Fa uns quants dies ningú s’hauria imaginat que estaríem defensant RTVV. “Canal 9, la nostra?” Des de quan?
Canal 9 no va nàixer amb intenció vertebradora, ni per a promoure la nostra cultura, ni defensar la nostra llengua.
Canal 9 va nàixer de la mà del poder polític i de la mà d’aquest ha caminat: començant per la llista de vocables prohibits per Amadeu Fabregat per ser “excessivament catalanistes” http://elpais.com/diario/1990/08/19/radiotv/651016804_850215.html), seguida per la censura d’intel•lectuals i músics valencians, i la manipulació i la desinformació de la nostra realitat.
Canal 9 ha viscut d’esquenes al nostre poble, i precisament han sigut aquestes veus silenciades les que han omplert places i carrers per a donar suport als treballadors de RTVV i reivindicar una televisió pública, de qualitat i en valencià.
Pensar que el tancament de Canal 9 ha sigut una solució encertada perquè era una cova de lladres, és caure en el joc fàcil de culpar als de baix i no als de dalt. La decisió del govern ha estat una demostració de força a la justícia, i un avís per a la classe treballadora perquè pensen les repercussions abans de reivindicar els seus drets.
Dir-nos que no hi ha diners, i que triem entre sanitat i educació o televisió pública és pixar-nos a la cara, i dir-nos que està plovent. Els valencians necessitem una RTVV sense censura i manipulació, i hui els treballadors estan demostrant que eixa televisió és possible, perquè estan donant veu a un poble ben viu, que reivindica amb veu pròpia que la televisió dels valencians és nostra.