En l’àmbit educatiu, l’avaluació és un potent instrument de diagnòstic, de revisió i de reestructuració que permet als centres d’ensenyament i als docents analitzar i conèixer què fan, com ho fan i, també, com han d’encarar i projectar el futur de seva acció educativa, tot corregint els errors i millorant els resultats dels alumnes. Amb aquest esperit, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a través del Consell Superior d’Avaluació, està realitzant durant aquests dies les proves d’avaluació a tercer de primària i, en els propers dies, a sisè de primària.
L’objectiu evident d’aquestes proves d’avaluació és, doncs, conèixer els resultats dels alumnes per tal d’analitzar si el sistema educatiu funciona correctament en pro de la millora de la qualitat educativa.
Aquests dies hauran pogut seguir per la premsa la voluntat del Gobierno de Españaque el Departament d’Ensenyament de la Generalitat implementés les proves d’avaluació imposades pel Ministeri d’Educació previstes a la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). En contra d’aquesta voluntat, el Departament ha decidit continuar aplicant les que preveu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Les raons que ho justifiquen són prou importants i se centren, bàsicament, en dos capítols fonamentals: la invasió de competències i el model avaluatiu.
Per una banda, sabem que la LOMCE vulnera les competències plenes que la Generalitat de Catalunya té atorgades en ensenyament. De fet, el Constitucional ja ha admès a tràmit el recurs que en el seu dia va interposar la Generalitat. Per tant, el Departament d’Ensenyament té tot el dret a continuar aplicant les proves que preveu la LEC i que comporten un model d’aplicació, de gestió i d’interpretació molt millor i totalment diferent al que preveu la LOMCE. Vegem-ho.
Les proves que passa el Departament d’Ensenyament estan validades pel “Consell Superior d’Avaluació”, qui en garanteix la validesa i l’enfoc tècnic. I els seus objectius principals són d’orientació de les actuacions educatives del Departament, dels propis alumnes, dels mestres i de les famílies. Per tant, tenen un caràcter plenament de suport, de facilitador d’estratègies d’aprenentatge i de millora qualitativa i quantitativa. A més a més, es garanteix la confidencialitat de les dades, es té en compte el context educatiu i social i s’evita l’establiment de rànquings. Tot això ajuda a millorar l’equitat del sistema i ha facilitat, en bona part, la millora dels resultats educatius a Catalunya aquests darrers anys.
Per contra, les proves que preveu la LOMCE estan basades en un model regressiu, més intervencionista, que segrega fent rànquings entre bons i dolents. Tanmateix, incorpora el desfasat concepte de revàlida en el qual t’ho jugues tot a una carta, sense tenir massa en compte ni la feina ni els avenços realitzats d’acord amb les singulars capacitats de cada alumne.
Per tant, crec que podem convenir en considerar l’avaluació com una eina bàsica al servei d’una estructura d’estat fonamental: l’educació. I és, per tot plegat, que, a més de valenta, és totalment encertada la decisió de la Consellera d’Ensenyament en assegurar que “Catalunya no farà les proves d’avaluació de la LOMCE” i que “no permetrem que la LOMCE condicioni, de cap manera, les polítiques educatives de Catalunya”.
Antoni Balasch i Parisi
Diputat al Parlament de Junts pel Sí
