De les 5 vies que va marcar el CATN en el seu informa sobre el referèndum[1] com a possibles per tal de dur-lo a terme, 4 depenien directament d'Espanya. La tesi del consell en aquell moment era deixar la porta oberta a que Espanya d'alguna manera pogués arribar a pactar un referèndum amb el govern català. Com la gran majoria ja sabíem, i com hem vist, el govern espanyol no té cap mena d'interès en pactar res amb el govern català. El cost polític de fer-ho, en el cas que s'ho plantegessin, seria massa gran.
Queda, doncs, veure què passarà amb la cinquena via que queda viva. Malgrat falten poc més de tres mesos pel 9N, el Parlament encara no ha aprovat la llei de consultes no referendàries. Aquesta llei ha de regular tot allò que sigui consultar l'opinió d'un cos electoral diferent al cens i que sigui per un procediment diferent al del referèndum, ja que això és competència de l'estat. Analitzem doncs si és possible que la Generalitat posi les urnes i pregunti els catalans si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent.
L'esborrany de llei aprovat per la ponència conjunta de tots els partits -excepte C's- sembla ja força definitiu i un text proper a aquest hauria de ser el que s'aprovés a la tornada de vacances en el ple del Parlament. Pel què fa al procediment i el cos electoral, és possible que s'hagi aconseguit diferenciar prou dels d'un referèndum, tot i així, i tenint en compte la politització del TC això no garanteix una interpretació restrictiva d'aquest en un sentit contrari. En tot cas, el principal escull que veig en el text elaborat és el que defineix quin pot ser l'objecte de la pregunta d'una consulta no referendària. En l'article u de la llei, es limita a l'àmbit competencial l'objecte de la consulta, limitació que s'ha mantingut d'ençà que el govern va aprovar el projecte de llei el 27 de desembre de 2011[2]. Tal i com ja va reconèixer el CATN en el seu informe, aquest és un punt feble:
«… pel que fa a la l'acte de convocatòria d'una consulta com la que es pretén, a l'empara de la nova llei, exigiria de l'Estat l'esforç interpretatiu d'acceptar un concepte ampli de 'competència' capaç d'incloure no només les competències contingudes en el llistat de competència del títol IV de l'Estatut sinó també les activitats o facultats que pot realitzar de manera jurídicament legítima la Generalitat.»
A l'Estatut aprovat l'any 2006[3] podem trobar l'origen de la limitació de l'objecte. En l'article 122, on es defineixen les consultes populars com a competència exclusiva de la Generalitat, hi deixa clar que han de ser en l'àmbit competencial de la Generalitat. Al ser una llei orgànica -de rang superior a una llei- això és una clara limitació per la llei que ara elabora el Parlament.
El més curiós de tot és que en la sentència del TC sobre l'Estatut[4], en el seu fonament 69, aquest interpreta l'article 122 en el sentit que és constitucional sempre que es restringeixin les consultes populars a tot allò diferent a un referèndum. Però el més interessant bé quan defineix les consultes populars de la següent manera:
«Caben, pues, consultas populares no referendarias mediante las cuales «se recaba la opinión de cualquier colectivo sobre cualesquiera asuntos de interés público a través de cualesquiera procedimientos» distintos de los que cualifican una consulta como referéndum (STC 103/2008, FJ 2) y con los límites materiales a los que también hicimos referencia en la STC 103/2008 (FJ 4) respecto de todo tipo de consultas, al margen de la prevista en el art. 168 CE.»
És a dir, que una consulta popular, segons el TC pot ser sobre qualsevol assumpte d'interès públic. Per tant, podem concloure que l'Estatut és més restrictiu que la jurisprudència del TC.
En conclusió, les preguntes acordades el desembre de 2013 entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, no poden ser consultades usant la llei en tràmit per tal limitació en l'Estatut. Quan el govern espanyol porti la llei de consultes al TC aquesta serà automàticament suspesa, però podria ser dictaminada com a constitucional. El que no ho seria és el decret de convocatòria amb les preguntes acordades, ja que no compliria amb l'article 1 de la llei, ni amb el 122 de l'Estatut. L'única alternativa possible seria una modificació de dit article i de la llei, en la línia de la jurisprudència del TC. Però això no és possible sense el suport del Congrés Espanyol, cosa que de nou, ens porta a una via depenen d'Espanya.
Artur Mas, en nombroses declaracions a la premsa i al Parlament, ha emmarcat la consulta sempre dins un marc legal. Tenint en compte que sembla impossible que la llei de consultes empari una consulta amb les preguntes acordades, sembla que no hi haurà el marc legal. L'única opció que té Artur Mas és creure's la Declaració de Sobirania aprovada al Parlament i tirar endavant el referèndum d'independència emparant-se en aquesta. Per tal que sigui un procés de no retorn, com molts ja prevèiem caldrà el trencament de la legalitat espanyola per construir-ne una de nova, catalana, basada en el principi democràtic.
Qualsevol sortida que no sigui aquest trencament només portaran més patiment, més retallades, pèrdua de credibilitat del procés a nivell internacional i el més perillós, el trencament de la unitat independentista al voltant del referèndum d'independència del 9N.
Ha arribat l'hora de la veritat President. El 9N posi les urnes que tindrà el poble al costat. Volem votar independència i ho volem fer ja!
