Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Penós, senyor Duran ( i Lleida)

|

- Publicitat -

Diuen que en Duran és el polític més dinosaure que hi ha a la política catalana. Ha arribat on és ara entre moltes coses per que  forma part d’un partit que si anés solet a les eleccions  faria tanta pena com C’s . En entorns convergents, és ben sabut que la gent més mediocre de la federació regionalista (CiU) que volia fer política,  es feia d’Unió per que era més fàcil “pintar-hi alguna cosa”. En un partit així, petit i d’idiologia carca però pragmàtica (quan els interessa), on tot esta controlat per uns pocs i no hi ha gaire democràcia interna, no ha estat massa complicat fer-se amb el poder.

Quan pensem en la bona gent    que segur que hi ha a Unió, ens n’adonem del sacrifici cristià de tenir-lo de líder . Haver d’aguntar el "marcapaquetisme" d’aquest home, el seu posat de superioritat – pel simple fet de tenir informació privilegiada- és pitjor que totes les penitències del mossens del franquisme. Però, avui,  el que volem destacar és una altre qualitat d’en Duran:  la seva ignorància i la incapacitat del personatge per defensar els interessos de Catalunya. Ho ha deixat ben clar arran de la reva resposta a la proposta de referèndum al 2014.

Publicitat

No se si se n’adona, pero dir que l’autodeterminanció no és un problema actual,  és una resposta digne d’un  ministre del PP. No sabem quina informació té aquest individu sobre el seu futur, però sembla, ara ja sense cap vergonya,  que l’home s’ha pres seriosament el seu posat de ministre, i ja no el preocupa res més que ell i la seva carrera personal. Sense ni tan sols haver ocupat cap cartera ni guanyat cap elecció.

La seva pobresa argumental es resumeix en dir : allò important són les coses quotidianes com ara – i ai las, cagada- cita com a preocupació:  la caiguda del poder  adquisitiu derivat dels augments dels tipus d’interès ¿Que no sap que els tipus dinterès els marca el banc central Europeu? ¿Ara se’n adona dels probelmes d’una moneda única? ¿Què potser cal subvencionar més els que compren habitatge  per evitar les caigudes de preus?.  Cita el cas de les escoles per a satisfer el sector més neocon del partit que l’apreta per que tiri endavant la proposta del bonus escolar:  un instrument per finançar amb fons públics col•lectius ultracatòlics elitistes d’allò més retrògrad . ¿Això és allò tan important que hem de resoldre al  2007?

A tot plegat afegeix que necessitem ara com a cosa urgent millores tècniques en la forma de calcular les pensions del més pobres ( quan ell era el primer en votar en contra de la llei de dependència), o reduccions d’impostos de societats quan ell va acceptar un estatut en el que es renunciava a les competències sobre societats . I és que curiosament, les millores en escoles, pensions o empreses no es poden fer  seriosament sense sobirania, per que depenen d’uns recursos que Espanya ja ha dit que no vol renunciar. Si més sobirania vol dir més benestar, no hi podem renunciar-hi mai. No poder decidir-ne al 2007 no vol dir que no sigui important ara, el 2014 és una data realista. Però cal programar-ho ara i dir-ho ben alt.

El problema de fons pel senyor Duran rau en que en una Catalunya independent, ja no seria necessari que gent com ell que anés a Madrid a fer res. A ell només li serveix la seva Espanya, i la d’en Montilla. De fet, pensat-ho bé, en Duran és la cosa més semblant a un "Montilla de dretes".

Les opinions d’en  Duran no importen gens, ja sabem que no hi podem comptar amb gent com ell, realment és  penós senyor Duran (i Lleida) que encapçali una llista electoral.  Esperem que se la foti ben grossa i deixi la política ben aviat . Així s’obrirà un espai en el seu partit a gent més capaç, que malgrat tot, ens asseguren que mira de sobreviure´l.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut