Conec a més d’un director general, a més de dos secretaris generals i fins i tot a més de tres posats a dit enquistats en el sistema lucratiu: ajuntaments, diputacions, secretariats i altres coses com aquesta i per això em puc permetre el luxe, crec, com qualsevol altre ciutadà amb dret a saber, de preguntar a tots aquest que ostenteu aquests títols les mateixes preguntes que ja he fet als que conec. Per exemple, Sr. Joan Ferran, a vostè qui li ha donat el seient?. Ho dic, per què els que conec, absolutament tots i altres com aquests, han arribat ocupar el seu privilegiat lloc a dit. Llegir-ne més

Precisament un dia abans del dia de la dona; avui les persones sembla que necessitem tenir un dia per cada cosa, es celebrava al Teatre Kodak, al Hollywood boulevard de Los Angeles la 82 edició de l’entrega dels preuats Oscar; estatueta benvolguda per tots els artistes amb talent i sense. La prèvia, motiu de celebració a bombo i platerets de la seva commemoració anual va ser, al meu entendre i sigui dit que ni fet expressament, la de premiar la millor direcció a Kathryn Bigelow; la primera dona de la història de Hollywood en obtenir aquest guardó per la seva pel•lícula “the hurt locker”, traduït a casa nostra com “en territori hostil”. Llegir-ne més

Per cert, el passat dia 5 vaig assistir al concert que Josep Carreras va oferir a l’auditori de Girona. No feia dies sinó mesos que tenia entrades per gaudir de la seva veu des dels seients centrals de la primera fila; tot un luxe, pensava jo -fixa’t, gaudirem fins i tot sense recàrrec, doncs estaran incloses al preu, de les seves escopinades-. La nit va començar a prometre quan vaig rebre una trucada; no diré de qui, no és avui el moment, delatant-me un secret que intentava fos ben guardat per part de la classe empresarial gironina; carrinclona fins a la medul•la, aquella que la nostra enciclopèdia te adjectius suficients per qualificar-la com de mancada de distinció, de consistència i d’originalitat. Llegir-ne més

Ens han pujat tots a la gepa: polítics corruptes, policia corrupte, amics dels polítics o de policies corruptes, funcionaris ineptes i amics d’aquests funcionaris; tots. Tots ens han pujat a la gepa. I ara, tot fent referència a les causes d’aquesta eminència òssia; anormal, tot sigui dit podria anomenar un munt d’activitats delinqüents que han anat succeint una darrera l’altra en aquesta merda de país; "España la puerca”, de la ma dels nostres polítics i consistoris manats per aquesta estirp de dropos xoriços i xorices, (no sigui que em titllin de masclista), i ho faré: A Màlaga, per exemple, o Estepona, Almeria, diversos municipis de les Canàries i altres etcèteres els casos de corrupció, tots, porten un denominador comú: les regidories d’urbanisme, -el que m’estranya és que encara, a hores d’ara i a diferència de les regidories de cultura on el diner sempre ha sigut escàs, no hagin sortit tots a ganivetades-. Llegir-ne més

Em sembla que a tots ens passa el mateix: ens indignen certes actituds lascives, alguns comentaris ordinaris i coses per l’estil, sobretot quan provenen de presidentes de comunitats autònomes o expresidents que gasten molta fatxenda. Crec que les escridassades no haurien de formar part del decàleg de qualsevol país que presenti una bona salut democràtica doncs, per més que aquesta colla de terrossos se les mereixin, no donen peu al debat i molt menys a la llibertat d’expressió; allò que els articulistes tant estimem i empunyem com a bandera. Llegir-ne més