En els anys de la transició política, els catalans eren vistos a Madrid com “la fuerza tranquila”. N’hi ha prou amb repassar les referències de la premsa a personatges com Rafael Termes, Claudio Boada o Carlos Ferrer Salat per copsar fins a quin punt l’establishment empresarial i mediàtic madrileny acceptava aquests personatges i el que representaven com un referent –està per saber, en tot cas, de què.
Amb els anys, però, el distanciament entre Madrid i Barcelona en afers empresarials ha anat en augment i ara mateix es pot parlar ja d’abisme. El cas d’Endesa ha estat exemplar, i malgrat que la Caixa hagi practicat una política d’espanyolitat de pedra picada, segueix sent vista com un mal company, gens de fiar. Mirin sinó el cas d’Abertis amb Hispasat. Hispasat, l’operadora espanyola de satèl·lits, està controlada per un grup d’accionistes privats entre els quals hi ha BBVA, Telefónica i Auna, que en controlen un 40%. Eutelsat, l’operador francès de satèl·lits, en té un 27%. Què hi fan els francesos a Hispasat? Els hi va convidar en José María Aznar a ser-hi ja fa uns anys. Doncs bé, des de fa uns mesos, els socis privats espanyols han decidit plegar i cobrar. El govern espanyol no troba un recanvi per a aquests accionistes. Bé, només en troba un, Abertis, la participada de comunicacions i infraestructures de la Caixa, que vol comprar aquest 40%. Per a l’empresa que dirigeix Salvador Alemany, que ja té un 32% de la francesa Eutelsat, i que també té Abertis Telecom –que controla la senyal de televisió terrestre- la compra d’aquestes accions té sentit i és estratègica. Però no li volen vendre.
La situació al consell de ministres, que ha d’aprovar la venda, és patètica. Tots els ministres menys un –Joan Clos- es neguen a l’entrada d’Abertis a Hispasat. I com que són gent moderna uns aposten perquè l’estat recompri l’operadora –en la línia del que està fent la Rússia de Vladimir Putin amb les empreses energètiques. D’altres, més liberals, proposen que surti a borsa i que la compri qui sigui. Qui sigui menys Abertis. El més divertit és que, fent una curiosa elipsi, asseguren que l’entrada d’Abertis implicaria la presa de control per part dels francesos d’Eutelsat. No expliquen com, ni perquè tenen aquesta por. Però és un neguit que no han tingut mai amb Telefónica, ni amb el BBVA, ni tampoc amb els hipotètics taurons financers que una possible sortida a borsa pugui atraure.
No volen a Abertis i punt. I perquè quedi clar han tret el Sant Cristo Gros. El dilluns 17 de juliol, el diari El País “filtrava” una nota del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) en el que aquest organisme assegura que l’entrada d’Abertis significa la pèrdua per a Espanya del control de les comunicacions per satèl·lit! Així de bèstia. A la Caixa no se’n saben avenir, ells que són una força tranquil·la i espanyola, que han ofert tota mena de garanties de sindicació de les accions, de no participar en les decisions estratègiques, res de res. I al·lucinen. Perquè la França jacobina i ultracentralista mai no els va posar cap pega per entrar a Eutelsat.
