No he comés cap error en el títol, això és el que ha dit el Capità Llàmpecs, el cabdill de les Espanyes José María Aznar, el Cid del segle XXI – i tanca Espanya – que continua la seva croada contra els nacionalismes, contra tots els nacionalismes excepte el que ell representa, és clar. Us convido a escoltar les seves paraules: "Costa rebre lliçons d'autonomisme dels que no han deixat de proclamar que el model autonòmic de la Constitució és una fórmula caduca i fins i tot un obstacle per a la convivència, em refereixo, com poden suposar, al nacionalisme ‘indedendentista' i l'esquerra que ha buscat el desbordament de la Constitució per imposar per la porta del darrere una forma confederal a Espanya. "

Aznar no ha estat mai un autonomista, més aviat tot el contrari, un centralista, les autonomies no li han agradat mai, tot i que va ser president d'una, ara que no és altra cosa que un expresident, es dedica a cantar les malignitats del sistema autonòmic, després d'haver estat president autonòmic i a criticar als nacionalistes perifèrics que van recolzar el seu govern quan no tenia majoria absoluta, i als que va menysprear quan la va aconseguir durant la segona legislatura en què realment vam veure espurnes del seu autoritarisme. Aznar diu que li costa rebre lliçons d'autonomisme dels que consideren que el model autonòmic de la Constitució està caduc, i s'equivoca perquè el sistema autonòmic que marca la Constitució els mateixos nacionalistes espanyols han fet que es torni caduc, la mateixa Constitució, si, aquesta Constitució en què Aznar no creia ha caducat perquè va ser pensada amb moltes limitacions i en la creença que el món no avança, però 30 anys més tard el món ha avançat molt i la Constitució redactada entre demòcrates sempre temorosos que en qualsevol moment hi hagués un cop d'Estat i franquistes reciclats, però franquistes malgrat tot, s'ha quedat antiquada. A Aznar si que se li poden donar lliçons d'autonomisme perquè ell no hi creu, ell va servir-se del sistema autonòmic per trepar en el poder, i hem vist que ho va aconseguir, però no ha cregut mai en això de les autonomies, per tant, si que pot rebre lliçons d'autonomisme, una altra cosa és que sigui capaç d'aprendre alguna cosa. L'obstacle per a la convivència és ell, és un personatge sense escrúpols, sinistre i autoritari que fa molt que hauria d'haver desaparegut de la vida pública i de la política. Ara apareix cada vegada amb una periodicitat més curta i li marca el camí al seu “hereu”, Rajoy, no sigui que el noi se li desvii del camí marcat, Aznar mou els fils des del darrera i com un Rappel de pa sucat amb oli llença les seves advertències. Si vol tornar a la política faci-ho obertament i deixi d'actuar com un Rasputin que manipula al governant de torn des de darrera del tron. Aquests dies, La Vanguardia ha publicat alguns articles en què explica com va anar el procés autonòmic, i si bé hi ha coses que se sospitava que eren així aquests articles ho confirmen. El sistema autonòmic havia d'estar format per tres CCAA amb govern i Parlament propi – Catalunya, Euskadi i Galícia – però els andalusos van dir que malgrat que no estaven a favor de les autonomies es demanaven el mateix que els catalans, finalment van crear-se 17 CCAA perquè tots volien el mateix que els catalans – bascos i gallecs – i ara diuen que això de les Autonomies no va ni a pedals. Doncs ja em dirà que hauria estat d'Aznar sense el seu pas per la presidència de Castella i Lleó, o que farien en el PP amb Esperanza Aguirre, Valcárcel o Camps, dirigents del PP que han fet molt per desacreditar les autonomies que governen.
L'anècdocta d'aquestes noves declaracions d'Aznar està en la seva dicció. Diu “indendentistes” quan suposo que volia dir “independentistes”, però potser la culpa dels mals d'Espanya la té una estranya secta de nom “indendentista”.