Francisco Camps es va aparèixer als mitjans de comunicació per fer unes declaracions que es van emetre en diferit i va dir que dimitia com a president de la Generalitat Valenciana, ho va fer dient que se sacrificava per València, el Partit Popular, Espanya, el Món, l'Univers, el rei i Déu. Per ser exactes va dir que “voluntàriament ofereixo el meu sacrifici perquè Mariano Rajoy sigui el pròxim president del Govern" i ha dit també que es considera víctima d'una “campanya personal” i “me'n vaig amb menys del que vaig venir". Si, amb menys credibilitat, menys vergonya i menys decència.

 

Si després de les eleccions generals guanya el PP, el nou govern de Rajoy enterrarà judicialment la trama Gürtel i iniciarà el linxament mediàtic i polític de tots aquells que han posat en entredit l'honestedat de Francisco Camps. No crec que sigui el final de Camps, m'ensumo que després del seu “sacrifici” serà cridat a tasques més elevades en un govern de Rajoy. Seria curiós si fos nomenat ministre de Justícia i alliberés al seu mecenes, Francisco Correa.

Després de dos dies de silenci Rajoy ha parlat sobre la dimissió de Camps, això si que ha estat una aparició mariana. Ha trigat dos dies perquè estava entretingut mirant el Tour de França, i crec que al Marca no parlen de notícies generals, només d'esports, i a Rajoy foteses com les corrupteles que hi ha al seu partit l'importen un rave, on estigui el Tour, el Giro o la Vuelta, aparteu bajanades com la corrupció d'un polític del PP, la seva dimissió o la seva imputació pel càrrec de suborn passiu. Rajoy ha lloat la “grandeur” de Camps per haver dimitit, doncs miri, per fer això ja podia haver seguit al seu despatx llegint el Marca.

 

Rajoy d'aquí a menys d'un any podria ser el president del govern espanyol, i podria posar de ministre a aquest senyor que ha dimitit per la seva imputació en un cas de corrupció, i podria ser aquest senyor dimitit acabés sent ministre sense que el cas de corrupció en què està imputat s'aclarís.

 

Camps va voler presentar-se com un màrtir sacrificat a la major glòria del PP i de València però el seu habitual aspecte de figurí o de venedor del Tall Anglés – vosaltres ja m'enteneu – era qualsevol cosa menys el d'un màrtir. Tampoc esperava que sortís vestit de penitent però dir que està realitzant una autoimmolació política ho considero una més de les preses de pèl d'aquest senyor.