Un dilluns més, l'intent de diari Gol, ha arribat a les meves mans. Per sort aquesta setmana no he sabut trobar cap atac a Pep Guardiola (com sí que n'hi vaig trobar el dilluns passat), però en la línia de la paranoia contra qui ha bastit els anys més dolços de la nostra història, a les pàgines centrals del diari es publicava novament la típica cantarella on s'acusa de corrupció -sense proves, clar- a l'antiga junta encapçalada per Laporta. No obstant, per molt que repeteixin una mentida, no convertiran en veritat la gran fal·làcia de tractar de lladre, qui ha quadruplicat els ingressos des de l'era Gaspart. S'ho hauran de treballar més i jugar a esborrar la història si volen fer oblidar la millor gestió blaugrana. No valdrà amb esborrar a Joan Laporta amb potoshop com ha fet el Diari Gol.
 

La redacció del Diari Gol, no està regida per les lleis de l'estat, és un paradís legal on tothom és culpable abans de començar el judici. I no només té una legalitat a banda, sinó que també té un judici moral desviat del que es pot considerar lògic. Precisament per aquesta esbiaixada moralitat són capaços d'atacar a tort i a dret, -fins i tot després de la seva marxa- a les persones que van saber donar el rumb de creixement i d'excel·lència esportiva mundial al nostre club ferit, canviant-li la mentalitat perdedora i augmentant-li els tristos ingressos de tercera fila. Tenir tant d'odi recorren-te les venes no pot ser bo, i ser tant desagraït com per escopir qui t'ha fet créixer, només s'entén en un context d'entorn amanit, amb interessos ocults.
 

Per si no n'hi hagués prou ens trobem la sorpresa final a les darreres pàgines del Diari Gol. On en un cúmul de redactats d'atac (camuflats per la bona disposició estètica de la publicació), parlant de la FCF, es lliga el nom de Johan Cruyff a la mala gestió de la Federació. Està clar que el Diari Gol obeeix els criteris del Think Tank rosellista, on s'ha d'atacar l'adversari fins a quedar-se sense esma. Però, sisplau Carles Torres -el pseudoperiodista que signa la notícia-, tingui un mínim de decència; no critiqui de manera tan gratuïta  un mite vivent. Al pare del concepte que cada setmana ens deixa meravellats, tal i com sempre que ha calgut ha reconegut Pep Guardiola en roda de premsa: sense Cruyff, no hi ha Barça de Guardiola. Senyor Torres, la seva mediocritat en la que és la seva professió, ja deslegitima la crítica envers qui ha excel·lit en la seva, com Johan Cruyff, que no només revolucionà el futbol com a jugador, sinó també com filosof tàctic.
 

De tot plegat en podem treure una pinzellada de positivitat dins de tanta testosterona periodística, i és que les dades del Baròmetre de la Comunicació 2010 que han sortit a la llum, confirmen l'ascens dels diaris digitals: A dia d'avui ja tenen més lectors que els diaris palpables. A més, la mateixa font confirma que els diaris gratuïts com el Diari Gol perden lectors a marxes forçades. Millor pel bé de Guardiola que aquestes publicacions no facin fortuna, no fos cas que arribessin a tenir tanta influència com els sempre imparcials i netament barcelonistes Sport i Mundo Deportivo.