Un líder polític que vulgui arribar lluny en la seva carrera política necessita tenir, sobretot, un relat. Una idea recolzada d’un conjunt d’idees, un equip per posar-les en marxa i el suport de la gent; sempre i quan els hagi aconseguit convèncer. No hi ha res pitjor que un líder polític que no sap cap a on dirigeix la nau. Bé, potser sí: un polític que tingui un gran relat però que sigui incapaç de comunicar-lo.
Barack Obama té un gran relat: l’esperança del canvi. Són les dues paraules claus que formen el seu marc de referència conceptual, change i hope. I està aconseguint erigir-se com l’estandard del canvi a Estats Units. Però no n’hi ha prou amb tenir grans idees i profundes conviccions: cal saber comunicar-les.
I en això Obama ha demostrat ser un gran professional. En primer lloc, ofereix una imatge diferent a la de un presidenciable a l’ús. El seu color de pell ajuda a reforçar la imatge de canvi (quin gran canvi seria el primer president afroamericà!) i sol vestir amb una elegant informalitat i vestits que reforcen la formalitat sense perdre la joventut del candidat: 46 anys. La seva forma de vestir, caminar, parlar i gesticular són un punt fort.
Però sobretot ens trobem davant d’un gran orador. Fa de l’empatia un punt al seu favor i compta amb un bon equip que li escriu grans discursos. El seu speech writer va fer un excel·lent treball en la redacció del discurs de victòria del passat dijous a Iowa. Compleix a la perfecció amb allò que ens hem de preguntar abans d’escriure un discurs:
- Segment, a qui va dirigit: no parla només als votants de Iowa, sap que parla a tot el país i que és notícia. Per això el discurs té un àmbit nacional que traspassa les fronteres d’Iowa. A més, fa dues referències clares a la gent de New Hampshire que són la següent etapa de les primàries.
- Què pensen d’ell: utilitza en més d’una ocasió arguments per refermar els seus punts forts i per defensar-se dels punts dèbils; abans que ho facin els adversaris.
- Soroll: dóna arguments i bones frases per aquelles contradiccions que els adversaris poden trobar en el seu relat.
- Concepte: el canvi. Aquesta és la imatge que ell vol que tinguin els americans quan pensin en ell. Canvi i esperança. I el seu discurs tracta d’això.
- Canal: si mireu el vídeo veureu que aconsegueix un difícil equilibri entre el líder que es dirigeix als seus i el líder que a més ho fa a tota la nació. I per si no fos prou difícil, encara està en campanya i no pot aparèixer com un triomfalista perquè encara no és candidat. I sense perdre el posat presidencial que un bon candidat ha de tenir.
- Missatge: l’escriptor pensa, què dirà el candidat? I podem veure com va fer bona feina: es tracten tots i cadascun dels seus temes. I els de ningú més.
El discurs d’Obama és bàsicament una arenga: ell és un líder indiscutible en aquell espai i opta a ser-ho a nivell nacional. Aquest auditori coneix el seu discurs, l’accepta i l’aplaudeix. Té grans dosis d’emoció. És un discurs que afirma, que cohesiona als seus i en reforça les seves conviccions. Integra a Barack amb l’auditori i intenta colar-se a les llars de milers d’americans. Però sobretot la seva intenció és afirmar el lideratge del senador i mobilitzar a tothom en aquesta llarga cursa fins a
Barack comença amb un impacte emotiu “You know, they said this day would never come. They said our sights were set too high. They said this country was too divided; too disillusioned to ever come together around a common purpose. But on this January night – at this defining moment in history – you have done what the cynics said we couldn’t do.” A partir d’aquí es van encadenant impactes emotius amb els seus arguments, reforçats amb exemples personals a
Us recomano la lectura d’aquest gran discurs. En moment importants d’una campanya no es pot perdre el temps i cal estar preparat per a comunicar més que mai amb la nostra reacció. En aquestes nits electorals cal tenir preparats els dos discursos i tenir al candidat preparat per a defensar-los davant d’un atril. Una bona acceptació de la victòria ajuda a comunicar com serà el nostre candidat al govern. I una actuació dolenta ens pot resultar un estorb.