Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Lluís Maria, profeta de la llibertat

|

- Publicitat -

En Lluís Maria va decidir deixar-nos fa no encara una setmana, no sabem ben bé què el va portar a creure que "morir era millor que no pas viure", però ho intuïm. Diuen que la mort biològica es veu a venir, i gent com ell sempre han mort lluitant. La historia dels pobles esta plena de gent generosa i modesta con el Lluís Maria, que han fet “tot i més” pel seu poble.

Va escollir per deixar-nos un moment buit de notícies, de parada estival – ple mes d’agost- i de pessimisme moral –  davallada estatutària – per recordant-nos un cop més que les coses no es van fer bé, no pas ara només, sinó quan tocava: ara fa trenta anys. És cert que ell tenia plantejaments alternatius en vers l’organització social i política dels estats – amb els que segurament alguns no hi coincidim-, però la va encertar de ple en els seus plantejaments nacionals.

Publicitat

Avui és quasi evident que la transició espanyola no ha estat com s’esperava que fos per l’economia i el pes polític de Catalunya. El centre econòmic  i polític de Catalunya és a Madrid. Tant és així, que ara mateix, després de trenta anys de "gestionar no se sap ben be què", encara estem discutint si podem decidir sobre els trens, o els aeroports : ¿quan ens farem grans? Hem perdut la negociació amb Espanya,  hem jugat malament les cartes, escollint gent amb projectes equivocats. Fora bó que acceptem d’una vegada que hem d’aprendre moltes coses encara i, que de moment "hem PERDUT", ens hem equivocat de camí. A la llibertat s’hi va per una altre dracera.

Malgrat cap de nosaltres no el vam conèixer personalment,  alguns el recordarem per les seves aportacions, plenes de sentit comú. La seva constant comparació entre els drets dels individus i els dels pobles – pel que fa a la majoria d’edat, l’esclavatge etc – éren comprensibles, fins i tot, pels més petits de tots. El seu pacifisme i el seu ideari profundament democràtic són font d’admiració per aquells que tenim un mínim de sentit nacional. A vegades en deia alguna més grossa que l’altre, però sempre hi havia una argumentació impecable al darrera, i un profund respecte vers els altres. Certament, tenia una personalitat marcada que el feia particular per a encapçalar un moviment política en un món on la política es basa més en el marketing que no pas en l’intercanvi d’idees. Tant de bó, n’hi haguessin més com ell.Malauradament, la valentia no "esta de moda".

Gent com ell ens recorden que som un poble, que ha de lluitar molt més encara, que no ha arribat ni a l’aprovat. Ara mateix sóm la nació per excel·lència pel que fa a les renúncies, covardies i desavinences. A aquesta cosa li diem "nació sense estat". Però malgrat la seva mort, i el nostre “esclavatge” : ell segeuix viu en la nostra consicència i record,  com deia en Pujol encertadament  fa pocs dies: en Lluís Maria Xirinacs és el nostre “profeta”, un profeta de la llibertat.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut