L'expresident de la Generalitat va votar SI a les consultes per la independència. Ja fa dies, i d'això en vaig parlar en el seu moment, l'expresident Pujol va confessar que abans mai havia estat d'acord amb la independència de Catalunya però que les coses havien canviat. És molt probable que aquest canvi d'opinió tingui molt a veure amb la sentència del Tribunal Constitucional de l'Estatut de Catalunya, però l'expresident ha volgut donar les seves raons per justificar aquest canvi d'opinió. Ho ha fet amb una conferència celebrada el 29 de març de 2011 a l'IDEC, titulada “Residuals o independents?. O alguna altra solució?”. Pujol reconeix que a hores d'ara ja no té arguments en contra de la independència. M'he llegit les 16 pàgines de la conferència, també he vist el vídeo íntegre de la conferència. Al llarg d'1 hora i 20 minuts l'expresident Pujol desgrana els seus arguments i raons de perquè s'ha quedat sense arguments per rebatre als independentistes. No és que els independentistes hagin convençut l'expresident de les bondats de la independència, Pujol diu clarament que han estat els espanyols els qui l'han convençut que la independència de Catalunya comença a ser, en opinió seva, el camí que ha d'emprendre Catalunya, tot i advertir dels riscos i entrebancs que ens trobarem. L'expresident intenta explicar els seus 50 anys d'activitat política intentant que Catalunya i Espanya tinguin una bona relació, però reconeix que ha estat un fracàs. Aquest fracàs s'ha produït perquè des de les institucions espanyoles no hi ha el respecte degut cap a Catalunya, el seu poble i les seves institucions. De les moltes coses que ha dit Jordi Pujol vull ressaltar-ne tres frases.

“Durant prop de cinquanta anys he procurat convèncer els catalans que no creien en la possibilitat d'una Catalunya amb el reconeixement, la garantia i la capacitat de projecte que ens calen en el marc espanyol. Ara aquests arguments no els tinc. Ara només tinc el de la molt gran dificultat d'assolir la independència”. “Sabem realment que el que no aconseguim nosaltres no ens ho donaran, per tant, sense espera gaire a canvi i sense sentir-nos obligats, perquè no els devem res, més aviat ens deuen”. “La veritat és que quan ara rellegeixo el que jo escrivia aleshores, després d'aquells viatges, sobre aquest tema del subdesenvolupament d'aquelles terres quedo una mica astorat. Sobretot perquè ja fa anys que sento dir i repetir, a gent de per tot i de tota mena, i entre elles personalitats del PSOE i del PP de molt alt nivell polític i institucional, que «la solidaridad sólo hay que aplicarla con los bienes ajenos». I altres coses per l'estil. Gairebé m'avergonyeix veure com la meva i la nostra actitud –que eren fruit d'un sentit de responsabilitat i de solidaritat autèntiques, d'arrel moral tant o més que política– ni han estat enteses ni han estat mínimament correspostes. Com han estat i són burlades”.

Jo també he votat SI, ho vaig fer fa uns dies. Vídeo íntegre de la conferència del MH Jordi Pujol (Vilaweb) PDF amb el text de la conferència en català Jo també he votat SI, ho vaig fer fa uns dies, a diferència de l'expresident jo no vaig canviar d'idea recentment, fa molts anys que soc independentista. N'hi ha moltes raons que puc donar per justificar-me, però no necessito justificar-me davant de cap altra persona fora de mi mateix. La sentència del Tribunal Constitucional només ha estat una de les últimes atzagaiades perpetrades contra la voluntat política del poble de Catalunya, però després n'hi ha hagut algunes més, encara hi ha pendents alguns recursos contra lleis aprovades pel nostre Parlament, i durant tot el procés de redacció de l'Estatut hi va haver una dura campanya promoguda per la caverna mediàtica i amb la col·laboració necessària i entusiasta del PP, i el silenci del PSOE. Hi ha massa ferides i molt poc interés per part espanyolista de tancar les ferides obertes en la relació entre Catalunya i Espanya, una relació que històricament no ha estat mai bona, era impossible, els governants espanyols, inclosos els que podríem qualificar de demòcrates, no han fet cap pas endavant per millorar aquestes relacions. Si un partit català els dóna suport en una llei prometen concessions polítiques però no sempre compleixen el que prometen. Dels governants espanyols no ens podem fiar, no són gent que estigui acostumada a complir els pactes que firmen quan necessiten suport, no quan han aconseguit el seu propòsit. Jordi Pujol ho sap millor que jo que és tractar amb aquesta gent. Recordem que González va intentar ficar a Pujol a la garjola, hauria estat un fet vergonyant que l'Estat espanyol engarjolés un demòcrata com Pujol tant quan hi havia una dictadura com en aquesta democràcia de pa sucat amb oli que hi ha a Espanya, malgrat tot, no va passar res. Pujol va haver d'empassar-se molts gripaus havent de donar suport tant al govern de González que havia intentat engarjolar-lo, com al govern Aznar que no s'imaginava que el dia que va guanyar les eleccions de 1996 hauria d'arribar a acords amb Pujol mentre els correligionaris aznaristes cridaven "Pujol enano, habla castellano". Al Molt Honorable expresident de la Generalitat se li ha acabat la paciència amb aquesta gent. Jordi Pujol podia haver dit el mateix amb paraules gruixudes però no és el seu estil, però ha exposat les seves raons. A l'expresident Pujol ja no li queden arguments per oposar-se a la independència perquè els espanyols li han deixat sense arguments en contra de la independència. Algú em dirà que els espanyols no volen que ens independitzem. Qui ho diria. Si algú vol tenir arguments a favor de la independència que escolti les ràdios espanyoles, llegeixi els diaris espanyols o miri les televisions espanyoles, en concret aquelles que anomenaríem caverna mediàtica o Brunete mediàtica. Escoltant, llegint o veient aquests mitjans que aquesta persona s'hi posi en el lloc dels catalans i pensi si li agradaria que una colla de personatges nauseabunds de la ultradreta mediàtica espanyola l'insultin i menteixin sobre la seva terra, és més, que pensi si és andalús, gallec, asturià, etc. si li agradaria escoltar això que aquests sinistres personatges diuen de Catalunya i els catalans. Jo diria que no. Doncs pensin, si encara no se'ls ha podrit el cervell de tan escoltar la COPE, veure Intereconomía o llegir La Gaceta, que ara aquesta colla de fills de puta es refereixen a nosaltres els catalans, demà els pot tocar el rebre a vostés que encara creuen en això que se'n diu Espanya. Jo no hi crec ja fa molt de temps, no m'agrada estar en la mateixa casa que una colla de maleducats feixistes cavernaris als quals els molesta la meva llengua i el meu país. Jo ja he votat, he votat SI, a qui no li agradi s'ho podien haver pensat abans. Com deia aquell "que n'aprenguin".