Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

Alves: Austeritat relativa, renovació obligada

|

- Publicitat -

El partit d’ahir, guanyat amb el torrons a mig pair, ha ocasionat dins l’entorn blaugrana un seguit de comentaris i sensacions al voltant de Dani Alves. Segurament el fet que la seva renovació s’estigui allargant amb filtracions interessades a la premsa, no ajuda a que el nostre lateral dret es tracti com verdaderament es mereix.

Segons s’explica als mitjans afins a la junta de Sandro Rosell ( El Grup Godó n’és l’exemple bàsic), Dani Alves, exigeix massa diners per renovar el seu contracte. El que fa por d’aquest assumpte, és que no sabem si realment el lateral està exigint massa al nostre club o si l’austeritat mal entesa imperant a l’actual junta, ha fet que se li ofereixi una escala salarial que no li pertoca. És molt fàcil deixar al jugador com a dolent de la pel·lícula, però dubto que Alves estigui demanant 7 o 8 milions d’euros anuals. Ell mateix ha de ser conscient que és una xifra desorbitada i que es pot carregar la dinàmica del vestuari de la qual Alves té cura  i dinamitza dia rere dia.

Publicitat

D’ençà que Laporta va començar a parlar de nivells salarials dins l’equip de Guardiola-arrel de la renovació de Víctor Valdes-, es parla de l’existència de tres nivells superiors. El primer seria, lògicament, el de Leo Messi. Al segon nivell hi hauria Xavi, Iniesta i Villa. I al tercer, Puyol, Piqué i Valdes. Quina ubicació li pertoca a Alves dins d’aquesta configuració salarial? Bé, per edat, al nostre carioca li queden tres o quatre anys a l’elit, per tant li ha arribat el moment de buscar el contracte de la seva vida i de pretendents (City, Chelsea o ves a saber…) no n’hi falten; personalment crec que hauria d’estar entre els el segon i el tercer estatus… fet que implica que fer estadis salarials concrets no té cap sentit.

A l’hora d’analitzar què ens aporta el lateral brasiler, hem de tenir el present al cap però sense oblidar la perspectiva històrica. És cert que molts cops erra en la potència de les seves centrades, però casualment, Dani Alves, sempre té protagonisme en les jugades de perill del Barça, ja sigui arrossegant defensors o intervenint directament. Té els moviments del futbol total d’allò més interioritzats i és una part essencial de l’engranatge d’atac i recuperació de pilota. Trobar això al mercat no és fàcil. I trobar-ho i que encaixi, encara és menys fàcil. Les pulsacions frenètiques que encomana partint de la seva banda són brutals, ajuda enormement a mantenir la tensió dels seus companys; la seva fe i la seva incansable actitud, tot i que no vagin acompanyades sempre de centrades precises i de decisions encertades -això sí, el seu percentatge d’èxit és notable-, són un plus molt a tenir en compte per entendre la marxa triomfal de l’onze actual.

L’Alves és un lateral ofensiu i efectiu, com Maicon o Bale (tot i que aquest darrer encara li queda molt per demostrar), però dels dos darrers, cap té l’energia de l’exsevillista. Aquesta energia que de vegades li fa prendre decisions equívoques o catapultar centrades cap a segona graderia, alhora, dota a l’equip d’un esperit de sacrifici molt necessari. No obstant, com he dit al principi, crec que darrerament es magnifiquen els errors de Dani Alves. Cal recordar que tot i ser lateral du anys sent dels màxims assistents de gol del campionat des de la defensa. Contra el Llevant, per exemple, dues assistències més cap al seu sarró.

Dani Alves és un jugador determinant, dels que vol tenir tothom. Nosaltres el tenim i a sobre el tenim encaixat a la nostra filosofia cruyffista -cosa gens fàcil, que li preguntin a l’Ibra-. El mercat de laterals ofensius és limitadíssim i en conseqüència molt car: el que ens costaria Bale -que és un meló per obrir- o el que ens costaria Maicon -29 anys- més la fitxa a pagar-los, són operacions que tripliquen el cost de la renovació del nostre lateral actual. No siguem austerament tanoques, no destruïm una de les bases del millor Barça de tota la història. Algú recorda un lateral barcelonista més bo que l’Alves?

Reiziger, Oleguer, Zambrotta… Alves. Sabent d’on venim, sapiguem valorar al senyor Dani Alves perquè és el millor lateral dret que ha campat per la banda del Camp Nou.

Publicat a Racoblaugrana.com

Publicitat

Opinió

Minut a Minut