Espanya
Divendres, 21.10.2011. 21:13 h
Parlem de trens

carregant
Parlem de trens
Incomprensiblement excepte per a la mentalitat dels funcionaris de la Carpetovetònia interior els ferrocarrils espanyols tenen dues especificitats: és una xarxa radial que parteix de la capital de l'Estat i va unint totes les capitals de província, segueixen el mateix esquema de les carreteres. La xarxa neix a Madrid perquè està pensada segons una ideologia espanyola en què Madrid és l'origen i el final de tot, com un forat negre que tot s'empassa, especialment diners, recursos i energies i del qual no se'n treu cap profit. Espanya es mira el melic ferroviàriament parlant i el melic és Madrid. L'altra peculiaritat d'aquesta xarxa dissenyada per il•luminats de la Carpetovetònia interior és que va ser construïda amb l'ample ibèric. L'ample internacional són 1435 mm (unes 56,5 polçades) i va ser adoptat als Estats Units i els principals països europeus (civilitzats), els russos van adoptar un ample de via de 1520 mm, uns altres il•luminats. Espanya va adoptar l'anomenat ample ibèric 1668 mm (equivalent a 6 peus castellans de l'època). Portugal va haver d'adoptar l'ample ibèric ja que la seva única sortida terrestre era per Espanya. Una de les raons dels il•luminats que van prendre aquesta decisió va ser que així s'impediria una invasió francesa. A Espanya també hi ha línies d'ample mètric propietat de FEVE (la RENFE de via mètrica) majoritàriament. A Catalunya també hi havia una companyia amb ample internacional, els Ferrocarrils de Sarrià a Barcelona i una amb ample mètric, Ferrocarrils Catalans, ara totes dues propietat de la Generalitat de Catalunya, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, propietària també de la línia de la Pobla –línia que RENFE va abandonar - en ample ibèric, de diversos cremalleres i funiculars.
El corredor del Mediterrani
El corredor del Mediterrani és una línia ferroviària en ample de via internacional pel transport de mercaderies que partint de la frontera francesa unirà els ports de Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Algesires, uns 1300 quilòmetres amb un cost estimat de 51300 milions d'euros dels quals ja han estat gastats uns 8400 milions d'euros, i que està previst que estigui a ple rendiment l'any 2020. La Unió Europea finançarà el corredor amb un 20% del cost total. Bé, això serà sempre que s'acabi construint. Jo no m'ho acabo de creure. Un línia de ferrocarril d'aquesta importància i no la faran passar per Mordor?. No ens expliquin sopars de duro, que fa molts anys que ens afaitem.
El corredor Atlàntic i Central
Aquest corredor unirà Lisboa o Porto, amb la frontera francesa passant per Madrid, Valladolid i Bilbao.
L'Estat espanyol també volia que s'aprovés el corredor central que travessaria la frontera francesa pel Pirineu aragonès, de moment la construcció d'aquest corredor s'ajorna, malgrat que aquesta és l'aposta principal de molts sectors polítics espanyols que no veuen clar que el trànsit ferroviari de mercaderies cap a la frontera francesa es realitzi passant per territoris que ells consideren desafins a l'Imperi.
Rodalies RENFE
A RENFE creuen que continuaran gestionant el servei de Rodalies a Catalunya fins el 2015 perquè asseguren que han arribat a un acord amb la Generalitat de Catalunya però des de la Generalitat ho neguen. La Generalitat està cercant altres operadors que gestionin les Rodalies però les lleis espanyoles no permeten altres operadors dels ferrocarrils de Rodalies i per poder concedir la gestió de les Rodalies a un altre operador caldria modificar aquesta llei. Ho tenim molt pelut perquè si amb el govern del PSOE era molt difícil que es modifiqués la llei per permetre concedir la gestió de les Rodalies a altres operadors podem imaginar que si guanya el PP i ho fa amb majoria absoluta aquest canvi legislatiu el veig impossible. La Generalitat de Catalunya fa temps que vol canviar d'operador perquè l'actual gestor, RENFE, ha estat incapaç de resoldre les incidències del servei.