Hem iniciat un camí. Un camí esperançador, de lluita i de llibertat. Estem portant el país a la revolució més gran que s’ha esdevingut: ser un nou estat lliure i sobirà. El passat 27 de setembre vam decidir i d’una forma ben clara, independència. Molts, per això, poden pensar que té poc sentit presentar-nos a aquestes eleccions però és necessari implicar-nos, seguir construint el nostre projecte i animar la gent a votar-lo per no deixar que partits com Ciutadans s’apropiïn de la veu catalana. Hem de seguir demostrant que el nostre mandat democràtic segueix endavant fermament. No ens cansarem de repetir, a Madrid, i on faci falta, que no hi ha marxa enrere, que caminem cap a la República catalana. Per això la nostra representació al Congrés és tan important.
Però aquesta revolució ha d’anar més enllà. Volem capgirar el país, renovar la política i els discursos i dur a terme els nostres ideals per aconseguir el país que somiem. I les dones hem de ser la veu d’aquesta revolució, d’aquests canvis. Fa anys, molts anys, que lluitem: per una societat igualitària on hi estiguem realment representades; per un dia a dia on no hàgim de lamentar una altra dona assassinada per la violència masclista; per gaudir dels espais públics amb total seguretat i tranquil·litat, per unes condicions de feina on no hàgim de triar entre formar una família o treballar… Ara, en el moment de construcció d’una nova Catalunya, el nostre paper és essencial i cal ser presents en cada debat, en cada decisió, en cada lluita i, per tant, també en la parada del camí que ens porta a Madrid.
Maria Mercè Marçal deia: “A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Jo, en el meu cas, n’afegiria un: ser jove; quatre voltes rebel. Les nostres responsabilitats com a dones joves són incommensurables, som el futur i hem de saber-ne estar a l’altura. Per això, la nostra mirada, la nostra il·lusió i les nostres opinions són indispensables. Les dones joves som indispensables.
A les nostres mans està la revolució, la rebel·lió.
Anna Chillida Fibla
núm. 5 al Congrés per Tarragona
