Sánchez Dragó fa molt que ha perdut el senderi, de tant voler anar d'"enfant terrible" per la vida, dient bajanades per a que la gent li rigui les gràcies s'ha acabat convertint en l'"enfant pathétique". Tampoc li va aquest paper d'"agent provocateur" que ell pensa que tothom s'ha empassat, ara, si és que no ho ha estat sempre, només és un pobre bufó a la Cort de la lideressa Esperanza Aguirre, però la funció del bon esclau és la de recordar-li al seu amo o ama a cau d'orella que és mortal. Sánchez Dragó havent-se convertit en aquesta mena de criatura ha oblidat quina era la seva funció.
Sant Jordi, Dia del llibre i la rosa
D'aquí a tres dies se celebra a Catalunya la Diada de Sant Jordi, un dia que és especialment important pels autors i els editors, tinc entès que un percentatge de les vendes de llibres de tot l'any es fan el 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. És molt important aquest dia perquè trobem a molts dels autors firmant les seves obres a les paradetes dels llibreters repartides per tota la ciutat. També és un d'aquells dies en què el lector té l'oportunitat de conèixer l'escriptor i l'escriptor als seus lectors. Per tant, sembla ridícul que un autor, és a dir, algú que principalment viu de la venda de les seves obres, no pas d'escriure-les encara que aquest pas sigui fonamental perquè no es pot vendre un llibre que mai ha estat escrit, menyspreï aquests actes de presentació de noves obres literàries, i per tant menyspreï als seus lectors, amb arguments d'una banalitat infantil, d'una presumptuositat grandiloqüent o propis d'algú que ja fa molt que ha perdut el nord i la resta dels punts cardinals, i de pas la brúixola. Qui serveix a, cobra de, lloa a, i forma part de la facúndia més rància de les Espanyes no és creïble quan es presenta davant la gent com un provocador, i no és creïble quan no només és incapaç d'enfrontar-se al poder sinó que actua com un lacai. Sánchez Dragó ha anunciat que no vindrà a celebrar el dia de Sant Jordi i dóna tres raons que al meu parer són absurdes. Per començar, si és autor podria venir a presentar el seu últim llibre però per a això cal haver-lo escrit, i no en tinc notícia, però puc està equivocat. Si no volia venir no calia ni tan sols que ho digués, ningú
el trobava a faltar.
Bajanades de Sánchez Dragó

"No m'agrada anar de cavallet per la Rambla com un periquito del Carib, una paperina de tramussos o un titellaire amb pintura de blanc de plom".

Últimament Sánchez Dragó s'assemblava més a una d'aquestes estàtues ("titellaire amb pintura de blanc de plom") que a un periquito del Carib, els periquitos (els ocells) em semblen ocells divertits, no puc dir el mateix de les estàtues de les Rambles per les que no sento cap simpatia i que no tindria cap problema en donar un cop de mà a en Quim Monzó per lliurar de la presència d'aquests personatges les boniques Rambles carregant aquestes estàtues en un camió i llençant-les al mar, ara hi podríem incloure a Sánchez Dragó en el lot.

"No m'agrada anar a una regió d'Espanya en què han prohibit els toros i tanquen llibreries acusant-les de nazis".

Suposo que no voldrà anar a les Canàries, una regió d'Espanya en què estan prohibides les corrides de toros des de fa 20 anys, és cert també que a Catalunya vam prohibir les corrides de toros, ara comencem a veure els primers beneficis, Sánchez Dragó no ens vol venir a veure. També és cert que a Barcelona va tancar-se una llibreria per ordre judicial per vendre llibres i propaganda nazi, a més d'organitzar conferències de negacionistes, una cosa que segons el codi penal espanyol és un delicte, delicte pel qual, l'apologia del nazisme, ha estat engarjolat el seu propietari. No entenc l'interès de Sánchez Dragó en defensar els llibres nazis a no ser que sigui una simple boutade. Aquestes declaracions han estat fetes al diari El (in) Mundo, un diari que ha publicat propaganda d'aquesta ideologia i convocatòries de grups ultres.

"No m'agrada sentir-me puta d'aparador ensenyant les calces als vianants".

Ja he dit abans que aquest home ha perdut el nord i tots els punts cardinals, això de les putes en aparador ensenyant les calces està a Amsterdam, no pas a Barcelona, i creguin-me, veure a Sánchez Dragó ensenyant les calces dins d'un aparador és una imatge que no tinc cap ganes de veure, només pensar-ho ja m'agafen ganes de vomitar.