L'himne espanyol oficial és “la Marxa Reial”, sense lletra. Tots els intents per afegir-li una lletra han quedat en una anècdota més aviat patètica. L'Himne d'Espanya no se'l creu ningú. Ho podem veure a les competicions internacionals, sonen altres himnes, tots quadrats cantant, sona l'himne espanyol i els esportistes espanyols mirant-se amb cara de “que fem?”. L'himne espanyol és un reflex del que li passa a Espanya, ningú s'ho creu, ni tan sols els espanyolistes més recalcitrants per moltes demostracions exagerades que facin. I de vegades fent aquestes demostracions d'espanyolisme caspós aconsegueixen caure en el més trist dels ridículs. Seria el cas del partit de la Copa del Rei en què van posar l'himne a tot drap per ofegar la xiulada que preveien que farien els catalans que van anar a veure el Barça, i els espanyols que hi havia al camp van posar-se a taral•larejant l'himne amb totes les ganes, aconseguint que una situació que era per se totalment ridícula d'un himne sonant a tot volum per ofegar una xiulada, es tornés en kafkiana amb uns quants milers de persones taral·larejant i esgargamellant-se sense aconseguir ni l'himne ni la coral espanyolista ofegar la xiulada dels catalans.

El Consell Superior d'Esports (CSD) envià un arxiu MP3 amb l'Himne d'Espanya a totes les federacions internacionals i als organitzadors de competicions internacionals. Sembla que volen acabar amb l'absurda situació en què quan els esportistes espanyols guanyen alguna cosa els posen himnes que no són l'oficial. El passat 29 de maig durant l'entrega de premis del Giro d'Itàlia va sonar l'Himne d'Espanya amb la lletra feixista de Pemán, l'any 2007 a Contador, guanyador del Tour li van posar l'Himne de Dinamarca. Recordo que als jugadors de tenis espanyols de la Copa Davis a Austràlia els van posar l'Himne de Riego.

Sona l'Himne de Riego (Himne de la República) davant el desconcert dels jugadors espanyols, el trompetista desafina bastant, després els posen l'Himne (La Marxa Reial) en versió enllaunada.

La Marxa Reial amb lletra de Pemán, himne de l'època franquista que va passar sense pena ni glòria i que ja només és una anècdota.

Malgrat que van posar la Marxa Reial per la megafonia a tot volum i que els espanyols van taral·larejar-lo amb tots la força que van poder no van aconseguir tapar la xiulada massiva contra l'himne per part dels catalans. Si ja és trist que l'himne no tingui lletra, que el posin a tot volum i que la gent l'hagi de taral•larejar, el clímax del patetisme arriba quan es posen a cantar el "que viva España" de Manolo Escobar.