L’estímul de Nixon-Frost (Teatre Lliure - fins el 18 d'octubre) rau en l’adaptació teatral d’un esdeveniment intrínsecament televisiu, en dur a l’escenari el cara a cara televisiu amb més audiència de la història de la televisió als Estats Units. La sinopsis de l’obra-pel·lícula-fets reals la trobareu a les guies, però a David Frost, presentador de concursos estàndard, se li va posar entre celles entrevistar Richard Nixon, el primer president dimitit de la història dels Estats Units. Llegir-ne més

Cada mes és estiu pels mitjans de comunicació mediocres, i la bananització de la informació, el periodisme i d'allò que és notícia ha perdut qualsevol mena d'estacionalitat. Aquests dies, la flor i la caspa de la intel·lectual veïna -la pàtria no: encara hi ha diferències- està carregant de valent amb el suposat malbaratament econòmic que haurà costat al Govern espanyol la Cúpula de la Sala dels Drets Humans a la seu de l'ONU a Ginebra. La talibada del pensament únic, ecologista i bonrollista còsmic muntat en bicicleta està deixant anar, sota aquest suposat desviament de fons pel desenvolupament al finançament de l'obra, tota una sèrie de torpedes que denuncien l'ètica i la suposada rentabilitat moral -ells no són tan poètics, només parlen d'escándalo y despilfarro- de deixar-se 20 milions d'euros en decorar un sostre a base d'estalactites Benetton. Llegir-ne més

Visita llampec a les institucions de la Unió Europea a Brussel·les: funcionaris i més funcionaris i més funcionaris -els més preparats del món, això sí: aquí no hi ha 'venga usted mañana'- i catalans a tot arreu, sota les pedres flamenques: corresponsals catalans, interins catalans, traductors catalans, eurodiputats catalans, portaveus catalans, alts càrrecs catalans, fins i tot vam tenir un president de l'Eurocambra català: Europa és catalana a totes les esferes. L'ambient de Brussel·les és excepcional, de rusc d'abelles, i malgrat la pluja constant aconseguim fer-nos el retrat, nocturn i esbiaixat, del què és la capital belga, el cor de l'Europa dels 27. Llegir-ne més

La nit a Plaça del poble Romaní ha començat d'hora, amb concerts de música cridanera per satisfer al públic aplegat, alternatius entre alternatius, crestes, jipis, esquins i pastors alemanys que gemeguen entre tant xivarri: el millor de cada casa. Música punk, ska festiu i sonoritats revolucionàries: per animar als aplegats, el cantant de Revolta 21 crida "cal que Barcelona sàpiga que els catalans estimem Gràcia, són els guiris els que venen destrossar-nos les festes!". Aplaudiments eufòrics. Llegir-ne més

No sóc un gran aficionat a l'esport ni a la televisió, i ja d'entrada agreixo el providencial desfasament horari amb la Xina, que als que ens llevem tard ens evita hores i hores d'olimpisme, de gimnàstica rítmica per esmorzar o d'halterofília a la sopa. Els Jocs Olímpics, com a màxima expressió del culte al cos i a l'esforç físic, em semblen una pallassada selvàtica, de zoològic, vestigi antropomòrfic dels primats que anteriorment érem i que molts encara ara s'entesten a reivindicar. Llegir-ne més