. L’Estatut aprovat finalment pel Parlament espanyol, i posteriorment votat per la ciutadania catalana, conté un títol de finançament que suposa una continuació del model de finançament vigent avui en dia.
El nou Estatut no suposa una millora en el finançament de Catalunya, atès que per aconseguir modificar el model de finançament vigent en l’actualitat serà necessari, com en el passat, posar-se d’acord amb l’Estat i amb la resta de comunitats autònomes de règim comú en el marc del Consejo de Política Fiscal y Financiera, amb unes regles de joc que, malgrat el què diguin alguns, són bàsicament les mateixes que abans d’aprovar l’Estatut. Per tant, el títol de l’Estatut dedicat al finançament és un veritable enganyabadocs i esdevé absolutament insuficient per garantir una millora del finançament de la Generalitat de Catalunya.
