Albert Mademont


Mitjans de Comunicació doble fletxa Diumenge, 21.3.2010. 07:31 h

Aquests directors generals, etcètera

Llibertat d'expressió?
Llibertat d'expressió?

Comparteix







Etiquetes
Conec a més d’un director general, a més de dos secretaris generals i fins i tot a més de tres posats a dit enquistats en el sistema lucratiu: ajuntaments, diputacions, secretariats i altres coses com aquesta i per això em puc permetre el luxe, crec, com qualsevol altre ciutadà amb dret a saber, de preguntar a tots aquest que ostenteu aquests títols les mateixes preguntes que ja he fet als que conec.

Per exemple, Sr. Joan Ferran, a vostè qui li ha donat el seient?. Ho dic, per què els que conec, absolutament tots i altres com aquests, han arribat ocupar el seu privilegiat lloc a dit. Simplement a dit. Així de fàcil i amb la simplicitat de l’argumentari que els caracteritza i segur que, no m’equivocaria pas, si ho preguntés a qualsevol quadrúpede amb cervell de pardal tindria més argúcies capcioses i sil•logismes viciosos que ferien passar com a veritat el que és fals. I aquests no serien els que realment són, com: perquè treballaven a la campanya d’un candidat, perquè és amic de no se qui que coneix a no sé qui més, perquè té carnet del partit i altres motius com aquest i altres etcèteres com aquestes que em repugnen i repugnen a tothom qui té un dit de sentit comú i dos de seny. I que promptament, però tot al seu moment, tots aquests “fulanos de tal” tindran nom i cognom i per tant cares conegudes. I perdoni que airegi altres alts secrets del col•lectiu com també la manera de treballar de tota aquesta tipologia de gent i etcèteres com aquets, la majoria atrapats, ara, amb els dits en els maons. Treballen adjudicant a dit. A dit, vull dir: a dit. És a dir: quan vostès diuen, fent demagògia barata, que s’ha de publicar un concurs per què segons els il•lustres, (aquests són vostès; pot riure la resta), tothom té dret a accedir a una convocatòria administrativa concreta, a un lloc de no sé quin departament i bla bla bla, bla bla bla, pensen vostès que el ciutadà honrat, aquell que paga religiosament els seus impostos quan toquen, es creu tota aquesta xerrameca? Ells també saben com va tot, no?, Sr. Ferran?. Almenys jo sí sé com va i per això ho exposo i ho anuncio, que per ara no denuncio, doncs també sé com és la praxis de tots els que, com la majoria, tenen aquests càrrecs, la majoria dic, de confiança.

Però vostès, els molt il•lustres il•lustrats, haurien de recordar que son els que treballen per nosaltres, els que estan al nostre servei; de la societat civil, i per tant ens deuen el respecte que mereix qualsevol gerent de qualsevol empresa dels seus assalariats. I la gent com vostès i altres com aquests no es poden permetre el luxe d’increpar a cap periodista en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió. Pensin que quan ho fan, d’alguna manera també, al meu entendre, ens ho fan innecessàriament a nosaltres: la gent, la qui contribueix a pagar el seu sou mes rere mes i que ara és la mateixa que no treu el ventre de penes.

Així que senyors tots: Joan Ferran, Miguel Àngel Martin, Carme Figueres, Josep M Balcells i altres coses com aquestes, entornant els ulls i esperant que la propera entrevista de la Sra. Terribas al president ZP sigui més que un encontre fortuït, us diré el mateix a tots, ah!, i de molt bon rotllo: “No me contéis más cuentos, que vengo de muy lejos y sé todos los cuentos


lectures 1137 lectures comentaris 3 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#3
Jordi(SC) fletxa guarnerius@telefonica.net
22 de març de 2010, 10.15 h

Oer desgràcia nostra, hi ha dos partits capdavanters a expanya, el P.P i el PSOE/PSC. Cadascún d'aquest partits manté i alimenta una rècula de dobermans ensinistrats per a mossegar i matar si convé, almenys políticament. El doberman en cap i guia del PP és en vidal quadres. I el mateix càrrec al PSOE/PSC, és aquest androide que es diu joan ferran. Ambdós, són homes que provoquen vòmit, ois, fastic, deixant al seu pas un tuf desgradable de nerda i de mort. Són desagradables quan parl... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#2
Tino fletxa Banyoles
22 de març de 2010, 00.24 h

Si, el problema dels il.lutrissims és que ben aviat s'obliden de que estan al servei del ciutadà, que és el que paga els seus sous i privilegis. Per una curiosa i molt antiga reacció química del seu cervell acaben convençuts que són més importants (i més llestos) que la resta de les persones que treballen de debò i fan, com a molt, un mes de vacances (no les barbaritats de vacances que s'agafen "sus señorias"). Que de porc i de senyor s'ha de venir de mena


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#1
Marta fletxa Barcelona
21 de març de 2010, 20.20 h

El cas del Joan Ferran, com ja he comentat en algun altre article és dels que més criden l'atenció i a mi, personalment més fàstic em fan. És personatge sectari, extremadament perillós que embruta la política catalana. De gent com aquesta la meva avia en diu: "aquest ja se li veu que no pot ser bona persona, mira-li la cara nena"...la meva avia no sap de quin partit és el home aquest, però la cara, la cara diu tant de les persones.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.