Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Renfe, una nova empresa d’autobusos

|

- Publicitat -

Es calcula que 130.000 usuaris de rodalies a partir de dilluns 22 d’octubre han de fer el trajecte cap a la feina amb un autobús per cortesia de Renfe. És conseqüència de la catastròfica execució de les obres de la línia d’Alta Velocitat entre el Baix Llobregat i Barcelona, que van provocar divendres greus afectacions al servei, de manera que s’ha hagut d’interrompre el servei de les línies C1 i C2 de rodalies i la línia del Baix Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’únic servei ferroviari que funciona correctament a Catalunya!
Els enginyers ja han manifestat haver sofert pressions per part del Ministeri de Foment per acabar les obres d’arribada del TAV a Barcelona dins el termini previst. I tot això perquè el president del govern espanyol necessita tallar la cinta a l’estació de Sants el 21 de desembre, ja que davant l’incertesa del resultat dels propers comicis electorals l’haurem de pagar bàsicament entre Catalunya i Eusakadi. A nosaltres ens tenen a pa i aigua i als bascos els empresonen. Així que el 22 de desembre inauguraran el TGV a Valladolid i el 23 a Màlaga. Fa lleig que el 21 no pugui arribar a Barcelona, sobretot quan els primers estudis per implantar-lo daten de finals dels anys 80, llavors el PSOE ja corria pels despatxos del govern de la Moncloa i aquell mític 1992 ja ens va enganyar inugurant el TGV entre Madrid i Sevilla.

Que s’ha fet malament (al meu entendre) en el disseny de la implantació del TAV? Bàsicament tot.
En aquest debat la presa de decisions gira al voltant de dos aspectes: el tècnic i el polític; el primer ha de ser el determinant i el segon ha de ser una conseqüència del primer.
En el cas del debat tècnic aquest te a veure amb l’enginyeria i l’urbanisme és a dir, amb el projecte tècnic ferroviari i de càlcul (des dels estudis geològics dels terrenys, la discussió dels radis i disposicions del traçat, al càlcul de les estructures: ponts i túnels) i amb el projecte urbanístic que comporta la dimensió territorial i el desenvolupament urbà, des d’una perspectiva estratègica.
En el cas del debat polític respon a un model, i en el nostre cas s’ha convertit en una lluita entre els diferents models als que aspira cada administració: al model d’estat radial i centralitsta pel que fa al govern espanyol, de país pel que fa al de Catalunya i de ciutat –amb implicacions de capital d’un país- pel que fa a Barcelona.
El paper que hauria de desenvolupar l’alta velocitat ferroviària a Catalunya, és el de possibilitar el seu desenvolupament econòmic i social per tal que esdevingui la porta logística del sud d’Europa, amb Barcelona com a gran hub europeu. El TAV, hauria d’esdevenir un element clau a l’hora de garantir el creixement metropolità, la implantació de noves activitats i la competitivitat internacional de Barcelona. Potenciar el seu paper de capital del país i d’articulació de la regió metropolitana, desvincular-la del llast de ser una ciutat subsidiària de Madrid.

Publicitat

Ja fa uns 15 anys que s’opina i es polemitza sobre el traçat del TAV per Barcelona, i en aquest temps malauradament hi han parlat molt els polítics i no tant els tècnics. Ha estat un exercici poc centrat en l’objecte real de la discussió i amb una important intervenció dels mitjans de comunicació, que els hi ha interessat més la partida Barcelona-Catalunya-Espanya que les dades objectives; i finalment, i poc aclaridor per al ciutadà que acaba perdent la confiança en les institucions que el representen.
L’enrenou d’aquyests dies no és l’únic fet negatiu de les obres del TAV, el pitjor està per venir, és a dir, el malaurat túnel de l’Eixample. El llistat d’errors és tan llarg que a hores d’ara ja s’ensuma que la decisió de fer entrar el tren per Sants i convertir aquesta en un intercanviador d’alta velocitat no va ser encertada, que s’ha de reconsiderar la decisió de traçat de l’Eixample, i que finalment no tindrem una infrastructura gaire operativa i que per tant no ens donarà el servei que necessitem.
És urgent doncs exigir responsabilitat política i tècnica al govern espanyol, els responsables de Foment, Adif, Renfe, i finalment al batlle de la ciutat de Barcelona i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut