Opinió amb independència. Dimarts, 24 d'octubre de 2017 07:49 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

AGUSTÍ GUISASOLA


Dijous, 21.11.2013. 22:07 h

NO A LA IMPUNITAT DELS MOSSOS D'ESQUADRA

Mossos, Mossos d'Esquadra, Juan Andrés Benítez, Ramon Espadaler, Manel Prat, Josep Lluis Trapero, paliza, pallissa
PALLISSA MORTAL A JUAN ANDRÉS BENÍTEZ PELS MOSSOS

Comparteix







Etiquetes
Juan Andrés Benítez, un home de cincuanta anys, reduït i apallissat per vuit mossos d’esquadra, sense poder-se defensar, ni tan sols moure’s, acaba mort a conseqüència dels cops que va rebre a la zona del cap segons el metge forense. Aquest esgarrifós fet succeït la nit del cinc d’octubre al carrer Aurora de Barcelona dóna peu a aquest article.

La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat dels ciutadans. El linxament d'un ciutadà és tot el contrari de vetllar per la seva seguretat. Una societat ètica, o simplement humana, no pot permetre l'abús físic i violent fins a la mort d'un ciutadà per part de la policia. S'han d’exigir responsabilitats immediates! Un home reduït i immobilitzat (emmanillat o no, no importa perquè és clar pels vídeos que no es podia moure) per part de vuit mossos d’esquadra (i onze implicats) donant-li puntades de peu, cops de genoll i cops de puny no té cap excusa. Els vídeos publicats en els diaris El País i La Vanguardia són la prova objectiva del que va passar, i la versió dels mossos sembla estar plena de corporativisme delictiu: tergiversacions (que Juan Andrés Benítez s’havia donat cops de cap ell mateix); ús de falsos tecnicismes i eufemismes (anomenar “possible mala praxi” a un maltractament inhumà acabat en homicidi); destrucció de proves i obstrucció a la justícia (van llençar aigua damunt d’un toll de sang i van trucar a BCN Neta a que vinguessin a acabar de netejar); mentides (van dir que J. A. Benítez va mossegar el braç d’una mosso, quan en realitat s’ha demostrat que només la va agafar amb la mà; també van dir textualment “el dolent de la pel·lícula és molt dolent i anava súper drogat”, cosa que ha quedat desmentida pels pèrits forenses que van trobar quantitats de cocaïna en sang  “ínfimes” i “insignificants”); coaccions als veïns i més destrucció de proves (els mossos van anar a les cases on havien vist que se’ls havia filmat i van demanar esborrar les gravacions de vídeo enregistrades als mòbils)...

Vull que es faci justícia perquè Catalunya no tingui un cos de policia tercermundista, sense autocontrol fins a límits inhumans com hem vist en el cas de Juan Andrés Benítez, on alguns mossos es van acarnissar amb ell amb el greuge d’estar reduït i indefens. Per a més escarni aquests mossos compten amb la protecció dels seus superiors que ni tan sols els van interrogar dies després (ni hores d’ara).

Vull que la Generalitat de Catalunya sigui baluard de transparència i per tant que els polítics s'impliquin en arribar fins al fons d'aquest cas, això vol dir sense permetre encobriments, indulgències ni impunitats policials amb els mossos d'esquadra implicats ni amb els seus superiors.

La policia és la que està al servei del ciutadà i no a l’inrevés, i això, per desgràcia, moltes vegades ho perdem de vista i cal recordar-ho. La classe política també està al servei dels ciutadans. Som molts els que volem que la Generalitat i el seu President Artur Mas s'impliquin i que cessin al conseller Ramon Espadaler per no exigir responsabilitats i per la seva indulgència amb els mossos davant tan gravíssim esdeveniment, i també la destitució immediata del director dels Mossos d’Esquadra Manel Prat i del comissari en cap Josep Lluís Trapero per la mala gestió del cos i el proteccionisme dels entre vuit i onze mossos implicats en aquest homicidi (i altres, però ens centrarem només en el cas de Juan Andrés Benítez). És que pot haver alguna cosa més greu i vergonyosa que el linxament d'un innocent a mans de les autoritats?

L'agressivitat i l'abús per part del cos dels Mossos d'Esquadra a ciutadans, tant al carrer com a les comissaries és un escàndol, sobretot al barri del Raval, i una xacra que no ve d'ara sinó ja des de fa anys no prenent-se cap mesura per eradicar-ho. Segons els veïns i les organitzacions d’aquest barri, els Mossos tenen una actitud prepotent i arrogant en la forma de preguntar, demanar, i quan una persona manifesta qualsevol tipus de disconformitat o pregunta, o reclama simplement una actitud respectuosa, aleshores ja la tracten de sospitosa, i ho consideren resistència a l’autoritat. Neguen els fets i s’encobreixen, no mostren la menor empatia ni respecte ni humanitat vers les víctimes dels abusos i violències. Es mira la ciutadania com un enemic potencial amb lògica militarista i criminalitzadora. Ja l’anterior Conseller, Felip Puig, (recordem la seva pèssima gestió del 15M a la Plaça Catalunya) va dir al seu dia “necessitem una policia que faci por a la gent”. Què pot ser es pensa que vivim en una espècie de Bronx de Nova York? D’altra banda, l’arrogància i el menyspreu de Manel Prat quan parla d’aquest tema resulta vergonyós, quan la seva actitud hauria de ser tot el contrari. Això reflexa la política interna de tot el cos policial. I és que el problema s’inicia a dalt (les directrius que es prenen) i s’escampa com la pólvora fins baix de tot. Sense anar més lluny, un mosso -de la unitat que va apallissar J.A. Benítez- celebra amb uns comentaris a les xarxes socials, la tortura i pallisses gravades en un vídeo de la policia russa. Tot plegat resulta patètic.

Molts dels lectors es diran, “aquest cas ja està en mans de la justícia, nosaltres ni hem ni podem fer-hi res”, però la realitat és que no vivim en un món ideal i si volem més cotes de justícia tenim que participar activament. La realitat és que en aquest país s’indulta policies condemnats per la justícia que han mort persones. En un altre ordre de coses, no s’ha condemnat cap responsable del Prestige; el desfalc de Fèlix Millet del cas Palau que ni ha pagat els vint i quatre milions d’euros que se li demanaven ni anirà a presó per ser una persona gran; la corrupció milionària del cas Bárcenas i els sobres en B del PP; el rebuig a imputar la Infanta Cristina (intocable); el frau a través d’Aizoon i Nóos d’Iñaki Urdangarín que ja veurem com acabarà; les retallades socials i fins i tot democràtiques  del ministre Alberto Ruiz-Gallardón que vol arribar gairebé a criminalitzar la manifestació, per exemple: la gravació i difusió d’imatges d’agents de les forces de seguretat en l’exercici de la seva feina que atemptin la seva imatge (?) es multarà amb quanties entre 30.001 a 600.000 euros; en canvi pegar a una menor d’edat que té les mans lligades darrere, la infracció de la qual és simplement manifestar-se pacíficament en un pas de vianants de l’Institut Luis Vives a València, cap responsabilitat ni política ni dels agents que s’excediren en la seva violència contra ella. Parlant de València, corruptes com l’expresident de la Generalitat Francisco Camps i la seva col·lega l’alcaldessa Rita Barberà que fan i desfan impunement el que volen; a Catalunya l’evasió de divises a paradisos fiscals com Andorra de personatges com Oriol Pujol Ferrusola o Montserrat Cavallé, entre altres, són vox populi; pederàstia eclesial callada pels governs d’un color i de l’altre, però sobretot del PP; l’escandalós rescat de Bankia; les mentides, demostrades, de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats; els milers de desnonaments i alhora el no cobrar ni un cèntim d’impostos a les grans fortunes; la llei d’amnistia que permet no investigar els crims, ni buscar els cadàvers republicans desapareguts durant el franquisme ni fer-ne justícia; alcaldes corruptes que s’han lliurat de la presó perquè el seu partit ho ha tapat i després els seus advocats han retardat el judici fins que ha prescrit; multes ridícules pels membres de Falange y Democracia Nacional que van irrompre de forma vandàlica a la llibreria Blanquerna de Madrid l’onze de setembre d’enguany; José Luis Rodríguez Zapatero indulta al banquer Emilio Botín de varis delictes econòmics a canvi de finançar el PSOE i les seves campanyes electorals, etc., etc., etc. Els casos d’injustícia per corrupció, abús de poder, desviacions econòmiques..., i altres, són innumerables en poc temps i això que parlo de memòria.

En el cas de Juan Andrés Benítez, ja és un fet que els mossos, com a mínim han mentit, han destruït proves, han coaccionat als testimonis perquè esborressin dels seus mòbils les gravacions. A sant de què venen aquestes conductes si diuen la veritat? Només un malfactor, algú que sap que no ha fet el correcte actua d’aquesta manera.

Juan Andrés Benítez no era cap delinqüent, era un empresari, un bon ciutadà; saben què significa això? Que si permetem el tenir un cos policial bàrbar el proper assassinat pot ser vostè, o la seva dona, o el seu marit, o el fill o la seva filla, qualsevol! Saben qui conforma la policia de Mèxic, Colòmbia i altres països tercermundistes? Expresidiaris, assassins, convictes sense escrúpols reclutats per l’estat que els fan policies per patrullar els carrers. És aquest el tipus de cos policial que volem a Catalunya? Tenim els catalans i catalanes res a veure amb aquests països subdesenvolupats on la gent va armada pel carrer, molts dels quals són delinqüents i tan pobres que no tenen res a perdre i sí poden ser un perill real per la policia? És clar que no, però anem pel camí de tenir el mateix tipus de policia. En una democràcia desenvolupada com l’europea, un bon ciutadà, president de l’escala de veïns, un empresari -no un pringat perillós-, no pot ser linxat pels mossos com si res i a sobre que els seus superiors i la Generalitat primer facin la vista grossa i després els defensin. Si permetem això no som persones, som escòria!

No es pot criminalitzar la víctima, faltaria més! La víctima és la víctima i l’assassí és el culpable, i a partir d’aquí parlem tot el que s’hagi de parlar, però girar la truita com ho estan fent Espadaler, Prat i el sindicat dels Mossos no s'hauria de permetre de cap de les maneres!

Vull acabar aquest escrit amb una frase del mític periodista Edward R. Murrow, caracteritzat per la seva integritat i honradesa a l’hora de difondre les notícies: “Una nació d’ovelles engendra un govern de llops!”,  perquè l’única garantia de les llibertats i dels drets humans es fonamenta en la mobilització ciutadana.


 
Dr. Agustí Guisasola
Filòsof, Terapeuta i Artista Plàstic
Professor a la Universitat de Barcelona 

lectures 2792 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

AGUSTÍ GUISASOLA

AGUSTÍ GUISASOLA logo rss

Doctor en Filosofia, Professor de Mindfulness, Terapeuta a través de la Filosofia Pràctica i Artista Plàstic

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.