Publicat a La Vanguardia
Aviat se celebrarà a Barcelona un ple extraordinari per debatre si Barcelona s’adhereix a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). La iniciativa parteix d’un acord entre CiU, ERC i CUP, i per tant tirarà endavant i, si no hi ha sorpreses, té garantida la victòria en la votació. El sol fet que es voti ja és meritori, perquè des que existeix l’AMI no s’havia aconseguit votar-ho a la capital del país. Per tant, que es guanyi, serà del tot memorable.
És cert que és possible que no s’assoleixin els 21 regidors de 41 que caldrien per tal de formalitzar legalment l’ingrés. Guanyar no sempre implica mecànicament aconseguir el que vols. Així doncs, si el triomf no és tan ampli com volem, la caverna unionista usarà aquest fet per presentar una victòria com una derrota. Però els que volem avançar amb el vot no farem nostres els seus arguments.
Guanyar és obtenir més vots a favor que en contra, aquí i a la Xina. Quan entrem en discussions sobre quin és el llindar de la victòria, i ens posem a discutir sobre si més del 50% és suficient o no, estem qüestionant una de les normes més bàsiques de la democràcia. Tots els que creiem en les llibertats democràtiques, doncs, estarà bé que diguem les coses pel seu nom. I a més hem de reclamar que es mulli tothom, en moments i en qüestions tan vitals, sobretot per coherència política.
L’AMI té una dimensió simbòlica però també una de molt pràctica, com una de les tres puntes cíviques que han liderat el protagonisme de les entitats en el procés d’independència. Un procés que comporta la transformació social més prometedora que ha viscut Catalunya, i que té unes dimensions de regeneració democràtica incomparables. Ara el que convé és que els polítics ens pronunciem sobre un dels puntals d’aquest procés. Jo apel·lo a la consciència i a la llibertat d’idees de tots els regidors de Barcelona perquè no defugin el moment, i perquè no es refugiïn en la vella política i la disciplina de partit per evitar el compromís.
Reclamo que el govern de Barcelona respongui de forma conseqüent a la més que previsible victòria de la votació sobre l’AMI. Si hi ha majoria absoluta, doncs amb l’adhesió immediata; i si no s’assoleix però es produeix una victòria clara, que el municipi faci algun moviment que respongui a la decisió de la majoria. Ningú no entendria que es guanyés i que acte seguit s’ignorés aquest triomf democràtic. Ada Colau sempre ha insistit que ella respectaria el vot i els pronunciaments polítics de la majoria. Doncs bé, aquí té al davant una ocasió excel·lent per demostrar-ho. Si l’adhesió a l’AMI guanya a Barcelona, entenc que caldrà respondre al resultat i trobar la manera d’aplicar-lo.
