“No puc acceptar la regla que no hem de jutjar Papa i Rei com als altres homes, amb una pressumpció favorable a què no van actuar malament. La pressumpció correcta és la contrària, desfavorable als poderosos, i més forta com més fort sigui el seu poder... El poder tendeix a corrompre, i el poder absolut corromp absolutament. Els grans homes són gairebé sempre males persones, inclús quan exerceixen influència i no autoritat, i sobretot quan afegim el biaix o certesa de corrupció de la plena autoritat.

+ Llegeix-ne més

Quan la passada tardor vam organitzar a Osona un referèndum sobre la independència de Catalunya, una de les primeres decisions a prendre com a Cos de Gestió Electoral fou determinar a qui se li reconeixia dret a vot, en absència de llistes de padró i de cens. La legislació estatal només permet votar als catalans d’origen i als immigrants espanyols, i en eleccions municipals als d’Estats de la Unió Europea i aquells que tinguin conveni amb el Regne d’Espanya, com ara Colòmbia, però no als altres immigrants.

+ Llegeix-ne més

Amb el sobreseiment i arxiu de la causa contra l'anterior i l'actual lehendakari per reunir-se amb dirigents de partits il·legalitzats, el Tribunal Suprem espanyol posa fi a una estratègia partidista de judicialitzar, amenaçar penalment, i condemnar als polítics de qui es discrepa, sota l'aparença de combatre el terrorisme i en ús d'una Llei de Partits que il·legalitza idees i projectes polítics, encara que no propiciïn ni col·laborin amb el terrorisme. A cada elecció, ni abans ni després, es posa en marxa la màquina d'il·legalitzar, que més que al servei de la política antiterrorista està al servei electoral de PP i PSOE, junts o per torns.

+ Llegeix-ne més

L’experiència d’haver coordinat el referèndum sobre la independència de Catalunya a Osona, on el 42% dels 120.000 ciutadans amb dret a vot l’han exercit, malgrat haver-se organitzat sense cap suport institucional ni recursos públics, sota la constant vigilància i boicot per part dels governs espanyol, català, i del PSC, amb el silenci mediàtic dels mitjans espanyolistes i/o controlats pel PSC, comptant amb la sola força del poble, des de la base i amb la base, acumula tantes emocions i reflexions, tants i tan variats sentiments, que fan difícil descriure’ls en un sol article.

+ Llegeix-ne més

Assolir una participació alta en un referèndum no oficial i no vinculant, sense recursos i en poc temps, sota la persecució dels governs espanyol i català, i amb forces polítiques que promouen i pressionen pel boicot, no depèn només de la bona feina de la bona gent, per reeixir cal ser els millors. No és prou amb bona voluntat i molta dedicació, és imprescindible treballar en la direcció correcta. Si ens limitem a celebrar i felicitar-nos nosaltres mateixos, si tothom ho ha fet bé, si no es detecten i corregeixen els errors, si no s’analitzen i reconeixen els problemes, no hi haurà cap solució ni millora.

+ Llegeix-ne més

El dia 13 de desembre de 2009 per primera vegada molts dels nostres conciutadans tindran l’oportunitat i el dret de votar si volen o no continuar a Espanya, si volen o no un Estat propi independent per Catalunya. Mai ningú no ens ha preguntat, mai ho hem pogut decidir. A 34 municipis d’Osona, i gràcies a la iniciativa i el treball de més de 2.000 voluntaris, el Cos de Gestió Electoral “Osona Decideix” organitza el referèndum de forma coordinada en 34 dels 51 municipis, el 95% de la població d’Osona, 117.

+ Llegeix-ne més

Les darreres setmanes han estat pròdigues en signes inequívocs d'esgotament i tendència a l'esfondrament del règim polític, econòmic i social que ens governa d'aquella manera d'ençà de la reforma de la dictadura cap a la democràcia fa més trenta anys, no essent el menor l'aflorament de la corrupció que una societat menada des d'instàncies clientelars i opaques inevitablement genera. S'ha endegat la màquina fiscal i judicial de picar carn, i coses veurem que esmaperduts ens deixaran. El petit tast que hem tingut, però, ja ha dut el partit que controla més del 90% dels pressupostos públics a Catalunya, és a dir, prop del 40% del PIB català, a unes maniobres de distracció basades en el fum i el profit, en les paraules sense fets i en cap més fet que intensificar el seu control i domini sobre tot.

+ Llegeix-ne més

I.- Monarquia o República als nous Estats

Una de les primeres decisions que ha de prendre un nou Estat independent és quina forma adopta, monarquia o república, i és també la que haurà de prendre Catalunya quan esdevingui Estat. Si examinem els nous Estats independents a Europa i el món al llarg dels segles XVIII, XIX, XX, i XXI, aquesta decisió ja s’havia pres abans de la independència pels sectors hegemònics que la lideraven, o almenys els termes del debat ja s’havien decantat d’una manera clara en favor de la monarquia o la república i havien arrelat en el poble, de manera que la decisió post-independència no fou més que la formalització solemne d’una decisió ja presa, que sovint venia fortament determinada pel context internacional on neixia el nou Estat: en un context de monarquies, els nous Estats tendeixen a prendre la forma monàrquica, i la forma republicana en un context de repúbliques.

+ Llegeix-ne més

Aprincipis dels anys noranta tota una sèrie d'empreses de Suècia es van establir a Barcelona. En pocs anys, totes van marxar, i no han tornat. Vaig treballar com a notari per a moltes d'elles, amb els advocats que les assessoraven, en una feina que cobria tot l'espectre jurídic necessari per crear una empresa, organitzar-la, assegurar-ne el finançament i les inversions, i crear els llocs de treball. Els juristes locals vam establir una relació estreta amb els directius i juristes suecs, i un rere l'altre, tard o d'hora, contava amb astorament i indignació la mateixa història: un cop s'havien complert tots els requisits necessaris, i s'estava en condicions d'obtenir els incomptables permisos, llicències i autoritzacions administratives, sempre apareixia algú de l'Ajuntament que demanava una aportació a una o una altra finalitat pública, amb l'argument de la conveniència per a una empresa de fora de contribuir a les càrregues ciutadanes.

+ Llegeix-ne més