Fa uns quants anys que escric en un bloc. El meu bloc no té un tema concret, hi ha política, esport, ciència... actualitat. De vegades acompanyo els meus articles amb vídeos, alguns muntats per mi i penjats en el meu canal de Youtube, de vegades uso vídeos d'altra gent si aquests tenen relació amb l'article que escric. El meu canal de política (humor i altres temes) té tota mena de vídeos, principalment són els de declaracions de polítics els que sembla que tenen més acceptació. El vídeo més vist és el que recull les desafortunades paraules de Rosa Díez, lideressa suprema de l'ultranacionalista i espanyolista partit UPYD, en què aquesta senyora defineix al president del govern espanyol de la següent manera: “Sembla gallec en el sentit pejoratiu de la paraula”. Aquest vídeo, en realitat les paraules de la lideressa ultranacionalista Rosa Díez, són motiu d'una agra controvèrsia entre els qui la defensen fanàticament, tracten de justificar les seves paraules i consideren normal que algú que pretén ser presidenta del govern vagi usant alegrement els tòpics regionals amb la inconsciència dels bojos i els ignorants, i els que consideren que la diputada Díez és una mal educada sense senderi. Un altre vídeo relacionat amb aquest enfronta a la locutora de ràdio Julia Otero en una agra discussió amb Arcadi Espada, ara ficat a defensor de lideresses ultranacionalistes bocamolles i justificador de frases desafortunades. Aquest vídeo també ha causat una agra polèmica entre els partidaris de Rosa Díez – i d'Arcadi Espada – i els detractors. Haig d'aclarir que jo em trobo en el bàndol dels que creu que Rosa Díez va ficar la pota fins el fons quan va fer aquelles declaracions. Els polítics populistes són molt perillosos, molts cops més pel que fan els seus acòlits que pel que finalment pugui acabar fent el mateix polític populista. Les paraules mai són innocents, encara menys quan les diuen gent que viu de l'oratòria o de l'opinió. Però és del tot inacceptable que un polític es dediqui a emprar el tòpics localistes per atacar a un altra polític o fins i tot per atacar les persones d'un indeterminat grup “ètnic”. Rosa Díez va de piròmana de la política espanyola i en la seva inconsciència no pensa que alguns dels seus acòlits puguin interpretar les seves paraules forassenyades a la seva manera.
Però no vull centrar aquest article en aquest partit ultranacionalista que dirigeix autoritàriament la lideressa Rosa Díez, en certa manera aquest article vol explicar un fet del que jo mateix he estat protagonista involuntari – o potser no tan involuntari – perquè tot comença amb un tercer vídeo, un vídeo amb les declaracions del tertulià d'”el gato al agua” d'Intereconomía, Eduardo Serrano. Són aquelles declaracions en què titllava la llavors consellera de sanitat del govern de Catalunya Marina Geli de “meuca”, “porca” i d'algunes altres coses que haurien justificat una querella contra aquest tertulià d'Intereconomía. Intereconomía és una cadena de televisió del grup mediàtic amb el mateix nom d'ideologia ultradretana – diguem-ho clarament, són uns feixistes de ca l'ample - i amb una coneguda afició a mentir, manipular i insultar a tot el que no pensi com ells, és a dir, a la majoria de l'espècie humana.
Serrano deia entre la llarga llista d'improperis que la consellera Geli era responsable quasi de convertir les adolescents en prostitutes, i tot perquè la conselleria havia obert una web per aclarir a la gent jove qüestions sobre el sexe, una matèria per la que es comença a tenir interès durant l'adolescència. La ment bruta de Serrano va imaginar que potser hi hauria classes pràctiques. Segurament Serrano encara creu que si et fas palles et cauen els cabells, les dents i et tornes cec, a la seva edat ja hauria d'haver descobert que això no és cert. Ara, l'alcohol begut a galet si que té efectes fet del qual ell n'és un exemple.
El més sorprenent és que en el segle XXI hi hagi gent que s'empassi a galet les bajanades de Serrano i les defensi a capa i espasa cibernètica sense adonar-se de com són de delirants. Després de moltes agres discussions, comentaris, paraules malsonants, insults, algú a qui li tenia la moral molt tocada m'ha dit que sóc un “progre”.
Des que escric les meves opinions en un espai tan públic com Internet he tingut moltes enganxades, reconec que de vegades potser em passo molt, qui faci temps que em llegeixi sap que exposo les meves opinions sense cap mania, alguna vegada he dulcificat els termes, he recorregut a la ironia per tal de rebaixar la duresa dels mots.
Reconec que m'encanta burxar a aquesta gent, sóc un cabró integral, i fins i tot, hi ha vegades que m'ho paso pipa fent-los saltar. Tractant la situació de la Plaça Urquinaona de Barcelona i dels rodamóns que s'hi van instal·lar el to de les meves paraules van ser considerats com a mordaços per una persona que va llegir l'article penjat al bloc del diari QUE!. Quan vaig escriure aquell article vaig voler usar la ironia per descriure els fets, no vaig pensar que les meves paraules fossin considerades excessivament mordaces i jo insensible per haver-les escrit. Però és el que té escriure, després les teves paraules són interpretades pels altres de moltes diferents maneres.
Quan he escrit parlant del partit neolerrouxista Ciutadans he pogut comprovar que les meves paraules han molestat molt als partidaris d'aquest partit, i jo reconec que després m'he dedicat a burxar-los amb molt mala intenció per fer-los emprenyar. Si penseu que sóc un cabró... heu encertat.
No em molesta que un admirador de Serrano em digui que sóc un “progre”. Si per “progre” s'entén que sóc d'esquerres, doncs si, però si jo sóc “progre” ell és “fatxa”, no debades forma les seves opinions escoltant una cadena de reconeguda ideologia ultradretana i escoltant les bajanades delirants d'uns tertulians que són uns fatxes recalcitrants. El terme “progre” sona avui tan antic i la ultradreta mediàtica l'usa com si fos un insult contra tot el que faci olor de ser d'esquerres.
Tampoc dóna per gaire el breu espai que tens per opinar sota els vídeos de Youtube però que per criticar a un individu ximple i mal educat – Eduardo Serrano - d'una televisió ultradretana a mi em defineixin com un “progre” em fa riure.