Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

C’s, quan el color del vaixell només agrada segons el port de destí

|

- Publicitat -

Justament quan el lerrouxisme del segle XXI, després de molta pedagogia “no nacionalista”, m’havia començat a convèncer de la inviolabilitat de les lleis, resulta que m’ho fumen tot per terra (to irònic). M’explico, m’he fet farts de sentir als dirigents de Ciudadanos dient que les lleis, en tant que acceptem la democràcia, s’han d’acatar en la seva totalitat. Segons el que he acabat entenent, el seu compàs ideològic et priva de qualsevol reforma constitucional ja que hi ha unes normes preestablertes que són les que marquen la dinàmica del joc. Si jugues al joc, les acceptes. Si jugues al joc per canviar-les, és que no has acabat d’entendre bé les normes i ets un mal jugador. Precisament per això la constitució votada el 6 de desembre de 1978, és irreformable i li hem de retre homenatge tot fent-li els nostres pesats balls tribals cada cop que arriba el seu aniversari. S’entenen doncs, declaracions com les de Jordi Cañas:

‘Centraremos todo el trabajo parlamentario de la próxima legislatura en hacer que en Cataluña se cumpla nuestra Carta Magna y la sentencia del TC’

“Cataluña viene amenazando directamente el estado de derecho español durante 30 años y no se hace nada”

Publicitat

“No vamos a permitir un gobierno insumiso y esperamos que el Gobierno de España gane este pulso a los que no quieren cumplir la ley”

“Quien no acata la ley está cometiendo un delito, ¿y cómo se llama el que delinque?”

També en nom d’aquest acatament irracional per tal de garantir ves a saber què, hem de boicotejar als mitjans tots els partits no parlamentaris, però aquest boicot ha d’aparèixer especialment si hi ha un nou partit independentista en auge, lluitant per entrar al parlament. Per això és lògic que el senyor Rivera, novament sigui el gran defensor de la llei (en aquest cas, catalana), citem-lo:

“Lo que no se puede es ir a bloques informativos y a Laporta. Los bloques nos gustarán más o menos, pero son un criterio objetivo, por lo que si vamos a abrir el espacio público debe ser a todo el mundo, no solo a Laporta”

“Tendría narices que una candidatura independentista en plena campaña tuviese espacios que nunca se le han dado a nadie”

És per aquesta especial devoció per acatar les lleis preestablertes, que Ciudadanos va reclamar als mitjans públics catalans que no cobrissin la campanya electoral de Solidaritat Catalana. Per favor, que ningú hi vulgui buscar un rerefons ideològic. En cap cas. Senzillament les regles del joc s’han d’acatar igual que en el seu dia s’acatava la naturalesa divina del monarca absolut (novament to irònic).

Vinga va, senyors nacionalistes espanyols, ja n’hi ha prou de cinisme. A vostès només els hi agrada el color del vaixell quan va direcció al port que volen. Si tan sagrades són les lleis ja aprovades, si tan inviolables són les regles del joc: com és que a dia d’avui ens reclamen que canviem les lleis del parlament pel que fa al grup mixt? No serà perquè la legislació parlamentària del grup mixt permetrà proposar lleis a Solidaritat Catalana gràcies al seus vots? Els hi han colat un gol per tot l’escaire, neolerrouxistes.

La legalitat està al servei del poble, si els partits votats pel poble decideixen que les regles del joc han de canviar, ningú pot apel·lar a la naturalesa divina de determinats postulats per tal d’encimentar en el temps la seva doctrina. Als Ciudadanos no cal discutir-los-hi per la via de les lleis, el seu tarannà polític és el de la contraposició Espanya/Catalunya i cada cop que es treguin la màscara se’ls hi ha de dir com en són de lletjos. Ens volen exterminar culturalment.

“Quien no acata la ley está cometiendo un delito, ¿y cómo se llama el que delinque?”

-Poseu banderes d’Espanya a tots els ajuntaments: heu de complir la constitució! respecteu el sistema de blocs electorals a la corporació i no doneu quota a SI: compliu la llei parlamentària catalana!  Però, ep, si la llei ens va en contra, canviem-la.

Doncs això és el que hem intentat amb Espanya durant 300 anys, canviar-la per tal d’encabir-nos-hi legalment. Però les lleis no es canvien a no ser que vostès vulguin canviar-les. Per això mateix estem a mig camí del passadís que porta a la sortida d’emergència. I no dubtin que sortirem del passat.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut