Consultes dinamitades

Fa més de trenta anys que a Catalunya hi ha eleccions i consultes, organitzades per les administracions públiques i on els partits aboquen tots els seus recursos materials i humans. En canvi, les consultes sobre la independència de Catalunya amb dret de vot dels empadronats a cada municipi, organitzades privadament, no poden comptar amb la llista d’electors del cens ni del padró, ningú té cap obligació d’integrar-se en les meses electorals, cap elector rep a casa l’avís d’on pot votar, els col.legis electorals no poden ser-hi a locals cedits per decisions administratives ni l’administració pot col.laborar en res, el vot per correu no compta amb les garanties públiques, no hi ha campanya institucional per la participació, no es té la protecció dels cossos de seguretat, ni la xarxa informàtica pública, ni hi ha legislació que els reguli. Organitzar-les privadament obliga a crear del no-res les normes i el sistema que garanteixin que només voten els empadronats, sense saber qui són, i que només es pot votar una vegada. Tampoc tenim els milers de funcionaris que treballen per les eleccions i consultes públiques, i fins ara cap partit ni entitat aporta ni un cèntim per muntar el sistema electoral ni per les campanyes, mentre a les públiques són milers els professionals amb plena dedicació i els militants mobilitzats, i milions d’euros els esmerçats. A més, l’Estat espanyol central i autonòmic i els seus agents polítics, funcionarials, judicials i policials volen impedir les consultes, emprant tots els recursos al seu abast, incloses amenaces, pressions, i guerra bruta.

Tenim dos mesos per superar tots aquests obstacles. Missió impossible? No si podem comptar amb milers de voluntaris, partits i entitats motivats i actius, sense exclusió ni vetos de ningú, que siguin capaços d’obviar les seves diferències per treballar per un objectiu comú: l’èxit de participació i vot en la consulta de la independència. És el requisit essencial, sense això no s’hi pot fer. Calen també uns alcaldes i regidors impulsant activament i treballant per la consulta, perquè l’Ajuntament com a administració pública i institució no pot participar, però sí els càrrecs electes. I són imprescindibles uns equips tècnics d’alt nivell, nacionals, comarcals i locals.

En menys d’un mes hi comptàvem amb milers de persones motivades i actives arreu de Catalunya, el suport de més de 1.300 alcaldes i regidors, dotzenes de mocions aprovades als Ajuntaments, l’entesa entre CDC, ERC, EPM i CUP, l’embrió d’un equip tècnic competent i eficaç treballant contra rellotge, i la implicació de les entitats cíviques. El 2 d’octubre es va assolir l’acord unitari de partits i entitats, representades per PDD, Deumil.cat, Sobirania i Progrés, i Sobirania i Justícia, però algunes plataformes tòxiques trencaren unilateralment tres dies més tard l’acord que elles i els seus representants havien aprovat, fent un cop de mà per a “foragitar ERC i CiU del procés de consultes sobre la independència que s'està multiplicant arreu del país.”


Podeu llegir la resta del text en l'article original publicat al diari AVUI el 16 d'octubre de 2009