Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Més enllà de la nova Llei del Sòl del PSOE

|

- Publicitat -

Diumenge 1 de juliol ha entrat en vigor una nova llei estatal, la Llei del Sòl, que substitueix a la que va legislar el PP el 1998. La nova Llei del Sòl, segons la “ministra” Trujillo, proposa més sostenibilitat, menys especulació i més transparència en la gestió urbanística i del sòl, tant pública com privada.

És evident que aquesta llei suposa un avenç respecte a la llei 6/98, una legislació que suposava la liberalització del sòl amb l’excusa d’afavorir l’accés a l’habitatge. La teoria era que hi havia poc sòl i per tant se n’havia de produir més per poder construir més, i al posar al mercat més habitatges el seu preu es reduiria. La realitat va demostrar el contrari, que no es pot deixar en mans del sector privat les polítiques que ha de fer l’administració pública, polítiques que suposen un dret de tot ciutadà reconegut per la legislació de l’estat. La estratègia del PP ha afavorit un sector i una economia, la dels constructors, immobiliaris i tot aquell que s’apuntés al que ha estat un “esport” ibèric: l’especulació urbanística.

Publicitat

La primera Llei del Sòl de 1956 d’àmbit estatal, tot i estar redactada en un període no democràtic va representar un gran novetat per les seves connotacions de caire “reformista”. I com no podia ser d’altra manera, hi va participar activament un català (que no vol dir catalanista), el jurista M.Ballbé. La llei establia la distinció jurídica entre sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable; i l’obligatorietat de disposar d’un Pla General d’Ordenació Urbana a tots els municipis.
Amb el govern del PP, la “Ley 6/1998, de 13 de abril, sobre Régimen del Suelo y Valoraciones”, que va ser modificada per la “Ley 10/2003, de 20 de mayo, de Medidas Urgentes de Liberalización en el Sector Inmobiliario y Transportes”, que definien com a sòl urbanitzable a tot el sòl no urbà, a excepció de que es pogués demostrar el seu valor especial, que es quan es classificava de no urbanitzable. És aquesta llei la que ha fet factible nombrosos desgavells a nivell estatal, i nombrosos escàndols de corrupció urbanística i política, el més flagrant dels quals ha estat el de Marbella.

Perquè aquí, l’element de fons és la plusvàlua, el guany econòmic. El text constitucional de l’Estat parla de qui i com ha de participar la societat en les plusvàlues que genera el negoci immobiliari. Aquest principi fonamental es recollit també per la Llei d’Urbanisme catalana, que parla de la “la participació de la comunitat en les plusvàlues generades” a l’article 4.

La nova llei ha estat aprovada Congrés dels Diputats amb el suport de tots els grups parlamentaris amb l’excepció del PP. El PSOE com a partit de govern ha legislat una nova llei del sòl que respon a la seva política d’estat, és evident però que la derogació de la 6/98 era una necessitat. Però cada vegada que un govern espanyol legisla una nova llei, hi ha un intent de restar competències a Catalunya. Tot i que s’ha aconseguit reduir el nivell d’intervenció sobre les competències de la Generalitat, suposarà modificar aspectes puntuals de la llei d’urbanisme, sense que l’esforç de la negociació i redacció d’esmenes per part dels partits polítics catalans a Madrid, hagin estat suficients per aconseguir resoldre alguns dels dèficits que tenim a Catalunya en matèria d’habitatge i urbanisme.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut