Penso que, per la gran majoria de la gent que més o menys segueix la política catalana, és força clar que en cap cas hi haurà un acord entre el govern català i l'espanyol per tal de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. El pacte per la llibertat entre CiU i ERC recollia aquest intent impossible i en el fons no estava mal plantejat si es complien els tempos i procediment detallats en aquell pacte. És a dir, fent ús de la llei de referèndum aprovada pel Parlament l'any 2010 que obligava a un acord parlamentari de convocatòria del referèndum que inclogués la pregunta -definir la pregunta és un dels passos clau del procés d'independència- per posteriorment fer la petició formal al govern espanyol. Tot això sempre dins el primer semestre del 2013 que personalment em sembla un període suficient per haver realitzat el debat parlamentari sobre quina és la pregunta més adient. Malauradament, de tot el que estava previst no se n'ha fet res. Simplement arribada la data límit no havent-se iniciat el procediment parlamentari per fer la petició, ni havent realitzat el debat sobre la pregunta, s'ha optat per enviar una carta al govern espanyol que tampoc ens farà avançar en el procés més enllà de constatar una cosa que ja sabíem, que l'Estat espanyol mai negociarà un referèndum d'independència, per molt democràtic que sigui.
Coneixent doncs la impossibilitat d'un acord amb l'Estat per la convocatòria del referèndum, si realment volem assolir l'alliberament nacional, cal plantejar un full de ruta que opti per una altra via. En general, ja hi comença a haver consens que caldrà la convocatòria del referèndum obviant la legalitat espanyola. Una primera opció, que hi ha damunt la taula des de fa temps, és l'aprovació de la llei de consultes populars per via no de referèndum. Malgrat que aquesta llei va iniciar la seva tramitació la passada legislatura, hores d'ara, i després de més de 6 mesos de legislatura, encara no tenim data per a la seva aprovació final. En tot cas, penso que aquesta llei no serà l'eina que ens porti a la convocatòria d'una consulta sobre la independència. La primera raó és simple, la llei tal com està redactada actualment, emmarca l'objecte de la pregunta de les consultes que regula dins les competències de la Generalitat. És evident que no està dins les competències de la Generalitat la decisió sobre si Catalunya ha de ser independent. Per tant, al que podria portar a tot estirar aquesta llei, és a la convocatòria d'una consulta amb una pregunta totalment ambigua per tal de poder encabir-la dins la legalitat espanyola. Si el què volem és el reconeixement internacional del resultat, no podem optar per aquesta via doncs. La segona raó que em fa pensar que aquesta llei no ens durà enlloc és pel fet que també és força evident que un cop aprovada, el govern espanyol ipso facto la impugnarà al Tribunal Constitucional (TC) i aquest la suspendrà sense donar oportunitat al Parlament de convocar cap consulta fent ús d'aquesta llei.
Donat doncs, que les dues vies que actualment tenim més o menys en marxa, des del meu punt de vista, no tenen cap mena de possibilitat d'èxit, cal pensar una nova proposta amb més garanties. Dins la legalitat espanyola, tenint present la voluntat política que tenen els partits majoritaris espanyols sobre la qüestió, és impossible convocar un referèndum o consulta sobre la independència. No hi ha lloc a dubte que el què caldrà fer serà trencar-la. Aquí és on entra la proposta d'impulsar una llei de convocatòria d'un referèndum unilateral, per part del Parlament de Catalunya, que dugui incorporada la data i pregunta en el seu redactat. Avalada per la Declaració de Sobirania que ja fou aprovada, molt encertadament, el passat mes de gener, permetria -sota la mirada de la comunitat internacional- dur a terme un exercici de democràcia que posteriorment no podria ser ignorat per ningú. No cal dir, que el govern espanyol, en cap moment reconeixeria aquesta llei. No només això, sinó que faria tot el que estigués a les seves mans per tal d'evitar que els catalans votessin sobre la independència. La clau de volta per l'èxit d'aquesta acció seria el compromís del govern català i els grups parlamentaris que hi donessin suport de dur a terme la consulta fins a les darreres conseqüències. Malgrat la possible suspensió de la llei, l'amenaça de suspensió de l'autonomia, de cessament del President o fins i tot de dur la Guàrdia Civil a retirar urnes per part de l'Estat espanyol, tenint present el context actual, és una estratègia guanyadora. Només poden passar dues coses. O bé s'aconsegueix dur a terme el referèndum i el poble català vota, tal com reflecteixen totes les enquestes i el mateix resultat de les eleccions del passat 25N, per l'alliberament del nostre país i la consecució d'un Estat independent. O bé obtenim un xoc polític entre la decisió democràtica de Catalunya de permetre votar al poble i la decisió del govern espanyol d'evitar aquesta consulta a través de gestos poc democràtics com suspendre l'autonomia o fins i tot retirar les urnes. I és aquí on caldrà arribar, per tal de culminar el procés d'independència del nostre país i rebre l'aval majoritari de la comunitat internacional. A un xoc de legitimitats que visualitzi el conflicte polític que estem patint i que ens permeti exercir dins el dret internacional una Declaració Unilateral d'Independència que ja ha estat avalada pel Tribunal Internacional de la Haya.
