Lògicament, Catalunya ha sortit malparada d’aquests estudis. Els motius poden ser diversos, i els analistes tenen feina a explicar aquesta davallada en l’educació catalana dels darrers 20 anys.
Com sí d'un joc es tractés, aquests neo-demòcrates de pa sucat amb oli ens fan creure una cosa o una altra.
Primer de tot, ens acceptaran l'Estatut que surti aprovat pel Parlament de Catalunya. Publicaran les balances fiscals. Arreglaran el dèficit en infraestructures de Catalunya.
Ja hem vist com tot això ho han complert a la perfecció. De tota manera, això no és tot. Ara ens volien fer creure que els terroristes islamistes també lluitaven per la independència d'Euskal Herria.
Tal manera com els maltractats senten la necessitat de quedar-se amb els seus maltractadors, o aquells que són segrestats arriben a encarinyar-se amb els seu captivador, la nostra societat se sent presonera d’un ens propi de l’imaginari col·lectiu de cadascú.
De quina altra manera s’explica que Catalunya no surti al carrer a protestar contra la no-gestió que s’està duent a terme a les nostres infrastructures? Com pot ser que Catalunya no digui res quan 160.
Molts de vosaltres haureu sentit anomenar de diverses maneres aquest tren que diuen que va tan ràpid i que algun dia arribarà fins a Barcelona i més enllà.
Aquest tren, en català s'anomena Tren de Gran Velocitat (TGV). Això no és per portar la contraria ni res semblant. Simplement és la manera en que els que utilitzem aquesta llengua expressem el que representen aquestes paraules.
El més sorprenent és que molt poques vegades s'ha sentit aquesta nomenclatura per a referir-se al tren (o TAV: Tren d'Alta Velocitat).
Àdam Bertran és un noi de 22 anys, intèrpret a la llengua de signes i estudiant d'educació infantil a la Universitat de Girona.
indirecte!cat
!
Àdam Bertran