L'11 de març de 2004 un comando islamista va atemptar contra quatre combois del servei de Rodalies de Madrid causant milers de ferits i 191 víctimes mortals. El govern espanyol presidit per Aznar va creure que podia aprofitar aquell atemptat en benefici propi. Ángel Acebes, llavors ministre de l'Interior, va anar donant informació sobre l'atemptat però ho va fer intentant enganyar a la ciutadania. Al govern del PP li anava millor que fos ETA que no pas un cèl·lula islamista, com finalment va ser. A mida que passaven les hores i se sabien més coses la teoria del comando islamista guanyava pes, mentre que la del comando etarra el perdia, però el ministre Acebes va continuar insistint en l'autoria del comando etarra. El govern Aznar va començar a moure els fils pressionant als mitjans de comunicació nacionals i estrangers, però les pressions no van aconseguir el seu fruit, excepte aquells mitjans de comunicació afins al PP cap dels altres va donar per vàlida la tesi que volia imposar el govern.

Wikileaks desvetlla ara que el govern dels Estats Units va comunicar al govern espanyol mitjançant l'ambaixador espanyol als Estats Units Javier Rupérez que els autors havien estat els islamistes, però
l'ambaixador va demanar al govern i als serveis D'Intel·ligència dels Estats Units que amaguessin que els autors havien estat els islamistes. Javier Rupérez reconeix que el govern d'Aznar no volia que la gent els responsabilitzés a ells de l'atemptat per la seva política a Irak.
TVE, la televisió pública espanyola, va actuar al dictat del govern d'Aznar i no va emetre una entrevista que aquesta cadena havia fet al president George Bush. L'atemptat va produir-se tres dies abans de les eleccions generals, Aznar va pensar que mentint sobre l'autoria evitaria perdre les
eleccions si la gent els donava les culpes pel fet que les polítiques del govern del PP favorables a la guerra d'Iraq havien estat les que havien causat la revenja dels islamistes. Però el que va enfurismar a molta gent no va ser que els islamistes atemptessin contra els trens de Rodalies i matessin 191 persones innocents, el que va enfurismar la gent va ser que el govern del senyor Aznar mentís. Únicament el govern Aznar i els seus corifeus mediàtics defensaven la teoria islamista, alguns la defensen encara, i en el PP segueixen sense pair la derrota electoral del 14 de març de 2007, tres dies després dels atemptats. El govern Aznar i els seus corifeus mediàtics van quedar-se sols defensant que havia estat ETA, ni tan sols el gran amic d'Aznar, el president Bush defensava això. Arran d'això van aparèixer diversos grupuscles que defensaven que tot havia estat una conspiració ordida per ETA, el PSOE, alguns governs estrangers i els seus serveis D'Intel·ligència per enderrocar el govern Aznar, Aznar no va voler veure que l'única conspiració que es va ordir, al marge de l'atemptat, és clar, la va ordir ell per mentir als seus conciutadans, i ho va fer tant barroerament que tothom que tingués dos dits de front va adonar-se de la mentida que explicava Aznar i la seva camarilla.
Set anys després de l'atemptat els responsables de l'atemptat que no van suïcidar-se a Leganés van ser jutjats, va haver una comissió que va intentar treure l'entrellat de les actuacions polítiques, i alguns grupuscles afins al PP amb el suport mediàtic de la caverna han continuat intentant fer creure que tot allò va ser producte d'una conspiració contra Aznar i el seu govern. Encara avui el diari El (in)Mundo segueix intentant manipular aquell assumpte com va fer des del primer moment. No fa gaires dies el locutor cavernícola Federico Jiménez Losantos va declarar que desitjava que el ministre de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba es recuperés perquè esperava que el jutgessin per l'11-M i el cas Faisán. Losantos és amb Pedrojota Ramírez, director de El (in)Mundo els principals de la teoria de la conspiració.
El comportament del PP en tot aquest assumpte va ser totalment indigne des de bon començament, encara avui dia no deixen de mostrar el seu menyspreu cap a les víctimes de l'11-M només pel fet que no van deixar-se utilitzar com si va fer l'Associació de Víctimes del Terrorisme que va acabar convertida en una mena de apèndix del PP que es dedica més a fer actes a la major glòria del cabdill Aznar que a defensar els interessos de les víctimes fet que ha provocat que per exemple les associacions de víctimes del terrorisme a Andalusia i Catalunya se'n separessin de l'AVT, i que les víctimes de l'11-M decidissin no integrar-se en l’AVT per no haver de deixar-se usar pel PP.