Quan la passada tardor vam organitzar a Osona un referèndum sobre la independència de Catalunya, una de les primeres decisions a prendre com a Cos de Gestió Electoral fou determinar a qui se li reconeixia dret a vot, en absència de llistes de padró i de cens. La legislació estatal només permet votar als catalans d’origen i als immigrants espanyols, i en eleccions municipals als d’Estats de la Unió Europea i aquells que tinguin conveni amb el Regne d’Espanya, com ara Colòmbia, però no als altres immigrants. Llegir-ne més

Amb el sobreseiment i arxiu de la causa contra l'anterior i l'actual lehendakari per reunir-se amb dirigents de partits il·legalitzats, el Tribunal Suprem espanyol posa fi a una estratègia partidista de judicialitzar, amenaçar penalment, i condemnar als polítics de qui es discrepa, sota l'aparença de combatre el terrorisme i en ús d'una Llei de Partits que il·legalitza idees i projectes polítics, encara que no propiciïn ni col·laborin amb el terrorisme. A cada elecció, ni abans ni després, es posa en marxa la màquina d'il·legalitzar, que més que al servei de la política antiterrorista està al servei electoral de PP i PSOE, junts o per torns. Llegir-ne més

L’experiència d’haver coordinat el referèndum sobre la independència de Catalunya a Osona, on el 42% dels 120.000 ciutadans amb dret a vot l’han exercit, malgrat haver-se organitzat sense cap suport institucional ni recursos públics, sota la constant vigilància i boicot per part dels governs espanyol, català, i del PSC, amb el silenci mediàtic dels mitjans espanyolistes i/o controlats pel PSC, comptant amb la sola força del poble, des de la base i amb la base, acumula tantes emocions i reflexions, tants i tan variats sentiments, que fan difícil descriure’ls en un sol article. Llegir-ne més