Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Històries camí de la Independència: “Si el Rei vol corona, corona li darem”

|

- Publicitat -

Girona, 15 de Setembre de 2017.-La Fundació Princesa de Girona ha convocat una reunió ordinària del seu patronat per iniciar la convocatòria dels premis 2018. Felip VI, com a president de la Fundació en nom de la seva filla, Leonor, hi assisteix. Es tracta d'una reunió habitual, tot i que no és normal que el Rei hi vagi sempre. Tot i així, l'enrarit panorama polític no desaconsella la presència de la monarquia a Catalunya. De fet, el president espanyol hi ha estat d'acord. I això dels reis i les reines sempre fa aflorar un sentiment romanticot i cortesà entre els dubtosos del proper referèndum, i només falten quinze dies. A mitja reunió, algú avisa el monarca que el president Puigdemont vol trobar-s'hi, a porta tancada, quan acabi els seus compromisos. També fa dir a Felip VI que a la trobada hi serà Junqueras, Romeva, Santi Vila i dues persones més, un exconseller socialista, encara amb càrrec al partit, i una figura ben coneguda dels Comuns. 

Felip assenteix, avisa al cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín per a que fixi la trobada a les cinc de la tarda. Demana la presència de Juan Ruíz Casas, cap militar de la casa, que es troba precisament a Capitania General de Barcelona. També hi serà Domingo Martínez Palomo, secretari de Casa Reial, que pren un vol privat acompanyat de dos secretaris adjunts, del servei personal i militar del cap d'estat, des de Madrid.
 
Són les 5. El cotxe del monarca arriba a la Pia Almoina, on s'ha habilitat un dels salons per acollir la trobada. És discreta. Només dos bidells esperen a la porta. S'anuncia l'arribada de Felip VI i Puigdemont surt del despatx a saludar-lo mentre el veu pujar decidit per l'escala. La salutació sempre ha estat correcta, però freda. No hi ha càmeres, no cal fingir cordialitat institucional. Només el respecte per la figura i el pes de la història s'agombola sobre aquells graons medievals. La resta de salutacions amb els convidats a la reunió és igual o més distant. Només certa sorpresa en veure que els anunciats a la reunió hi són, l'exconseller socialista i l'alt càrrec dels comuns també. Tot sembla indicar el pas enrere. O el pas al costat. La capitulació, en termes bèl·lics, tal com pensa en aquells moments l'agregat militar amb certa satisfacció interna.
 
Cafè. Uns xuixos de crema que ningú s'atreveix a tocar encara. Aigua. I un document que el conseller Vila reparteix als presents, en català i en espanyol. Per posar-ho fàcil, diguem-ho tot. En Vila sempre ha cuidat els detalls de la cortesia vuitcentista. “Esto es intolerable” diu un secretari adjunt, com un estirabot, en llegir el títol del document. El cap militar de la Casa del Rei calla; sap que un funcionari qualsevol no entendria una proposta. Puigdemont obre foc.
 
– Majestat, havent demanat l'arbitri a vostè com a Cap d'Estat, i havent pres posició com ha pres, en favor d'uns determinats arguments contraris al referèndum a Catalunya, ens trobem en un atzucac que ens obliga a proclamar la independència de Catalunya el proper 2 d'octubre si el resultat és favorable al Si. I ho serà, perquè la majoria de vots seran en aquest sentit. Malgrat els arguments que difonguin, la manca de legitimació externa, la legalitat que vulguin aplicar, malgrat tot, la proclamarem si guanya el Sí.
 
El Rei escolta. Jaime Alfonsín nega amb el cap. Ningú s'atreveix a aixecar-se de la taula, perquè el Rei no ho fa.
 
– Majestat, vostè, com a cap de l'exèrcit té la potestat de refrendar la intervenció militar de Catalunya, el 2 d'octubre, si el govern d'Espanya ho demana. I té la capacitat d'oposar-si, i redimir la història dels seus avantpassats amb Catalunya. – Puigdemont no afluixa-. Majestat, aquesta és, perquè no pot ser d'altra forma, la nostra última opció. 
 
Silenci absolut. El Rei obre el dossier, hi dona una ullada. Però sap molt bé què hi diu a dins. El títol és prou explícit. Esbufega i trenca la tensió, tot mig somrient. El cap militar manté el cap alt, esperant ordres. Els secretaris no les tenen totes. 
 
– Bueno, President. Parece que podemos empezar a negociar. – diu Felip, mentre s'aixeca. Demana a Alfonsín que guardi bé el document. El segueixen tots els seus, i també s'aixequen el president Puigdemont i els consellers. – Al menos seguiremos teniendo los premios Princesa de Girona por unos años más. – somriu tot posant la mà a l'espatlla del President. 

Publicitat

Quan surten del saló, queda abandonada sobre una tauleta una carpeta fosca, una còpia impresa del “Pacte d'Estat amb S.M. Felip VI de Borbó i de Grècia per a l'establiment d'una Commonwealth Hispànica” on una Catalunya, independent, lliure i sobirana accepta la prefectura d'estat del Rei. A l'estil d'Austràlia o el Canadà, amb els Windsor.
 
Junqueras, tot sortint de la Pia Almoina, li diu a Puigdemont: Carles, et toca a tu trucar a l'Anna Gabriel, eh?

 
Albert Torras
 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut