L’actual model de finançament per a les comunitats de règim comú (exclou al País Basc i a Navarra) vigent des de l’any 2002 es fonamenta, a grans trets, en dos aspectes essencials: el càlcul de les necessitats de recursos i l’assignació a les comunitats autònomes d’aquests recursos. En primer lloc es calculen les necessitats que té cada comunitat autònoma per desenvolupar les seves activitats, distingint entre les que corresponen als serveis comuns, als serveis sanitaris de la Seguretat Social i als serveis assistencials de la Seguretat Social. Per a cadascun d’aquests tres grups es determina la quantitat de diners de la qual ha de disposar cada comunitat autònoma mitjançant un conjunt de regles i fórmules. Per tant, en aquesta primera etapa del procés es determina la quantitat de diners de la qual haurà de disposar cada comunitat autònoma per poder desenvolupar la seva activitat i prestar els serveis als seus ciutadans.
Una vegada determinada aquesta xifra es decideix com rebran les comunitats autònomes els diners. Els recursos dels quals disposen les comunitats autònomes en l’actualitat es poden agrupar en dos grans blocs: recursos tributaris i assignacions procedents dels pressupostos generals de l’Estat. Els recursos tributaris de les comunitats autònomes són els tributs cedits –totalment o parcial- per l’Estat: IRPF (33%), IVA (35%), impostos especials sobre alcohols, hidrocarburs i tabac (40%), i la totalitat de l’impost sobre el patrimoni, impost sobre successions i donacions, impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, tributs sobre el joc, impost especial sobre l’energia, impost especial sobre determinats mitjans de transport i impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs. D’altra banda, el fons de suficiència és la principal assignació que prové dels pressupostos generals de l’Estat i es calcula com la diferència entre la valoració de les necessitats de cada comunitat autònoma i els recursos obtinguts amb els ingressos tributaris i la resta de transferències dels pressupostos generals de l’Estat.
Per tant, el més important no és COM es rebran els diners (impostos o transferències de l’Estat), sinó QUANTS se’n rebran. La propera setmana explicarem com el nou Estatut de Catalunya, gràcies al vergonyant acord entre Rodríguez Zapatero i Mas, que dóna nom al nostre col·lectiu, es centra molt en el COM i, per desgràcia, poc i malament en el QUANT. En aquest escenari serà pràcticament impossible reduir l’esgarrifós dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol que, segons els nostres càlculs (que explicarem fil per randa en un proper article), l’any 2005 es va situar en 2.704 euros per habitant.
