El conseller d’Economia i Finances va afirmar el passat 2 de maig al Parlament de Catalunya que rebutjava pactar el nou model de finançament de Catalunya en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i va defensar la negociació bilateral amb el Govern de l’Estat. Es tractaria d’una notícia estupenda si fos factible que es fes realitat, però malauradament el conseller sap, com tothom que s’hagi llegit amb un mínim d’atenció l’Estatut, que això no és possible.
Una de les pedres angulars del finançament contemplat en l’Estatut és l’article 206, en el qual es parla dels recursos financers de què disposarà la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències. En aquest article també es diu que els recursos de la Generalitat seran, entre altres, els que es derivin dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i solidaritat (els recursos que rebran les comunitats autònomes més pobres de les més riques, entre les quals es troba Catalunya). Per tant, en el nou model de finançament serà essencial la determinació d’aquests mecanismes d’anivellament i solidaritat (és a dir, quants diners recaptats a Catalunya aniran a parar, per exemple, a Extremadura o Andalusia). I l’article 206.3, en la seva darrera frase, conclou que els nivells d’anivellament i solidaritat seran fixats per l’Estat.
I això l’Estat, com bé sap el conseller, sempre ho ha fet en el CPFF (i el ministre Solbes ja ha afirmat que així es seguirà fent, tot i que no té una pressa excessiva, atès que fins el 2009 de nou model de finançament, com també ha dit el propi ministre, res de res), on Catalunya haurà de compartir taula amb l’Estat i la resta de comunitats de règim comú (totes excepte el País Basc i Navarra). En definitiva, no hi haurà bilateralitat. Per una vegada, sense que serveixi de precedent i amb tot el nostre pesar, el Col·lectiu 21 de gener està d’acord amb la resposta del líder del PP català al conseller d’Economia i Finances: “vulguin o no, diguin el que diguin, el nou sistema de finançament s’haurà de discutir en el CPFF, i no reconèixer-ho és una falsedat”. I això gràcies a l’esperpèntic títol VI de l’Estatut dedicat al finançament de la Generalitat. Per tant, Honorable conseller, no distorsioni la realitat i no confongui a la bona gent del país.
I per acabar, un consell a ERC: malgrat compartir el Govern de la Generalitat amb el conglomerat PSC-ICV-EUiA, no s’ha de caure en la trampa saducea de creure’s tot el que digui el conseller d’Economia i Finances en el tema del finançament. Cal recordar que una trampa saducea és una actuació que es promou per aconseguir que algú cometi o caigui en un error greu, és a dir, una manipulació o un parany. Per tant, molta atenció amb les trampes saducees del conseller, atès que el millor servei al país que pot fer ERC, des del Govern de la Generalitat i sobretot al Parlament espanyol, consisteix en pressionar per aconseguir un bon model de finançament i reduir l’escandalós dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol.
