Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Ens han pujat a la gepa

|

- Publicitat -

Ens han pujat tots a la gepa: polítics corruptes, policia corrupte, amics dels polítics o de policies corruptes, funcionaris ineptes i amics d’aquests funcionaris; tots. Tots ens han pujat a la gepa. I ara, tot fent referència a les causes d’aquesta eminència òssia; anormal, tot sigui dit podria anomenar un munt d’activitats delinqüents que han anat succeint una darrera l’altra en aquesta merda de país; “España la puerca”, de la ma dels nostres polítics i consistoris manats per aquesta estirp de dropos xoriços i xorices, (no sigui que em titllin de masclista), i ho faré:

A Màlaga, per exemple, o Estepona, Almeria, diversos municipis de les Canàries i altres etcèteres els casos de corrupció, tots, porten un denominador comú: les regidories d’urbanisme, -el que m’estranya és que encara, a hores d’ara i a diferència de les regidories de cultura on el diner sempre ha sigut escàs, no hagin sortit tots a ganivetades-.

Publicitat

Altres casos de corrupció tenen noms de pel•lícula: “La Trama Eólica”, “El cas Faycán”, “La Platja de les Teresitas”, i més i amb tot el ventall de colors polítics diferents. Però el que s’emporta el palmarès és “El Cas Gürtel” amb un repartiment penós: Francisco Correa, Pablo Crespo o Álvaro Pérez com “El Bigotes“, -té collons-, i un total de 64 imputats més com, per anomenar alguns individus: Ricardo Costa o Francisco Camps, Luis Bárcenas o Rafael Merino. A Madrid, el “El Cas Gürtel” ha esquitxat els, (perdonen que no las levante); tal com diu la meva estimada amiga Maruja, excel•lentíssims ajuntaments de Boadilla del Monte, Majadahonda, Pozuelo, Arganda del Rey i Las Rozas. I no podem obviar, ara que parlo de la capital, “El Cas Guateque” on també la xusma funcionària; aquella que a la tarda no hi és i al matí no treballa, va fer els seus passos per postular-se en precoços xoriços; molt d’ells ja convertits en hàbils professionals de les arts maquiavèl•liques.

I filant encara més prim tenim que els nostres veïns de les Balears també es sumen a la vella doctrina inquisitorial, aquella que pensàvem desterrada però que ha emergit com per art de màgia de forma imminent durant el segle XXI. Exemples en són Jaume Matas o la presidenta del Parlament Autonòmic; Maria Antònia Munar, l’alcalde d’’Andratx; Eugenio Hidalgo o Gabriel Cañellas; distingint-se pel “Palma Arenas”, “Can Domenge”, “Som Oms”, “l’Escala” i altres coses com aquesta.

Però en aquesta España no pasa nada, ni ningú se’n recorda de res. Ni del hijoputa d’Esperanza Aguirre, ni del dit d’Aznar, ni dels Voittons de la Rita Barbera a tres mil Euros la peça, o els últims escàndols de la Maria Antònia Munar. Ni de les polítiques socialistes ni les promeses incomplertes ni altres etcèteres, etcèteres, etcèteres. I en aquesta Catalunya dels “Molt Honorables” tampoc passa res. Si no, on és Millet?, i la seva filla?, i el jutge?; que per cert ara es diu que té algun parentiu amb tots ells, i que cony li pasa a l’ordinador que no poden obrir els funcionaris d’hisenda?, i totes aquestes coses que com aquesta han deixat perplex i bocabadat al ciutadà honrat que paga els seus impostos religiosament i que ara haurà d’aguantar una nova embranzida inquisitorial de l’agència tributària que li suqueja l’ullal només pensant en la recaptació del 0,1%.

No vull anar més lluny ni fer-vos perdre més el temps, -tampoc cobro per aquests articles-, així que m’afanyaré acabar. Ara, fa pocs dies, surt el molt honorable Montilla i la seva adinerada consort dient que només tenen una casa, un cotxe de deu anys i poca cosa més; pardiez. I penso jo: si no son capaços d’administrar el seu nucli familiar, cóm punyetes poden pretendre administrar un país?

Tot aquest munt de merda d’allà i tota aquesta altra d’aquí ens ha de servir per recordar que aquest any és l’any de les eleccions autonòmiques i per tant ha de ser l’any de la fi del tripartit. No podem donar suport a tota aquesta colla de polítics ineptes que no ens mana; això ja seria una desgràcia per sí mateix, ni a tots els seus amics del rajol i de la banca amb polítics i alts càrrecs a sou, -aquests sí són els que manen-, que ens coaccionen, ens pressionen i ens amenacen constantment amb lleis inapropiades i fora de context, impositores i inacceptables. És hora de recordar tot allò que han fet tant malament com han pogut; coses de l’ofici.

De nosaltres; dels catalans independentistes, dependrà que Catalunya tiri endavant com a País o que la nostra legítima autodeterminació quedi postergada durant vint i cinc anys més sota l’onanisme imperial espanyol i dels seus polítics toixos que només prometen i surten a peu de carrer quan venen les eleccions per acabar pujant-nos a la gepa quan ningú s’ho espera, mofant-se de nosaltres publicant els seus patrimonis aparentment ridículs i humils o emplenant-se la boca amb demagògia barata i arguments simples de tot això i més. Quina poca responsabilitat: sembla mentida!

Així que estimada classe política podeu posar-vos els vostres elegants programes electorals a on us càpiguen. Que imagino on us cab. I que sobretot, quan tireu de la cadena, tireu-la bé, no fos cas que embusséssiu totes les canonades de Catalunya i les haguéssim de pagar nosaltres, com tot.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut