Ha passat una setmana de les eleccions del 25N amb un resultat impactant, sobretot per CiU que ningú s'esperava que baixés tant i per ERC que ningú s'esperava que aconseguís ser la segona força del país, ni tant sols els propis militants. Es reuneixen per primer cop els negociadors d'ambdós partits per tal de tancar un pacte que permeti un govern estable i tirar endavant el referèndum d'independència. Vistos els resultats, que no eren exactament el què esperaven -i que ha deixat una mica desanimada la gent- pensen que cal un cop d'efecte per mantenir la il·lusió que es va viure a la massiva manifestació de l'11 de setembre.
Han de posar el fil a l'agulla al full de ruta cap a la independència. Per aquesta raó, i perquè Espanya va a totes i està posant la Generalitat en una situació límit a nivell de finances. Això sense comptar les nombroses lleis que prepara que deixaran en res l'autogovern atacant el model d'immersió, la decisió de prohibir els toros a Catalunya, i la recentralització en tots els àmbits.
Els negociadors, en aquesta primera ocasió 2 d'ERC i 2 de CDC, analitzen els esculls que poden trobar a l'hora de fer el referèndum. Un primer escull evident és que Espanya farà tot el possible per evitar que es faci. Per tant, en algun moment caldrà superar el marc legal espanyol. Per altra banda, també constaten que tant ICV-EUiA com UDC i algun sector de CDC poden posar problemes al procés d'independència i que miraran de dilatar-lo tant com puguin, així com optar per una pregunta ambigua que els permeti seguir marejant la perdiu el dia després del referèndum. Finalment hi ha un tercer escull que és el de muntar les estructures d'estat mínimes per tal de sostenir la independència l'endemà de proclamar-la. Després de 30 anys d'autonomia se n'han desplegat algunes com la TVC, els Mossos, un sistema sanitari català, un sistema educatiu, etc. Però manquen elements clau, com la llei electoral, de la qual en necessitem la sindicatura electoral per muntar el referèndum sense dependre de la sindicatura espanyola. També cal una cosa que Madrid ja està fent. Dotar a l'Agència Tributaria de Catalunya que es va constituir l'1 de gener del 2008 de les competències i recursos per recaptar a més dels impostos propis, els cedits, cosa que permetria tenir prou recursos per pagar les factures l'endemà de la independència.
Després d'algunes hores de reunió i d'analitzar les opcions que tenen, han arribat a un acord. Impulsaran un referèndum d'independència, amb una pregunta clara sobre la independència i que se celebrarà el proper 14 de setembre de 2014. Tenen un any i 9 mesos per preparar-ho tot. També tenen clara quina és la via. Usaran la llei 4/2010 de referèndums, la qual està en vigor actualment després de superar la suspensió del TC. Han vist que seria molt interessant que la iniciativa fos per via popular. Això suposa que caldria una recollida prèvia de signatures. Creuen que si és l'Assemblea, juntament amb altres entitats del país, la qui proposa la data i pregunta i recull les signatures, és evident que tindrà un suport massiu de la gent. Serà fàcil superar el milió de signatures, i qui sap si arribar a 2 milions. Amb la il·lusió dels membres de l'Assemblea, i la credibilitat d'haver muntat una manifestació massiva com la del passat 11 de setembre l'èxit està assegurat. Això permetrà que ni ICV-EUiA ni UDC ni ningú intenti incidir en la pregunta i la data per dilatar el procés i descafeïnar-lo. Si l'Assemblea entra 2 milions de signatures al Parlament cap partit del bloc sobiranista gosarà contradir aquesta proposta. A més, serà un aval molt important a nivell internacional per quan calgui superar el marc legal espanyol i dur a terme el referèndum. Un cop tramitat al Parlament cal el permís de l'Estat Espanyol. Llavors es pot escenificar la negociació amb Rajoy d'una demanda del poble, tramitada usant una llei vigent amb el suport massiu del poble.
S'iniciarà el procés el 12 de març, després d'haver aprovat una declaració de sobirania al Parlament, el mes de gener, que ens permeti en el moment que Espanya bloquegi el procés seguir endavant, tal i com varen fer altres països del món. Així l'Assemblea té 2 mesos i mig de marge per posar en marxa la maquinària. I d'aquesta manera el darrer dia per recollir signatures seria el 11 de setembre de 2013, quan l'Assemblea té en ment muntar una via catalana, a l'estil de la bàltica. Cosa que permetria -si es tan massiva com la d'aquest any- situar voluntaris que recullin signatures pel referèndum al llarg de la via i per tant acabar de recollir desenes de milers de signatures que se sumin als centenars de milers o més d'un milió que ja tindríem.
Optar per aquesta via té força avantatges. El procés queda a mans de poble i de les institucions catalanes. A més la llei està en vigor. Si s'opta per redactar una llei nova de consultes per via no de referèndum podem trobar diversos problemes, entre ells el temps que es trigarà a redactar i la suspensió immediata per part del TC quan aquesta s'aprovi, cosa que seria una dificultat, ja que no permetria ni iniciar la recollida de signatures. Per muntar les estructures d'estat tenim un marge de temps ampli, disposen de 2 mesos fins que comenci la recollida de signatures i 6 mesos per aquest tràmit. Un cop recollides, disposem d'un any fins al dia del referèndum, i posteriorment tenim un marge per intentar negociar amistosament la separació amb Espanya fins a arribar a la Declaració Unilateral d'Independència. Sembla doncs, que els negociadors han tancat un acord en un punt clau i que els permet superar els principals esculls que podien trobar. No serà fàcil, però estan convençuts que la gent estarà a l'alçada, igual que ho va estar l'11 de setembre.
