L’estiu és temps de vacances i un moment de l’any on tots ens movem més que de costum, ens concentrem en alguns punts del territori (potser per una política massa enfocada al model de sol i platja, i que ha deixat històricament de banda gran part del territori) i fem servir massivament estacions de trens, aeroports i carreteres.
Encara recordo el lamentable incident a l’aeroport del Prat l’estiu passat, i altre cop torna a ocupar les primeres planes dels diaris. Aquest estiu, s’han tornat a col·lapsar les infrastructures a Catalunya, per la poca capacitat que tenen per absorbir la demanda (diària i punta) i la manca d’inversió dels successius governs espanyols, a la que s’hi ha d’afegir la incapacitat dels governs catalans per aconseguir més força a Madrid per poder defensar els interessos de Catalunya.
Problemes de mobilitat, patim una discriminació històrica envers altres territoris de l’Estat pel sistema de peatges vigent, fins i tot reconegut pel president de la Generalitat!. En la major part del territori, la ciutadania no te una alternativa possible a les vies de pagament, que a més a més es saturen setmanalment. Les cues que es produeixen habitualment a la A-7 (amb la punta històrica de 70 kilòmetres a principis d’agost) evidencien la insuficiència de la xarxa viària pública i privada a les comarques de Tarragona i al país en general. Com a responsable polític s’ha d’acusar al ministeri de Foment del govern espanyol, i indirectament al Departament de PTOP de la Generalitat de Catalunya, encara que no en tingui plenes competències.
Apagada elèctrica a Barcelona, convertint-la en la ciutat dels generadors sorollosos i pudents, els haurà filmat en Woody Allen? Responsables polítics, el ministeri d’indústria del qual n’és titular l’ex-batlle socialista de Barcelona, i l’Ajuntament en darrera instància. El Sr.Joan Clos encara no ha donat cap explicació, imagino que es deu mirar amb delit com entre els de Foment, la Fecsa i els de Red Elèctrica Espanyola juguen a “trileros” amb els polítics catalans. Aquesta és una de les conseqüències que ha portat la política de privatitzacions de les empreses públiques, s’ha concentrat en mans d’una única empresa i els abonats ens trobem sense alternatives.
Amb tot el debat que ha portat el desgavell elèctric a Barcelona, em puc imaginar que aviat sentirem a parlar als defensors de la MAT. En justificaran la seva necessitat i en reivindicaran la seva ràpida construcció. Personalment no tinc prous coneixments en aquesta matèria per emetre una valoració en aquests moments, però demanaria als responsables polítics i tècnics d’executar aquesta infrastructura, que si realment és necessària i el seu traçat és tècnicament el millor (i no el més econòmic pel promotor de l’obra), forcin a que l’empresa subministradora de la corrent a soterrar la línia.
