Com sí d’un joc es tractés, aquests neo-demòcrates de pa sucat amb oli ens fan creure una cosa o una altra.
Primer de tot, ens acceptaran l’Estatut que surti aprovat pel Parlament de Catalunya. Publicaran les balances fiscals. Arreglaran el dèficit en infraestructures de Catalunya.
Ja hem vist com tot això ho han complert a la perfecció. De tota manera, això no és tot. Ara ens volien fer creure que els terroristes islamistes també lluitaven per la independència d’Euskal Herria. Al més pur estil de les pel·lícules de cowboys, atracant als trens. Ens volen fer creure que realment va ser ETA qui va col·locar les bombes en aquells trens, pagant a uns mercenaris incivilitzats, que al ser descoberts i no poder fugir van fer-se esclatar.
Què es pensen? Què és una partida de ping-pong, a veure qui la diu més grossa? Guanyarien tots dos, i és que mentre uns neguen haver dit res semblant a l’existència d’una conspiració ETA/Al-Qaeda. Els altres neguen haver dit mai que demanarien la nul·litat del judici de Lluís Companys.
Entre partida i partida, podrien consultar l’hemeroteca, que per això existeix, i com a mínim seguir un mateix fil argumental, que de vegades sembla que mirem quatre pel·lícules diferents. Això sí, del mateix director.
Àdam Bertran
