Aquest article seria la continuació del que vaig publicar ahir sobre aquesta sentència que obliga a la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a aplicar el que diuen aquests jutges en un termini de dos mesos. La demanda presentada per tres famílies, repeteixo, tres famílies, pretén tombar la immersió lingüística que ha funcionat durant 30 anys a Catalunya


En un primer moment van dir, com si volguessin suavitzar la garrotada, que aquesta sentència només afectaria aquestes tres famílies, poc després ho desmentien, la sentència tomba la immersió lingüística.


La consellera d'Ensenyament ja ha dit que no pensa aplicar la sentència, i de seguida ja han advertit els corifeus polítics i molt probablement inductors de la demanda de les tres famílies que no han sabut integrar-se i que pretenen que tota la resta dels catalans ens integrem en el seu model per a Catalunya, que la consellera podria ser condemnada a la inhabilitació.


Seria un error que la consellera afluixés davant l'amenaça d'inhabilitació per l'exercici de càrrecs públics per defensar la llengua pròpia de Catalunya.


Un fet curiós és que l'auto del TSJC es refereix al Govern de Catalunya que oficialment té el nom de Generalitat de Catalunya com a “Generalidad de Cataluña”. Doncs bé, la “Generalidad de Cataluña” no existeix, com he dit abans, la màxima institució de govern de Catalunya és la Generalitat de Catalunya, escrit així, no en castellà.


Només en textos espanyols d'èpoques molt sinistres fan referència a la “Generalidad de Cataluña”, i ja podem imaginar-nos que no citen aquesta vella institució catalana de 650 anys d'història per res de positiu.


És delirant que tres famílies aconsegueixin que un tribunal es carregui un sistema educatiu que ha funcionat perquè no es veuen capaços d'integrar-se, desconec quants anys fa que viuen a Catalunya però és evident que devien sentir-se incòmodes pel fet que als seus fills se'ls ensenyés la llengua catalana i en la llengua catalana. Tothom és lliure d'anar a viure allà on vulgui però respectant la cultura i llengua pròpies del país. Em pregunto si aquestes tres famílies són com aquells espanyols que arriben a França i se sorprenen que tots parlin en francès.


Recordo que van emetre un programa per Telemadrid en què denunciaven que a Catalunya tot estava en català i algunes persones sortien dient que allò era una vergonya, on s'ha vist que els catalans parlin català a Catalunya?.


Però el que digui una emissora de televisió pública com Telemadrid sobre Catalunya, els catalans i la llengua catalana, emissora de la que fins i tot els seus treballadors se n'avergonyeixen pel biaix ideològic cap al PP i la tendenciositat i la manipulació dels seus programes, encara que em molesta una mica perquè quan he tractat de treure a un espanyol que s'ha empassat litres de catalanofòbia del seu error desmuntant-li totes les falsedats que els mitjans de Mordor expliquen sobre Catalunya he acabat adonant-me que estic perdent el temps.


Si a Mordor creuen que a Catalunya ens mengem els castellanoparlants amb patates i que els catalans tenim cua i banyes me la porta fluixa. El greu és que també els tribunals espanyols actuïn contra la llengua de Catalunya, els que haurien de ser garants de la democràcia intenten fer tornar la llengua catalana a la situació en què estava durant els períodes de règims autoritaris. Però almenys, i això els hem de reconèixer, no s'amaguen, deixen veure en el llenguatge de les sentències la ideologia de ses senyories. En altres èpoques Espanya ho arreglava enviant el “casaques blaves”, ara la feina la fan els senyors de les togues. En altres èpoques solien bombardejar de tant en tant Barcelona des de Montjuïc, ara els canons són mediàtics i poden arribar les seves andanades des de Mordor.

Ja hem vist que Espanya no té remei,
no importa si qui mana és rei,
o un generalíssim dictador,
canvien les cares i els noms,
no pas les intencions,
ja han passat tres segles
de la caiguda de Barcelona,
des de llavors hem patit les seves atzagaiades constants,
atacs contra la llengua catalana,
supressió de les nostres institucions,
persecució de la nostra cultura,
estan entossudits a reduir-nos a la condició de castellans,
i nosaltres volem seguir sent integrament catalans,
perquè això de reduir
vol dir que ens volen fer més petits.

L'Estat espanyol manté els mateixos tics del nacionalisme castellà des dels temps del Comte-Duc d'Olivares, sigui dictant lleis amb el clar propòsit d'anorrear el català com feien abans o tombant la legislació aprovada pel Parlament i el Govern de Catalunya, la idea bàsica és la mateixa: castellanitzar, o com algun dirigent del Partit Popular ha dit, reespanyolitzar Catalunya. No importa que siguin testes coronades, cabdills per designi diví o jutges amb ínfules de salvapàtries, tots tenen al cervell la mateixa dèria per reduir-nos a la condició de castellà.