L’alcalde Hereu és hereu de l’anterior alcalde Clos, com aquest fou hereu de l’anterior alcalde Maragall, i aquest va ser hereu de l’anterior alcalde Serra: només Narciso Serra (nom amb què signava lleis i decrets quan era Ministre de Defensa i jo feia forçat la mili) ha estat els darrers trenta anys elegit pel poble no sent alcalde hereu, tots els altres van heretar el càrrec i des del càrrec van presentar-se per primera vegada a les eleccions. L’alcalde hereu Hereu ha convocat un referèndum sobre la Diagonal perquè els votants escullin una de tres opcions, dues d’elles consistents en fer passar un tramvia i eixamplar voreres per una o altra banda, i la tercera en no fer-ho. No consta que hagi demanat ni obtingut el permís de l’Estat que preceptua la Constitució espanyola. L’eufemisme de dir-li “consulta” al que és un referèndum no li allibera d’aquesta obligació, segons va dir el Tribunal Constitucional espanyol quan va anul.lar la convocatòria aprovada pel Parlament basc (sentència 11-setembre-2008): “El referéndum es, por tanto, una especie del género “consulta popular” con la que no se recaba la opinión de cualquier colectivo sobre cualesquiera asuntos de interés público a través de cualesquiera procedimientos, sino aquella consulta cuyo objeto se refiere estrictamente al parecer del cuerpo electoral conformado y exteriorizado a través de un procedimiento electoral, esto es, basado en el censo, gestionado por la Administración electoral y asegurado con garantías jurisdiccionales específicas, siempre en relación con los asuntos públicos cuya gestión, directa o indirecta, mediante el ejercicio del poder político por parte de los ciudadanos constituye el objeto del derecho fundamental reconocido por la Constitución en el art. 23. Para calificar una consulta como referéndum o, más precisamente, para determinar si una consulta popular se verifica “por vía de referéndum” (art. 149.1.32 CE) y su convocatoria requiere entonces de una autorización reservada al Estado, ha de atenderse a la identidad del sujeto consultado, de manera que siempre que éste sea el cuerpo electoral, cuya vía de manifestación propia es la de los distintos procedimientos electorales, con sus correspondientes garantías, estaremos ante una consulta referendaria.”
Si modificar el cens electoral, com ara estenent dret a vot a les persones entre 16 i 18 anys i estrangers empadronats, és prou per obviar la necessitat de permís de l’Estat, en prendrem bona nota. Si fent-ho així no cal el permís de l’Estat per “consultar” sobre la Diagonal, és que no cal el seu permís per “consultar” cap altra cosa, com ara la independència de Catalunya. Sobta, però, perquè el PSC votà al Parlament amb ERC, IC, PP i C’s en contra d’una proposta de CiU que establia precisament que la Generalitat pot convocar consultes sense autorització de l’Estat, sempre que el cos electoral fos diferent de l’inclòs al cens electoral, i en canvi el PSC fa ara exactament el que no fa ni dos mesos va refusar per ser, deia llavors, inconstitucional. Si el govern, els partits, els fiscals i els jutges espanyols no impedeixen la consulta sobre la Diagonal, tant la Generalitat com els Ajuntaments catalans podran convocar consultes sobre la independència, sempre que les persones amb dret a vot no siguin les mateixes que les del cens electoral: per exemple, incloent estrangers o menors d’edat, o excloent els residents recents. Centenars de comissions ciutadanes arreu de Catalunya hem organitzat i organitzem referèndums sobre la independència sense intervenció de les administracions públiques precisament per ser-hi dins de la legalitat malgrat no tenir permís de l’Estat, però si l’Estat no impedeix per il.legal el referèndum de l’alcalde hereu Hereu sobre la Diagonal tindrem una nova escletxa legal espanyola per aprofitar-ne. Ho farem.
Article publicat al diari Avui el divendres, 30 d’abril de 2010. Podeu llegir la resta de l’article aquí.
