Tot sovint ens omplim la boca d’independència, però realment sabem què és? Per a qui és?
La independència és aquesta cosa que des de fa gairabé 300 anys els catalans estem esperant. Pot semblar molt de temps, però no oblidem que no fa pas més de cinc generacions, els nostres avantpassats eren independents.
Aquests avantpassats que van veure robada la seva llibertat, tots ells eren catalans, d’ideologies diferents possiblement, però catalans.
Des de llavors són tots aquests catalans els que han anat traspassant de generació en generació l’espurna de la llibertat, i sempre s’han anat fent accions per tal d’intentar arribar-hi.
Però que no ens adonem que la independència és una realitat que assolirem tots els catalans en bloc? Mai tindrem una independència d’esquerres o de dretes, la independència serà de tots els catalans! Ha de ser tota la societat que s’uneixi, i deixi l’estèril debat d’esquerra-dreta que ara no ens aportarà res, bàsicament perque continuarem depenent dels partits espanyols, s’anomenin dreta, esquerra, centre,… Sempre dependrem d’una ideologia que més que centrar-se en el progrés d’Espanya, es centren en l’anti-catalanisme, en anar en contra de tots els catalans (independentment siguin d’esquerres o dretes,…).
És per això que la nostra lluita no s’ha d’enfocar en anar en contra d’Espanya, sinó a favor dels interessos de Catalunya. Entrar al tauler de joc amb les mateixes condicions de joc, i estant-ne convençuts que tenim la raó i que estem al mateix nivell que ells.
Hem d’autoconscienciar-nos que la independència la volem per a tots els catalans, i que per tant, els necessitem a tots ells per a poder aconseguir que sigui una independència per a tots, convençuda i merescuda, sense imposicions ni obligacions.
Hem d’aconseguir que el gruix social català demani ser un estat independent. Necessitem la unitat entre totes les forçes socials que pressionin als diferents parlamentaris per tal que tots s’uneixin per a defensar els interessos de Catalunya: la independència.
Així doncs, ara toca que deixem l’eix esquerra-dreta i ens centrem tots en aconseguir la independència. Després tocarà tornar al debat social, d’infraestructures, sanitari, educatiu,… Com pretenem fer polítiques a favor de Catalunya si estem enmarcats en un estat (Regne d’Espanya) que independentment del color polític que governi en temes que ens afectin a nosaltres sempre ens aniran en contra? Ens hem d’alliberar d’aquest pes que duem a sobre i que no ens beneficia en cap aspecte, pes des de la llibertat, poder fer polítiques realment vàlides per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense por ni justificacions a ningú.
