Diumenge, 26.12.2010. 16:53 h
Tornava a casa d’un dinar nadalenc, eren cap a les 19 hores del vespre, un vespre fosc il·luminat per la groguenca llum dels fanals barcelonins, i a pocs metres de casa se m’apropa un individu muntat en una bicicleta del Bicing, em pregunta si em pot preguntar una cosa. Trobo absurd que em preguntin si em poden fer una pregunta, que me la facin directament. Reconec que hi ha situacions en què no sóc gens sociable i el meu llenguatge corporal ho acostuma a deixar clar llençant una mirada d’aquelles que només un borinot no seria capaç d’interpretar com “passa de mi, no em molestis”. Però tot i així m’he aturat. L’individu m’ha demanat un euro per agafar el tren cap a Vilafranca. Li he dit que no, que no duia diners al damunt, cosa que no era certa, que ell molt molest ha deixat clar que no s’ha cregut, però jo tampoc m’he cregut que ell necessités un euro per agafar el tren cap a Vilafranca. Us explicaré les meves raons però abans us faig un resum i abans de continuar llegint em doneu la vostra opinió: Un individu es passeja per un carrer secundari de Barcelona en una bicicleta del Bicing a les 19 del vespre demanant un euro per agafar un tren cap a Vilafranca (del Penedès). No me l’he cregut perquè no trobo normal que es passegi en una bicicleta del Bicing a les 19 del vespre per un carrer secundari una mica fosc demanant diners per agafar el tren cap a Vilafranca. Si havia de demanar diners per agafar el tren cap a Vilafranca hauria estat més normal fer-ho a la estació de ferrocarrils, i la més propera està a uns 10 minuts. L’individu en qüestió m’ha fet mala espina. Ell s’ha molestat, doncs que s’hi posi fulles.
