El nacionalisme francès ofega les nacionalitats que hi ha a França amb una idea d'Estat unitari compartida pels dirigents de tots els partits. Les llengües i cultures diferenciades que trenquen aquesta unitat que França intenta imposar sense contemplacions fan nosa però malgrat un llarg període que totes aquestes cultures semblaven a un pas de l'extinció sembla que hi ha un reviscolament que posa nerviosos els dirigents francesos. Aquestes polítiques centralistes i unificadores no són privatives de França, també Espanya les ha aplicat, tot i que d'una manera menys eficient que els gavatxos, per sort per nosaltres. Sembla que a França aquests pobles que França ja considerava assimilats, com he dit, reviscolen i aspiren a aconseguir quotes de poder descentralitzat, és a dir, un cert grau d'autonomia. En unes declaracions
fetes a L'Independant, la líder de l'ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, s'ha mostrat contrària a aquesta demanda de la Catalunya Nord.

La pregunta: “Vostè viu des d'ara en un departament que té una identitat catalana forta, que en penseu dels autonomistes?.”
Marine Le Pen respon: “Evidentment hi estic completament en contra. Jo sóc una defensora empedreïda de la Nació (francesa). Aquells qui reclamen l'autonomia sovint són, d'altra banda, europeistes. Són idees dolentes i que jo combato.”

És a dir, ella no és europeista, considera l'europeisme una idea dolenta. Ser catalanista – siguis del nord o del Principat – és ser europeista, tampoc hem de sorprendre, en altres èpoques quan el nacionalisme espanyol es dedicava a mirar-se la titola, els catalanistes s'emmirallaven en Europa. Ni els nacionalistes espanyols ni els francesos han cregut mai en Europa, especialment els nacionalistes espanyols, els catalans si que creiem, siguin els del nord o siguem els del Principat. No una autonomia tutelada com tenim ara, el que ens cal és la plena integració a la UE, i a poder ser amb el nostre país reunificat, una sola Catalunya.