Els temps informatius als Estats Units són massa ràpids, la tradició electoral del país genera estranys escenaris i va en la direcció de reforçar aquest element intangible –el temps- com el millor dels aliats i el pitjor del adversaris.
Iowa va ser la sorpresa a les primàries d’Iowa. Inmediatament, les enquestes a New Hampshire van començar a canviar dramàticament: del lideratge de Clinton a la victòria d’Obama amb més de 10 punts de diferència. Fins a quin punt els enquestats responen pujant al carro guanyador?
Clinton està nerviosa, i això es nota en els canvis estatègics que la candidata està intentant dur a terme; cal·librant què estan demanant els seus electors. Obama ha aconseguit fixar l’agenda: el canvi. I davant d’aquest concepte, és difícil establir matissos prou potents que no facin semblar a Hillary dèbil perquè accepta els arguments dels seus contricants. L’esperança del canvi que proposa Obama contra el treball pel canvi que afirma fer Hillary. D’aquesta manera els atacs de la senadora s’han dirigit a la inexperiència política del senador d’Illinois i la seva joventut. Clar que potser caldria tenir en compte que Hillary és senadora per New York des de l’any 2000… i encara que a estar a la Casa Blanca durant 8 anys, ella només era Primera Dama. I tot i que va treballar pel canvi de la sanitat pública, no va aconseguir que aquesta reeixís.
En les darreres hores els electors de l’estat de New Hampshire han estat bomardejats, literalment, d’eslògans, missatges, actes i anuncis. Des d’hangars d’aeoroports presidits pers les bandes i estrelles fins als tradicionals porta a porta. L’estat que tradicionalment ha estat el primer a decidir el candidat de les primàries, avui fa tàndem amb Iowa per generar la tendència. Encara queda molta, molta cursa per davant. Però fins i tot els escèptics comencen a creure que si avui Obama torna a guanyar amb una àmplia majoria el Supertuesday serà només la confirmació d’Obama.
Hillary està nerviosa, avui es juga molt més que un estat.
