Jo també estic al•lucinant. Et poso en antecedents: aquest any 2009, la nina amb més pits de la història fa 50 anys (sí, ho porta bé). Per celebrar-ho, l’artista italiana Eliana Lorena, ha dissenyat més de 500 nous vestits que s’exposen a una casa de subhastes de Florència. Una part de la recaptació es destinarà a l’ONG Save de Children (la cosa es complica). Alhora, també has de saber que la Comissió per a la Promoció de Virtut i Prevenció del Vici, de l’Aràbia Saudita, va prohibir el setembre de 2003 la venda de la nina Barbie al•legant que els nens estan exposats a la temptació d’aixecar-los la roba. La Barbie, doncs, es considera com un símbol de la decadència moral d’Occident. Per això, l’estilista i millor creativa, la tal Sra. Lorena, ha inventat un model per una nova Barbie: La Barbie Burka.
Digues-me Raholeta, però jo em sento ofesa i em fa mal cada vegada que veig una dona (o pitjor, una nena) que porta el mocador de la submissió o el Burka, que més que submissió és l’expressa invisibilitat com a persona, com a dona. Veure una nena posant-li un estoc de burkes a la Taliban Barbie sense ser conscient que amb allò, a més de jugar, aprèn que el burka és normal i s’ha de dur, em remou les entranyes. Entenc que els senyors de Matel no hagin d’emparar-se a l’ètica humana i tenen tot el seu dret a maximitzar els seus beneficis de tota empresa en un sistema econòmic capitalista, però no em diguis que no és ja inhumà (perquè sí, les dones també som humans) que haguem d’acceptar les regles del joc Talibà.
Plata: Grups de Facebook
Vagi d’entrada, sóc fan de les xarxes socials. Ho sóc per molts motius: suposa una llibertat de comunicació i de relació amb altri sense precedents. Facebook és potser el paradigma d’aquestes. Aquest és una bona eina per no sentir-se sola en aquest món d’individualitats i de competència extrema, inhumana. Contactes amb persones relativament properes a tu, t’adhereixes a causes globals i locals i, el què aquesta medalla de plata vol destacar és la creativitat de l’aparició de certs grups. Aquests et revelen que definitivament no ets única (o únic) i et dona l’oportunitat de saciar (almenys virtualment) les manies d’una (o d’un). Seguint la màxima d’intentar fer a cada Podi un “treball d’investigació” he fet una escombrada als Grups del FB i te’n destaco alguns. L’últim grup que m’he afegit porta per títol “Jo també obro sempre els medicaments per la part del prospecte”. Sí, ja fa anys i panys que cada vegada que obro la capsa de l’Aspirina, de l’antibiòtic, o dels Tampax, l’obro per la part del prospecte. I al llarg d’aquest temps m’he preguntat si hi havia més persones que els hi passava. A tu també et passa, oi?
També trobem els típics grups que recolzen causes com el de “Jo no vull seguir mantenint econòmicament la família reial”, o aquest també m’agrada molt: “A 40 km/h hi anirà la teva p mare” (amb perdó de les respectives!). Altres que trobo d’una perspicàcia màxima, són: “Cada vegada que entro al Breshka m’entren ganes de demanar-me un cubata!”, o seguint amb els etílics, “Vaig sortir a fer 1 canya i em vaig liar”, o (aquest fa rabieta als papis/mamis) “Els meus amics tenen fills i jo ressaca”, o d’altres amb més patilla, “Tant de bo em pogués connectar al WIFI del veí”, o el mític “Jo també feia Play+Stop per apuntar la lletra d’una cançó”. Creativitat màxima, no em diguis que no.
Or: Consultes 13D, la història a les teves mans.
Em sembla que puc afegir poques coses a nivell intel•lectual de les que ja hagis llegit sobre les 170 consultes que el proper 13D es faran arreu del país. Però no puc deixar passar aquest post sense cedir el Podi d’Or a aquest exercici històric i de democràcia radical que realitzarem. Emparant-me a la pràctica de la història-ficció, aquest matí m’he preguntat com respondrien ara els qui estan en contra de les consultes si, fa 300 anys, Catalunya hagués accedit a l’annexió amb Castella no mitjançant la força desproporcionada de les armes (40.000 Borbònics contra 5.000 defensors de BCN) sinó que, ens ho haguessin preguntat en un referèndum. Diria així: “Vostè, ciutadà de la corona d’Aragó i Catalunya, vol deixar de parlar i aprendre la seva llengua, esborrar la seva literatura i ciència, deixar d’usar la seva moneda, abolir la seva pròpia legislació, ser expoliat de les seves riqueses, enfonsar el pròsper imperi, i ser ciutadà de la Corona Castellana?”. Segur que aquest qui estan en contra, els hi podríem explicar que volem tornar-nos a fer aquesta pregunta perquè, després de 300 anys ens ho hem repensat.
Amb aquest exercici de política-ficció només et volia transmetre que sí, que ara és el moment i que de veritat, creu-t’ho, perquè tens la història en les teves mans.
