La prohibició de les corrides de toros pel Parlament de Catalunya a instàncies d'una iniciativa legislativa popular amb 180000 signatures al darrera ha enfurismat la caverna mediàtica espanyola fins a uns límits delirants. Una iniciativa impulsada des de la societat civil que va aplegar 180000 signatures de ciutadans que vam donar suport a aquesta ILP. Ho vam fer en l'exercici de la nostra llibertat personal i individual. Però a Carpetovetònia no ho veuen de la mateixa manera, segons ells som xusma, escombraria nacionalista, uns nazis dominats per uns cacics autoritaris, i molts altres epítets grollers, barroers i insultants que ens dediquen els cavernaris articulistes i periodistes de la Carpetovetònia interior i cavernària. No és nou, la premsa de Madrid té “grans mestres” de l'insult gratuït als catalans i a tot allò que els sembli català.

Carlos Herrera (Onda Cero): "Els toros li remeten a tota aquesta xusma, els convida a pensar, hi ha un signe identitari que els emparenta amb les terres d'Espanya, i això ho porten molt malament, tota aquesta brossa nacionalista. Què es pot fer?. El recurs al Constitucional haurà de manifestar quan els terminis ho permeten. I veurem si hi són els Pascualito, aquests són molt demandats, Pascual Sala i els seus sequaços fan el que se'ls digui".

Carlos Herrera posseït per l'esperit de Losantos ens titlla de xusma i d'escombraries nacionalistes, per immediatament defensar la més que probable presentació del recurs contra la prohibició de les corrides de toros sabent que els membres del Tribunal Constitucional són grans aficionats a les corrides, i que probablement declararan la prohibició inconstitucional.

Manuel Martín Ferrand (Punto Radio): "El de Catalunya ha estat una cacicada sense més, una exhibició de poder en contra del sentiment ciutadà".

Manuel Martín Ferrand des de la COPE titlla la prohibició de cacicada i afirma sense complexes que no té suport social. Ignora que això va sortir de la societat i que va rebre el suport de 180000 ciutadans amb les seves signatures, no va sortir del Parlament ni del govern de la Generalitat. És a dir, Martín Ferrand o menteix o no està informat de com va anar tot el procés. Estic segur que està informat, seria molt greu que algú que és opinant professional estigués tan mal informat com per no saber com va anar un procés de recollida de signatures i presentació de la ILP antitaurina, però llavors menteix, i això és encara més greu. Cacicada seria que el Tribunal Constitucional s'atribueixi el dret a decidir que allò que vam votar els catalans ells ho poden canviar “manu iudici” perquè ells estan pel damunt dels catalans, no seria només una cacicada, seria un acte propi d'una dictadura, i això és el que van fer aquests senyors del Tribunal Constitucional tan aficionats a les corrides de toros amb l'Estatut de Catalunya, van decidir que un Estatut redactat pel Parlament de Catalunya, corregit i retallat per les Corts espanyoles, votat pels ciutadans catalans en referèndum i sancionat pel Cap de l'Estat espanyol ells el poden potinejar i trossejar sense que això ens provoqui una sensació que els presumptes defensors del sistema democràtic són els que han comés la cacicada.

Luis del Val (COPE): "Aquest edifici dissenyat per Gaudí, quan Barcelona respirava llibertat i modernisme, i un torero català a qui li prohibeixen estendre el capot a la seva terra representa tot un símbol de la Catalunya autoritària d'aquest principi de segle".

No és la primera vegada que llegeixo o escolto paraules com les de Luís del Val enyorant amb nostàlgia èpoques passades amb una idea molt esbiaixada del que era l'època de la que parlen. L'època en què va construir-se la Pedrera va ser molt important per l'arquitectura modernista però no era pas una època de llibertats polítiques ni hi havia una democràcia. La Casa Milà, obra de Gaudí va ser construïda entre els anys 1906 i 1910, entre l'any 1905 i 1906 s'havia aprovat la llei de jurisdiccions a instàncies dels militars espanyols, els mateixos que van perpetrar l'assalt a les redaccions del Cu-cut i de la Veu de Catalunya, aquesta llei els permetia jutjar per la via militar a tots aquells que al seu entendre (dels militars) suposés un atac a la unitat d'Espanya o l'exèrcit. El senyor Luís del Val deu enyorar-se d'una època en què l'espanyolisme més caspós podia actuar amb total impunitat mentre es privava de la seva llibertat a molts ciutadans, s'impedia la crítica i quedava prohibida amb totes les conseqüències que d'aquesta llei se'n podien derivar qualsevol acte que els militars més espanyolistes consideressin que era un insult. El senyor Luís del Val deu enyorar-se d'aquella Barcelona a la que se li va imposar un Estat excepció durant dos mesos.


O els cavernícoles ignoren la seva història o s'enyoren èpoques en què les llibertats que haguessin pogut existir van ser esborrades del mapa sabre en mà i amb la connivència dels polítics espanyols, ves per on, sembla que hi hagi coses que no canviïn.


Luís del Val s'enyora d'una Barcelona en què l'Estat espanyol va imposar una llei d'excepció, recordo com en la presentació d'un llibre seu Losantos s'enyorava de les “llibertats” de la Barcelona dels anys 70, època final de la dictadura franquista.


La prohibició de les corrides de toros va ser la decisió voluntària de milers de catalans que van decidir donar suport a una ILP. Només calien 50000 signatures però van recollir més 180000. La ILP va passar per un procés segons marca la llei i finalment el nostre Parlament va aprovar que les corrides de toros serien prohibides a partir de 2012.


No li accepto a Herrera que ens titlli d'escombraries nacionalista o de xusma als que vam donar suport a una ILP que volia acabar amb un acte bàrbar i menyspreable com les corrides de toros. Clar que jo puc pensar que ell la mena de xusma d d'escombraries nacionalista espanyola que disfruta torturant animals. Aquella recollida de signatures va realitzar-se seguint un procediment legal que apropa la democràcia a la ciutadania. No és democràtic que la decisió del poble i dels seus representants electes sigui menyspreada, tampoc és que ho siguin les persones que d'una manera o una altra en l'exercici dels nostres drets vam decidir que no volíem que al nostre país continuïn sacrificant-se toros en un espectacle bàrbar. No és la primera vegada que Herrera, que per cert va viure entre nosaltres i va formar-se professionalment al nostre país, insulta als catalans, deu voler fer-se perdonar aquest pecat de joventut ara que està a la Carpetovetònia interior.


El sentiment protaurí a Catalunya és minoritari, ínfim, en canvi l'antitaurí es majoritari, que ahir omplissin la plaça de toros de la Monumental de Barcelona és enganyós, la majoria de la gent present a la plaça era gent que s'havia desplaçat des d'Espanya per veure la corrida. Seria una cacicada mantenir un espectacle com aquest quan la majoria dels catalans i el Parlament propi hem decidit que ja n'hi ha prou.


No deixa de sorprendre'm la ignorància en matèria històrica de persones que viuen principalment de la seva opinió. Al nacionalisme espanyol no li agrada que puguem parlar en la nostra llengua, estudiar en ella, els molesta, ho senten com el gran fracàs del seu projecte espanyolitzador per Catalunya. I no són honrats. Si el projecte del nacionalisme espanyol de “reduir-nos a les lleis i els costums de Castella” és encara vigent que ho diguin, no passa res, nosaltres continuarem dient que “s'hi posin fulles” i tot seguirà igual, fins que una de les dues parts se'n cansi o nosaltres aconseguim independitzar-nos d'Espanya. No és honrat que una gent que ens vol imposar el mateix projecte espanyolitzador de l'Olivares, de Felip V, de Primo de Rivera i de Franco ens acusi a nosaltres d'autoritaris quan nosaltres decidim que volem viure i estudiar en català, que nosaltres no volem que continuï aquest sangonós espectacle de les corrides de toros i ho fem mitjançant un procediment que partint de la ciutadania acaba sent aprovat pel Parlament que ens representa.


Una cacicada va ser que els famosos “jutges de la Maestranza” decidissin que ells estan pel damunt dels catalans i del Parlament de Catalunya i que, irònicament li esmenin la plana al Cap de l'Estat, del seu Estat, i per tant, jeràrquicament, és el seu cap. No hem d'oblidar, i ja ho he dit abans, que (l'avantprojecte de) l'Estatut de Catalunya va ser redactat i aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles van aprovar-lo després de passar-hi el ribot, que els catalans el vam aprovar en referèndum i el va sancionar el Cap de l'Estat. I llavors un partit polític decideix recorre el text ja aprovat i uns jutges del TC aficionats a les corrides de toros i amb una mentalitat profundament espanyolista decideixen que ells estan pel damunt del poble de Catalunya i dels seus representants, de les Corts espanyoles – que són les que els nomenen – i del Cap de l'Estat. Això si que va ser una cacicada perpetrada per un tribunal que va desprestigiar-se a si mateix durant quatre anys i que va dictar una sentència que justificava les seves decisions expressant uns comentaris propis d'un tribunal d'un país autoritari. La premsa conservadora espanyola sempre ha tingut per Catalunya, la seva cultura o els seus prohoms paraules molt poc respectuoses, aquesta mateixa premsa que si que podia escopir la seva catalanofòbia sense complexes i emprant uns termes que entren en el terreny del racisme contra els catalans. I malauradament si obrim un ABC actual o el seu clònic La Razón, o El (in)Mundo o La Gaceta, podem trobar que malgrat que hagin canviat els noms perquè la mort no perdona ni al més gran dels fills de puta feixistes i la naturalesa humana és finita, veiem que la mentalitat perdura, el llenguatge ranci és el mateix, suposo que deuen heretar el diccionari d'insults als catalans de generació en generació, i ens trobem que el sevillà columnista Antonio Burgos és la reencarnació del murcià falangista Jaime Capmany, tots dos grans aficionats a practicar l'insult contra els catalans.


Les paraules que escolteu corresponen a programes de ràdio però la premsa escrita també va dedicar-nos alguns epítets desagradables.


I tot per prohibir les corrides de toros a Catalunya, quan fa 20 anys van ser prohibides a les Canàries sense que s'hi produís aquest xivarri a la caverna de la Carpetovetònia interior. Són una colla d'hipòcrites, si llavors la caverna mediàtica va restar callada i els polítics espanyolistes també, i tinc entès que llavors les Canàries estaven sota la jurisdicció espanyola, perquè ara fan aquests escarafalls?.